Gràcies a les tècniques de realitat virtual un malalt pot revisitar la platja on tants estius ha passat, el carrer on ha treballat o l’antic barri on ha viscut

UOC.- Estudis mèdics i publicacions en revistes especialitzades, com el que ha aparegut recentment en el web informàtic Wired.com, demostren com la realitat virtual pot ser una eina útil per als malalts d’Alzheimer. El professor de neurociència dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, Diego Redolar, destaca que l’aplicació d’aquestes tècniques pot ajudar els pacients en etapes primerenques de la malaltia, ja que en podrien retardar l’avenç.

Redolar explica que en les fases inicials d’aquesta demència neurodegenerativa, que a Catalunya afecta unes 86.000 persones segons el Departament de Salut, el pacient té pèrdues d’atenció i de memòria ja que les primeres neurones que comencen a morir són les relacionades amb aquestes funcions. «Estimular aquestes funcions és molt positiu per a la resta de neurones que encara són vives i fa que la malaltia no avanci tan ràpidament», subratlla l’expert.

Redolar compara els resultats d’aquestes tècniques de realitat virtual amb l’activitat mental que ha tingut el pacient al llarg de la seva vida, el que ell anomena reserva cognitiva. «En una persona predisposada genèticament a patir Alzheimer o amb més factors de risc, però que ha tingut molta activitat mental al llarg de la seva vida, els símptomes podrien aparèixer més tard, ja que la reserva cognitiva li permet afrontar els canvis cerebrals provocats per la malaltia minimitzant-ne les manifestacions clíniques», explica. El mateix passa si s’apliquen tècniques de realitat virtual en fases inicials, l’evolució podria ser més lenta, explica.

Segons l’expert, que és director del Cognitive Neurolab, ubicat a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, la realitat virtual és també «una alternativa molt prometedora» des del punt de vista emocional i afectiu del pacient. Explica que això és així perquè les neurones de la regió de l’hipocamp, una de les primeres estructures cerebrals danyades en la malaltia d’Alzheimer, són molt importants per a l’estat d’ànim de les persones. «La connectivitat de l’hipocamp amb altres estructures no funciona correctament i això pot provocar efectes nocius sobre l’estat d’ànim», afirma. L’adopció de tècniques de realitat virtual o videojocs ajuda que les neurones funcionin bé durant més temps, afirma l’expert.

No obstant això, el professional subratlla que les tècniques tenen efectes només a l’inici de la malaltia. «En fases més avançades, quan ja no queden neurones implicades en l’aprenentatge o la memòria i l’atròfia cerebral és més generalitzada, els estímuls no serviran de res», explica.

Al marge del dèficit de memòria, en les etapes primerenques de la malaltia es pot detectar un dèficit d’expressió i comprensió d’ordres complexes, problemes a l’hora d’anomenar coses i tendència a participar cada cop menys en les converses familiars.

Investigacions recents

És precisament en aquestes fases inicials de la malaltia o en fases prèvies de diagnòstic on se centren la majoria d’estudis sobre realitat virtual i demències que hi ha actualment. L’Hospital de Niça ha fet un exercici amb diversos pacients amb demència i pèrdua parcial de memòria amb eines de realitat virtual. L’objectiu de l’estudi era augmentar la concentració i millorar l’actitud dels pacients amb Alzheimer, que en fases primerenques de la malaltia poden cursar quadres d’ansietat, depressió, irritabilitat o apatia. Investigadors de l’Institut Tecnològic de Castella-Lleó han dissenyat un dispositiu basat en la tecnologia de la realitat augmentada que alerta els usuaris sobre possibles situacions de perill, tasques del dia a dia o els ajuda a trobar els medicaments.

Altres universitats treballen amb la realitat virtual per preveure la possibilitat de patir demències en un futur. Per exemple, un estudi del Centre de Malalties Neurodegeneratives de Bonn demostra que la major o menor habilitat de joves a l’hora de recórrer un laberint virtual pot ajudar a preveure la possibilitat que en un futur llunyà pugui patir Alzheimer. I l’Instituto Milenio de Neurociencia Biomédica de Chile ha fet una investigació per analitzar signes precoços de la malaltia per mitjà d’un exercici de realitat virtual que consisteix a nedar en una piscina fins a aconseguir trobar una plataforma oculta.

El professor de la facultat de Ciències de la Salut de la UOC destaca també la funció d’altres tecnologies digitals com els videojocs per a millorar les capacitats cognitives de persones d’edat avançada. Un grup de professors de la facultat de Ciències de la Salut de la UOC, entre els quals hi ha Redolar, han realitzat una revisió sobre els efectes neuronals i de comportament dels videojocs. L’anàlisi d’aquests experts conclou que sí que existeix un benefici important en temes d’atenció, control cognitiu, habilitats visuals i espacials.

La realitat virtual en altres camps mèdics

El professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions de la UOC i expert en realitat virtual, Pierre Bourdin, destaca l’eficàcia de la realitat virtual en diferents camps mèdics més enllà de les demències com ara en l’ictus, el Parkinson, la rehabilitació o en situacions d’estrès posttraumàtic com les que viuen els militars que han participat en conflictes bèl·lics.

Bourdin recorda que l’objectiu de la realitat virtual és permetre que una persona pugui portar a terme una activitat cognitiva, sensorial i motora en un món creat digitalment. Aquest món pot ser una rèplica de l’entorn real o un entorn imaginari i, opcionalment, l’usuari pot tenir la seva pròpia representació gràfica, el que s’anomena avatar. L’eina que permet gaudir de la realitat virtual és una espècie d’ulleres o cascos que contenen una pantalla de mòbil dividida en dues parts. «Cada part presenta a l’usuari, amb un sistema de lents, una imatge per a cada ull, creant la il·lusió de profunditat mitjançant una imatge estereogràfica», explica Bourdin, que destaca els avantatges de les teràpies amb realitat virtual davant les convencionals.

Per exemple, el fet de canviar d’entorn i poder variar els exercicis, permet millorar la motivació del pacient i treure més partit dels exercicis de rehabilitació. També el considera molt útil en el cas de fòbies o trastorns i als EUA ha estat utilitzat en nens o veterans de guerra que han patit cremades. Bourdin explica que quan la infermera els canviava els embenatges i els aplicava el tractament, els nens es posaven les ulleres per jugar en un món virtual. En el cas dels veterans de guerra, els pacients entraven en un món virtual fred llançant boles de neu a ninots de neu, iglús, robots i pingüins virtuals. Resultat: els pacients, tant els nens com els veterans, tenien menys dolor.

Finalment, l’expert informàtic assenyala que aquesta eina també s’utilitza en la formació de cirurgians que fan operacions mínimament invasives.