L’associació Empresaris de Tarragona presenta ‘La Rambla del Mar’: una visió de futur per a la ciutat

Natxo Guinea.- Tarragona ha entrat al Segle XXI tractant d’adaptar-se als nous temps. Els Jocs Mediterranis en són bona mostra. Però per a Sebastià Cabrè, president de Empresaris de Tarragona (EdT), hi ha un obstacle fonamental que hauria de ser superat per poder aconseguir que la ciutat abraci el sector terciari i no exclusivament l’industrial: “Una assignatura pendent que tenia aquesta ciutat és, en la nostra opinió, les condicions de la ciutat versus el mar”, va apuntar Cabré. Aquesta qüestió va ser abordada en el número d’octubre d’Actual Tarragona.

‘La Rambla del Mar’ es va presentar ahir dins del marc de les jornades ‘Infraestructures que transformin les ciutats’, organitzades per la fundació Tarragona Smart City, la URV i EdT. Al costat del president d’EdT, a la ponència han intervingut els arquitectes Joan Tous i Saül Garreta. A més, ha comptat amb la presència de l’alcalde Ballesteros, qui ha manifestat el seu “suport personal” a la iniciativa.

“Els habitants de Tarragona sempre hem tingut el mar d’esquena”, va explicar Cabré als assistents. Per arribar al mar, segons els ponents, l’urbanisme ha de superar l’obstacle de les vies del tren.

“Tarragona té 18 quilòmetres de contacti directe amb el mar, però amb una barrera massa important que ens fa viure d’esquenes al nostre Mediterrani. És hora que ens replantegem la ciutat, per obrir-la en els propers anys, cap a les platges i el port sense la barrera que representa la xarxa de vies que ens en separa avui”.

Com aconseguir aquesta permeabilitat entre ciutat i mar? Traient les mercaderies del litoral. La primera premissa per al desenvolupament d’un eix com el que dibuixa la Rambla del Mar suposa, -segons l’enginyer i autor del document base del projecte, Joan Miquel Carrillo-, enterrar la implantació del ‘tercer fil’ i donar una solució lògica a la sortida de mercaderies -incloses les perilloses- del Port de Tarragona i del clúster petroquímic. Segons EdT, hi ha alternatives viables (en temps i cost) d’aprofitament de trams de l’antiga Reus-Roda per resoldre l’equació. EdT, que impulsa una Fundació empresarial per promoure des de la societat civil la reforma de la franja litoral de Tarragona, calcula un pressupost aproximat de 85 milions d’euros per al projecte.

La reforma parteix la rehabilitació de la Reus-Roda, i l’aprofitament de l'”oportunitat” que ofereix el Corredor del Mediterrani per fer un bypass per als trens de passatgers a través de la T-11, arribant a una hipotètica nova estació a l’Horta Gran.

Un cop aconseguida una solució per al trànsit per tren, el projecte de la Rambla del Mar s’endinsaria en el terreny de la configuració urbanística, amb “una nova centralitat per al Serrallo i la Part Baixa”. Entre les idees més atractives que s’estudien hi ha la construcció del nou barri de la Marina a l’entorn del carrer del Mar i del Moll de Costa, amb 60.000 metres quadrats disponibles “avui ocupats per vies de tren en desús, material ferroviari i equipaments fàcilment reubicables”.

La possible eliminació dels vies, a més de l’espai de l’actual estació de Renfe, permetria fer realitat l’anhelat passeig marítim a Tarragona i permeabilitzar l’accés als equipaments (Port Esportiu, Marina Tarraco…) i elements patrimonials (Fortí, Savinosa…) , així com reforçar tota la protecció mediambiental dels corredors fluvials, la Platja Llarga i l’Anella Verda. La meta establerta pels ideòlegs de la proposta és 2030: “Si aprofitem l’oportunitat, és perfectament assumible”, sosté Cabré.

EdT: els promotors

“No volem ser una associació d’empresaris que defensin els seus propis interessos, sinó que pretenem defensar els interessos locals de la nostra ciutat”, va manifestar Cabré en referència a la recent creació d’Empresaris de Tarragona. “Volem generar consensos i volem gent que se sumi a aquest projecte”, va afegir.

Cabré ha ressaltat la importància de la col·laboració “públic-privada” per dur a terme la proposta. Bilbao, va explicar, serveix com a exemple de com aquesta col·laboració (cristal·litzada a Bilbao Ría 2000 i Bilbao Metrópoli 30) pot canviar el paradigma de ciutat industrial a ciutat de serveis i turisme de qualitat.

El president de l’associació ha apuntat a la necessitat que aquests projectes procedeixin de la iniciativa privada, això sí, ja que les propostes polítiques -com ja s’ha vist amb altres projectes de Façana Marítima- solen veure’s obstaculitzades per interessos partidistes.

“Volem generar consensos”, va explicar, i va afegir que volen “gent que se sumi a aquest projecte”.