L’acte clou les activitats organitzades durant el mes de novembre per donar a conèixer la figura i obra de l’arquitecte tarragoní

Josep M. Pujol de Barberà va néixer i viure a Tarragona entre els anys 1871 i 1949. Va obtenir el títol de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona amb només 21 anys, completant la seva formació en els equips dels arquitectes Enric Sagnier Villavecchia i Josep Domènech Estapà. L’any 1897 va prendre possessió del càrrec d’arquitecte municipal de Tarragona, que va exercir fins a l’any 1939. Va ser membre de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i va presidir la Junta de la Delegació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes entre 1932 i 1933.

En l’àmbit de l’urbanisme, durant els 42 anys en què Josep M. Pujol de Barberà va assumir les funcions d’arquitecte municipal, cal destacar el Pla d’Eixample de l’any 1922. Una expansió del nucli de la ciutat que anava, d’una banda, des del Parc del Miracle, a l’actual zona de l’Amfiteatre, fins a la Plaça Imperial Tàrraco, i de l’altra, des de la Plaça de Toros fins a l’avinguda de Catalunya. A més de la nova xarxa de clavegueram, l’any 1931, durant la Segona República, Josep M. Pujol de Barberà va dirigir el sistema de captació i elevació d’aigua, així com la construcció d’un dipòsit d’abastiment a l’Oliva i la nova xarxa de distribució. Com a arquitecte municipal, Josep M. Pujol de Barberà també va exercir el càrrec de Cap del Cos de Bombers de Tarragona.

Una de les seves obres emblemàtiques va ser el projecte de Mercat Central que va enllestir l’abril de 1912. A finals de l’any 1913 es van iniciar les obres i la inauguració solemne es va celebrar el dia 26 de desembre de 1915. Altres obres significatives han estat l’edifici de l’Escorxador, actual seu del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili; l’edifici de la Cooperativa Obrera Tarraconense; el Col·legi dels Germans de la Salle i el Col·legi i Església de les Monges Carmelites.

Josep M. Pujol de Barberà va ser un arquitecte polièdric, amb una trajectòria professional molt extensa, fructífera i diversa. Des de la restauració de monuments com la Torre dels Escipions o el Monestir de Poblet fins treballs d’urbanisme o d’enginyeria, passant per la construcció d’habitatges particulars, bona part dels quals encara són presents en l’actual paisatge urbà.