Quins son els efectes de les campanyes a les xarxes digitals?

#metoo, #timesup, #cuéntalo i el 8 de març: quins són els efectes reals d’aquestes campanyes?

UOC News.- Campanyes com #metoo, #timesup i #cuéntalo o les manifestacions del dia 8 de març han fet esclatar les reivindicacions feministes per a combatre les desigualtats entre els homes i les dones. «S’ha fet evident que les relacions de gènere avui encara són desiguals i injustes, i han permès donar a conèixer dades silenciades fins ara, com el fet que les actrius per la mateixa feina cobren molt menys que els actors», explica Begonya Enguix Grau, antropòloga i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Aquestes campanyes s’han contestat d’una manera contundent a països europeus com França, on diverses figures públiques —actrius, periodistes, escriptores— han plantejat la qüestió de quins són els límits de la seducció. «Visibilitzar el problema és, com a mínim, començar a poder-hi donar una solució», deixa clar Enguix,

En la tercera edició de converses a tres bandes del grau d’Antropologia i Evolució Humana (URV, UOC), que es farà aquest dimarts 15 de maig a les 19 hores al museu d’Etnologia de València, s’analitzaran aquests moviments des de la perspectiva del gènere, però també des del feminisme i la democràcia. Les desigualtats entre els homes i les dones producte d’unes jerarquies de gènere profundament arrelades al nostre sistema són hui més «visibles» que abans. Està «de moda», hui, ser feminista? Hi ha una reaparició del feminisme o no va desaparèixer mai? Quins són els efectes «reals» d’aquestes campanyes i mobilitzacions en l’assoliment de la justícia de gènere? Quin paper haurien de tenir els homes en la lluita per aquesta justícia? Quina responsabilitat tenen els mitjans de comunicació en la reproducció dels estereotips i les desigualtats de gènere? Què cal fer i com s’ha d’actuar per tal d’aconseguir una societat més democràtica?

Enguix serà l’encarregada de moderar la conversa, en què participaran Yolanda Domínguez, experta en comunicació i gènere, i Sol Camarena, que es defineix com a «feminista i lesbiana».

Perfil de les ponents

Yolanda Domínguez

És llicenciada en Belles Arts (Universitat Complutense de Madrid, UCM) i màster en Art i Noves Tecnologies (Universitat Europea de Madrid, UEM) i en Fotografia (Escola de Fotografia EFTI, Madrid). És experta en comunicació i gènere i la seua manera de treballar consisteix a crear accions que relacionen les persones entre elles i que, al seu torn, generen comunitats que es manifesten respecte a un conflicte, amb la finalitat de despertar la consciència social i apoderar les persones. Entre les seues accions destaquen Poses(2013), en què va demanar a diverses dones que imitaren en ple carrer les poses amb les quals es representen les models a les revistes; Registre (2014), en què dones de tot Espanya es van mobilitzar per acudir en massa als registres de la propietat a sol·licitar la propietat del seu cos, arran de la polèmica que hi va haver entorn de l’Avantprojecte de la Llei de l’avortament, i Accessòries i accessibles (2015), en protesta per un anunci sexista d’una famosa marca d’ulleres. La seua acció Nens vs. Moda, en què un grup de nens i nenes comenta les campanyes de moda dels últims anys, va ser premiada en 2016 pel Design Museum de Londres.

Actualment, compagina la seua vida artística amb l’àmbit educacional, i porta a terme accions específiques per a organismes de caràcter social de tot el món, com Greenpeace, Metges del Món o Change.org. D’altra banda, escriu setmanalment al Huffington Post Spain sobre la representació de la dona en els mitjans.