Una delegació encapçalada pel president de la Diputació, Josep Poblet; l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, Jusèp Maria Boya, participa a l’acte de cloenda

L’Alguer, ciutat que va captivar Eduard Toda, ha estat l’escenari escollit per cloure l’Any Toda, en un acte celebrat aquest dimarts. La projecció del documental “Les set vides de Toda” i la inauguració de l’exposició “Eduard Toda Güell (1855-1941): La revelació de l’Alguer ” han servit per posar punt i final als nombrosos actes que s’han programat per commemorar el 75è aniversari de la seva mort (Reus, 1855-Monestir de Poblet, 1941), impulsats per la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Reus i la Generalitat de Catalunya.

L’acte de cloenda de l’Any Toda, que s’ha celebrat a la sala de conferències “Lo Quarter”, ha aplegat a la ciutat italiana nombroses autoritats, encapçalades pel president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, Jusèp Maria Boya. També hi han participat el Síndic de l’Alguer, Mario Bruno; el president de la Fondazione META_Alghero, Raffaele Sari Bozzolo; el director de l’oficina de la delegació del Govern de la Generalitat a I’Alguer, Joan-Elies Adell; el diputat de la Diputació de Tarragona, Joan Olivella; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Caelles, i el director dels serveis territorials de cultura a Tarragona, Jordi Agràs, entre d’altres.

La projecció del documental “Les set vides d’Eduard Toda” ha retornat simbòlicament l’erudit reusenc a la ciutat italiana de Sardenya. Toda va anar-hi a per explorar la memòria de la corona catalanoaragonesa, i es va convertir en un gran divulgador de la catalanitat de l’Alguer. El documental és un treball periodístic de Ramon Masip, Toni Orensanz i Manel Vinuesa, i ha estat produït per Mabs i Making Movies amb el suport de la Diputació de Tarragona. L’estrena d’aquest documental ha estat un dels actes centrals de l’Any Toda, i fins al moment s’ha pogut veure al castell-monestir d’Escornalbou, l’Argentera, Vilanova i la Geltrú, Reus, Barcelona, Tortosa, Lleida, la Selva del Camp, Tarragona, Girona i Reus, amb èxit de públic i crítica.

Amb una posada en escena àgil i atractiva, “Les 7 vides d’Eduard Toda”, d’una hora de durada, repassa la figura i el llegat del diplomàtic, egiptòleg i bibliòfil reusenc, impulsor de la reconstrucció dels monestirs d’Escornalbou i de Poblet, cenobi aquest on està enterrat. El documental aporta nova llum sobre les motivacions de Toda i els recursos amb què va comptar per materialitzar la seva ingent tasca, així com també s’atura en l’aspecte més personal de Toda. L’objectiu és fer visible el seu incommensurable llegat i la seva vida de pel·lícula, atès que per a molts encara és un autèntic desconegut.

Una exposició amb objectes personals, retrats i documents inèdits

Aquesta finalitat divulgativa és la que també persegueix l’exposició “Eduard Toda Güell (1855-1941): La revelació de l’Alguer “, que es pot visitar a l’Alguer fins al 24 de setembre a la Torre Sulis. L’exposició es distribueix en cinc àmbits que ressegueixen la vida i l’obra d’aquest fill il·lustre reusenc, qui va viure a un bon nombre de països i va conèixer cultures ben diverses. La mostra, a més, aporta objectes i documents escrits i gràfics que exemplifiquen els diferents períodes de la vida i de l’obra d’Eduard Toda, tot proposant un viatge arreu del món per acabar, prop de casa, a Escornalbou i Poblet. Hi destaquen, per exemple, les cartes originals i inèdites adreçades a l’escriptor tarragoní Josep Pin i Soler (1842-1927), i dos dels volums de la documentació generada arran de l’acord de pau entre Espanya i els Estats Units d’Amèrica després de la Guerra de Cuba (1898), procés de negociacions en què va participar Eduard Toda com a diplomàtic.

Eduard Toda

Eduard Toda i Güell (Reus, 1855-Monestir de Poblet, 1941) va néixer a Reus, a cal Cardenyes (l’antiga casa número 1 del carrer de Jesús, on avui hi ha cal Navàs), el 9 de gener de 1855. Figura polifacètica, la seva incansable activitat com a cònsol, escriptor, egiptòleg, historiador, activista cultural i gestor i defensor del patrimoni històric i artístic fou molt rellevant a la seva època (1855-1941) i el converteixen en un referent significatiu en el moviment de renovació cultural de Catalunya.