Des de JxCat reiteren que el primer acord que cal assolir amb el PDeCAT, ERC i la CUP -que aquest cap de setmana reuneixen les seves estructures d’executives i bases- és sobre la Mesa del Parlament. Cal tenir en compte que la constitució d’aquest òrgan parlamentari és clau, ja que serà la Mesa i la presidència del Parlament qui hauria de donar llum verda a una hipotètica investidura telemàtica de Puigdemont. Si no hi ha cap canvi, ERC és qui mantindrà la presidència de la cambra, a l’espera de si Carme Forcadell accepta repetir el càrrec o si hi ha la proposta d’un altre nom.

D’aquesta manera, la segona fase de les negociacions se centraran en la presidència de l’executiu i les possibilitats de fer retornar el Govern “legítim”. Des de l’autoanomenada “llista de president” reiteren que la via telemàtica per investir Puigdemont és una opció possible, i no amaguen que es treballa sobre la possibilitat de fer retornar després el seu candidat a Catalunya. Sigui com sigui, Puigdemont manté tots els escenaris oberts, quan falten nou dies pel ple que ha de constituir el Parlament.

Tots els escenaris oberts

Segons fonts consultades per l’ACN, el líder de JxCat sospesa tant l’opció de ser investit president de la Generalitat des de Brussel·les -mitjançant la via telemàtica si cal-, per després tornar a Catalunya, com també la possibilitat de quedar-se a Bèlgica un cop acabi la investidura i evitar així trepitjar territori espanyol. Així esquivaria que se’l detingués i, possiblement, se l’empresonés. En tercer lloc, el president destituït no descarta forçar noves eleccions al Parlament.

Compte enrere cap al 17-G

El 17 de gener és la data límit per decidir qui presideix el Parlament i qui forma part de la Mesa, segons ha decidit el govern espanyol. A partir del 17, segons estableix el reglament del Parlament, s’ha de celebrar la sessió d’investidura dins dels deu dies hàbils, és a dir, que el 31 de gener és la data límit. En aquesta sessió el president hauria de ser investit per majoria absoluta i en cas de no aconseguir-ho el candidat es pot sotmetre a una segona votació dos dies després, en la què serà suficient la majoria simple, és a dir, tenir més vots a favor que en contra.

Si en aquesta segona votació el candidat tampoc és elegit es posa en marxa un compte enrere de dos mesos des de la primera votació d’investidura. En cas que s’arribi a aquesta data sense president escollit, la legislatura es dissolt automàticament i es convoquen eleccions de manera “immediata”, segons el reglament. Uns comicis que se celebrarien a finals de maig, tenint en compte que des de la convocatòria fins al dia de les eleccions passen 54 dies, segons estableix la LOREG, la llei orgànica del règim electoral general. Així doncs, unes hipotètiques eleccions com a segona volta del 21-D se situarien al final de maig.