PIMEC.- PIMEC publica l’informe ‘Estructura de balanç i ràtios financeres de les pimes catalanes 2000-2015’ elaborat per l’Observatori de la pimec, que recull les dades de balanç i compte d’explotació de les pimes catalanes en el període 2000-2015, distingint els quatre grans sectors de l’economia (primari, indústria, construcció i serveis) i tres subperíodes: expansió (2000-2007), crisi (2008-2012) i recuperació (2013-2015). Aquest treball és una continuació al capítol monogràfic d’enguany de l’Anuari de la pime.

La base d’informació és Pimesdat, que recull estats comptables de pimes amb una continuïtat mínima de 2 anys. Així, les empreses noves d’1 any o les que hi són un any i al següent han tancat, tampoc no hi són. Les principals conclusions que es recullen d’aquest informe són les següents:

–        Les pimes dels quatre sectors van patir caigudes de vendes durant la crisi i també de resultats. El sector industrial és l’únic que en l’etapa de recuperació ha enregistrat xifres de vendes superiors a les del període d’expansió. La resta encara es troben per sota, entre un 20 i un 30% dels valors de l’any 2000, essent especialment negativa la situació de la construcció.

 Els balanços de les pimes han augmentat de valor en tots els sectors al llarg del període.

–        Per partides, en general des de l’esclat de la crisi els deutors baixen de pes en l’actiu; també ho fan les existències de les pimes, alhora que guanyen pes les partides d’immobilitzat, invariablement a tots quatre sectors.

–        Tos els sectors veuen reduir els terminis de cobrament, excepte la construcció, que és, per cert, el sector on es cobra pitjor.

–        Es dona una tendència general a millorar l’estructura del passiu de les pimes en els quatre sectors: el patrimoni net presenta tendències clares fins a apropar-se al 50% en tots ells.

–        Les ràtios financeres més habituals (solvència, liquiditat, tresoreria i endeutament) presenten valors que indiquen fortalesa empresarial.

–        Les ràtios milloren de manera clara, des de l’esclat de la crisi, a la indústria i als serveis. Al sector primari, l’evolució és més erràtica. A la construcció,la tendència també és a millorar del 2008 en endavant, encara que menys que a la indústria i els serveis.

–        El fons de maniobra, tot i presentar valors molt positius al període de recuperació (primari, 1,2; indústria, 1,6; construcció, 1,5; i serveis 1,3), és una mica inferior al del període expansiu pel fet que l’actiu permanent ha crescut una mica per sobre del passiu permanent.