UOC News.- La prohibició de l’ús del mòbil excepte per a propòsits educatius a escoles i instituts francesos a partir del curs que ve ha tornat a obrir el debat sobre què s’ha de fer amb aquests dispositius a l’aula. És una bona solució la mesura aprovada per l’Assemblea Nacional francesa? Com s’ha de gestionar l’ús del mòbil als centres educatius?

«Durant una visita a un institut, en què l’ús d’aquests dispositius és regulat, el primer ministre francès, Édouard Philippe, va ser fotografiat per alumnes mentre passejava pel recinte. Cap docent no ho va trobar estrany ni va exigir la retirada dels aparells», explica José Ramon Ubieto, psicoanalista i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Aquesta simple anècdota, afegeix, mostra totes les «contradiccions» que implica la mesura aprovada a França.

«D’una banda, volem regular la interferència de tot el que és digital a l’escola, però, de l’altra, no volem renunciar a la satisfacció que representa la realitat digital (autofotos, Instagram o Facebook), en què mostrar és existir», apunta Ubieto. El mateix exemple de la visita del primer ministre, explica el professor, posa de manifest la dificultat de prohibir el mòbil perquè contradiu dos preceptes legals: el dret de la propietat (no es pot prohibir tenir mòbil) i el de la intimitat (no es pot fiscalitzar una motxilla).

El també professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC Guillermo Bautista apunta que només cal mirar al nostre voltant per a veure com aquests dispositius «condicionen» una bona part de les formes actuals de socialització, de comunicació i d’interacció amb els altres, i també determinats hàbits de lleure i de consum. Tenint en compte aquest fet, afegeix Bautista, resulta «paradoxal» que un dispositiu tan important en la socialització dels infants i els joves estigui gairebé absent de la vida diària dels centres educatius.

Tant Ubieto com Bautista pensen que la millor fórmula —utilitzada en escoles espanyoles— és establir regles d’utilització. «S’ha d’acotar el temps i els espais d’ús del mòbil», asseguren. Establir aquestes normes permet que l’alumne guardi el mòbil lluny del seu abast durant una estona i poder posar sancions si incompleix les regles. «En els moments que es permeti fer-lo servir, es poden aprofitar les virtuts dels aparells per a integrar-los als aprenentatges, com la calculadora, el cronòmetre, el cercador d’informació…», matisa Ubieto.

La llei francesa, insisteix el psicoanalista, és d’«aplicació difícil», tal com passa amb la recent normativa de WhatsApp de prohibir-ne l’ús a menors de 16 anys. «Aplicar-la a l’Estat espanyol seria igual de complicat perquè la incidència del mòbil en la vida dels infants i els adolescents té cada cop més pes no solament a l’escola, sinó també a l’entorn familiar i social», concreta Ubieto.

En aquest sentit, recorda que moltes discussions de família són per l’abús de l’ús del mòbil i el rebuig de deixar-lo. «El temps del son ha disminuït per la connexió ininterrompuda que permeten aquests aparells, i el fenomen de les apostes en línia o abusos (ciberassetjament, sèxting, ciberassetjament pedòfil, sexpreading) també augmenta», deixa clar.

Perquè la prohibició del mòbil a França s’aprovi definitivament, la proposta ha de ser validada pel Senat i, en cas que no s’arribi a un acord, per una comissió mixta.