Per què neix ‘bitcoin cash’

BBVA.- ‘Bitcoin cash’ és conseqüència d’un llarg debat entre els ‘miners’ i desenvolupadors de ‘bitcoin’, és a dir, els experts en ‘blockchain’, informàtica i programació que no només fan formalment les operacions a ‘bitcoin’, sinó que a més formen una comunitat dinàmica i compromesa. Des del passat 1 d’agost, no hi ha un sol ‘bitcoin’ en els criptomercados. Aquest dia va néixer ‘bitcoin cash’, un altre membre del cada vegada més nodrit mercat de les monedes virtuals sustentades en ‘blockchain’.

Quan Satoshi Nakamoto va crear el 2009 la moneda alternativa, va decidir que la mida dels blocs informàtics en què es realitzarien les operacions seria d’un mega, com una forma, se sobreentén, de garantir un accés no exclusiu als grans ordinadors i d’incentivar l’ús de la seva tecnologia. Les operacions es van emmagatzemant en un bloc, i quan està complet, els miners les processen, obtenint una retribució a ‘bitcoins’. Però un bloc d’un mega és massa petit per al que mou ‘bitcoin’ vuit anys després.

Per això, en la molt activa i compromesa comunitat de la moneda digital, molts defensaven la necessitat d’augmentar la mida dels blocs fins als dos megabits, guanyant així velocitat en les transaccions. I enmig d’aquest debat d’anys, un grup de miners s’ha avançat i ha optat per una tercera via, en la qual els blocs passen d’ocupar un mega fins a vuit. D’aquí neix ‘bitcoin cash’.

Què el diferencia de la ‘bitcoin’ tradicional

Només hi ha una diferència fonamental: la mida dels blocs. Quant més grans siguin, més operacions poden processar. Un bloc de ‘bitcoin’ conté unes 2.500 transaccions; en els primers blocs de ‘bitcoin cash’ es van processar al voltant de 7.000 operacions sense si més no esgotar la capacitat de vuit megues per bloc.

La tecnologia és la mateixa entre les dues monedes, però no els seus entorns. Bitcoin té ja al seu voltant tota una infraestructura de cases de canvi, ‘wallets’ electrònics, miners … que ‘bitcoin cash’ ha de construir gairebé des de zero. Però és una dificultat relativa: hi ha més de 1.000 moneda digital i la segona més important per capitalització, Ethereum, va patir una escissió el 2016 sense més conseqüències. Avui, les dues versions de Ethereum tenen un valor de mercat conjunt proper als 30 milions de dòlars.

Com està evolucionant ‘bitcoin cash’ en els seus primers dies

‘Bitcoin cash’ va néixer sense un gran suport de la comunitat ‘bitcoin’, però, no obstant això, el seu valor va augmentar espectacularment en els seus dos primers dies cotitzant, fins a superar els 700 dòlars per moneda. Després d’unes setmanes de muntanya russa, la cotització sembla anar afermant al voltant d’aquesta cota i tres setmanes després del seu debut ronda els 670 dòlars.

Com ha afectat la valoració del ‘bitcoin’ tradicional

Paradoxalment, a ‘bitcoin’ li ha assegut estupendament l’arribada d’un competidor nascut de la seva pròpia ‘blockchain’, i la seva cotització ha pujat amb força en el que portem del mes d’agost marcant nous rècord cada dia arribant a superar els 4.300 dòlars.

Aquest bon comportament de ‘bitcoin’ contrasta amb el que ha passat al març d’aquest any, quan la seva cotització es va desplomar un 24% en dos dies, coincidint amb un comunicat conjunt de les principals cases de canvi de ‘bitcoin’ explicant els seus plans davant d’una possible escissió de la moneda.

Podrien produir-se noves escissions?

No només podrien produir-se, sinó que de fet estan previstes. El naixement de ‘bitcoin cash’ no ha refredat els ànims de molts desenvolupadors i miners que creuen que el ‘bitcoin’ original necessita millores que no ofereix la seva escissió, i estan disposats a dur-les a terme amb o sense consens de la xarxa. Planegen dur a terme els seus canvis tècnics al novembre, i si res canvia llavors circularien 3 monedes nascudes de la ‘bitcoin’ original creada per Nakamoto.

En un mercat tan obert com el de les moneda digital, l’última paraula la tenen els usuaris -que són els que ordenen les operacions- i els miners -que les fan formalment-. I la situació pot resultar molt confusa, però no és res de nou que tecnologies semblants competeixin entre si per imposar-se en un nou mercat a l’alça: salvant les distàncies, ja passava fa gairebé quaranta anys amb el VHS, el Beta i el Video 2000. Avui , per cert, res d’això existeix.