A més, segons apunta la Plataforma per la Llengua, els guàrdies civils les van acompanyar a fora i un d’ells els va prendre el DNI per anotar-ne les dades, sense donar-los-en cap explicació, “fet que pot suposar una nova vulneració de drets”. Finalment, al mostrador de Vueling, els van dir que tenien instruccions de no vendre’ls cap vol.

Després de conèixer aquesta versió, i d’haver parlat amb l’empresa per conèixer-ne la seva, la Plataforma per la Llengua ha conclòs que aquest cas és “una clara vulneració dels drets lingüístics” d’aquestes dues passatgeres i que se les va discriminar i expulsar “per raó de llengua”, fet que suposaria una “il·legalitat”, segons l’entitat. Paral·lelament, per evitar més situacions d’aquest tipus, la plataforma ha posat sobre la taula diverses propostes de treball que permeti a Vueling millorar la seva gestió lingüística i espera que alguna d’aquestes iniciatives es puguin posar en marxa “abans d’acabar l’any”.

La Plataforma de la Llengua també considera que la gravetat dels fets podria anar més enllà i constituir un delicte d’odi, “ja que s’hauria agredit i exclòs dues persones simplement per la llengua que parlaven”. L’entitat recorda que aquest no és un cas aïllat a Vueling en els darrers anys.

En aquest sentit, l’entitat recorda que el 2016 un passatger va ser obligat a parlar en castellà a una hostessa per poder accedir al lavabo de l’avió. Precisament, els darrers casos registrats -quatre en un any i mig- s’han produït en vols entre Barcelona i les Balears, dos territoris de parla catalana i on, per tant, segons subratlla l’entitat, la tripulació dels vols “hauria d’estar preparada per, almenys, poder entendre la llengua pròpia”.