El sector farmacèutic, davant dels canvis de consum, tecnològics i demogràfics
Un reportatge de Natxo Guinea
El reconegut filòsof i sociòleg Zygmunt Bauman descrivia l’era actual com un cos líquid, en el qual les estructures, tant mentals com socials i fins i tot físiques, sofrien constants canvis, que omplien d’incertesa les nostres vides. Valgui aquesta referència superficial a la complexa teoria de l’intel·lectual polonès per exemplificar la lluita per la supervivència del comerç en un món que canvia cada vegada més ràpid. El sector farmacèutic, potser un dels més immutables fins a l’actualitat, també s’ha vist obligat a ‘desolidificarse’ per poder adaptar-se a la societat.
“Potser la farmàcia sigui l’última baula de tota aquesta macroeconomia que t’obliga a canviar”. Álex Castilla és veu autoritzada i expert en aquest camp. Amb dècades d’experiència en el sector, té clar que en la indústria s’estan produint alteracions importants: “Hi ha un canvi de tendència, entre cometes, una mica forçat per com la indústria farmacèutica està canviant el model de negoci. Habitualment hi havia una influència molt alta de la Seguretat Social, la prescripció mèdica, que de fet hem vist en els últims anys que s’ha anat deteriorant per la situació econòmica”.
No obstant això, per a Castilla no és només aquest eix sobre el qual pivota el canvi al sector: “Un altre factor afegit ha estat la dificultat de generar noves patents al Registre de Medicaments, amb la qual cosa la pròpia indústria ha anat generant altres opcions terapèutiques, que no estan dins del rang del medicament pur i dur de recepta: és a dir, productes sanitaris, complements alimentaris, vitamines, en definitiva, tot allò relacionat amb el ‘lifesyle’, l’estil de vida, la prevenció, etc.”.
I d’on provenen aquests nous aires? Doncs segons l’expert, principalement d’Estats Units, on, opina “en aquest sentit ens porten anys de distància i experiència”. “Aquí, a poc a poc, encara que de forma potser una mica accelerada per la situació econòmica, i perquè el perfil del consumidor ha canviat, i al final estan buscant solucions que no depenguin només de la prescripció mèdica. Això fa que el negoci hagi passat de la mera dispensació a la recomanació i l’assessorament: per això les farmàcies són ara molt més modernes”, explica Castilla. “En altres països -explica- s’ha arribat fins i tot a liberalitzar la venda de medicaments, no ja solament a la farmàcia. Vas a Anglaterra i veus que et venen Ibuprofè i Parcetamol als kioskos”, i compara: “Tot i que a Espanya és un sector bastant protegit, ja que la Llei encara protegeix el fet que sigui un farmacèutic qui estigui darrere d’una recomanació, les tendències són clares i la farmàcia necessita com a mínim un rentat de cara i unir-s’hi”.
Medicina natural i internet
Al llarg dels últims anys, s’han pogut veure certs canvis en els hàbits de consum de les persones en absolutament tots els rams del comerç, i la farmàcia no és diferent: “En els últims cinc o sis anys s’ha vist certa tendència cap a tot allò verd, i la indústria comença a pintar molts dels seus productes de verd”, encara que, avisa, que no tots els que es venen com a tal ho són. Homeopatia, medicines alternatives i medicina natural han anat cobrant protagonisme, segons Castilla, per dos grans factors. El primer és la prevenció, que porta el consumidor a preferir medicaments naturals que els de recepta com a primer recurs; i d’altra banda, la tendència creixent a ser més respectuosos amb el medi ambient i la sostenibilitat en general. Segons l’expert, està tenint lloc “un canvi cultural a tots els àmbits”, encara que no li atorga grau de revolució, ja que “Espanya s’està posant al dia”.
L’aparició i consolidació d’internet com a portal de venda ha suposat un canvi important també en el model de negoci de les farmàcies. Bo, dolent? Depèn. Per a Castilla existeixen dos tipus de venda per internet: la de portals que ofereixen el producte a baix cost, i punt, i que, segons Castilla, són per un ‘target’ molt específic; i, d’altra banda, la venda online de les pròpies farmàcies i parafarmàcies, amb preus harmonitzats, i que s’ofereixen com a complement als serveis d’assessorament que es proporcionen al propi local.
“Tots tenen el seu tros de pastís”, afirma Castilla, però adverteix del perill de les guerres de preus que gegants com Amazon poden començar: “No s’ha de tendir a convertir-ho tot en ‘low cost’, perquè al final algú a la indústria s’adonarà que els marges no són sostenibles, i la qualitat del producte, per la falta de recerca, es pot veure damnificada”. A menor marge, menor és la quantitat de diners disponibles per a la recerca i, per tant, pitjor qualitat del producte.
Diferenciació i valor afegit
Amb el comerç de Tarragona en dubte i amb els reptes als quals s’enfronta el sector farmacèutic, hi ha qui decideix que és un bon moment. És el cas de Sebi Valverde i Eva Escoda, que regenten Farmagood, una parafarmàcia oberta aquest mateix mes de novembre al bell mig de la Rambla Vella. Per què? “Som de Tarragona i portem dècades al sector farmacèutic. Les farmàcies tenen el seu nínxol molt establert, i no es trenca el gel. Però la idea d’una parafarmàcia amb més serveis i altres la teníem guardada en un calaix com un projecte a activar quan creguéssim convenient”, explica Valverde.
Al voltant del centre de Tarragona és relativament fàcil veure cartells lluminosos amb la creu verda. Aleshores, com es pot competir? Doncs segons Valverde, a través de la “diferenciació”: “Entenem que les farmàcies de l’entorn estan fent una recomanació activa i dispensació de medicaments, perquè és la seva obligació, però també veiem que per la satuació del mercat hem d’oferir un altre tipus de productes i proveir a un altre tipus de perfils i consumidors que estan buscant, per exemple, més solucions preventives, productes naturals, serveis de nutrició, d’estètica, dietètica, podologia, etc.”.
“Quan obrim una parafarmàcia al bell mig de Tarragona, el que pretenem és oferir un valor afegit a la venda exclusiva de medicaments; podem introduir productes dels quals no s’està fent des de les farmàcies una dispensació ni recomanació actives”, explica Valverde, que, a més, fa una referència a la situació del comerç a la Tarragona d’avui: “La zona ho requereix, perquè veus que a Tarragona, amb la crisi, s’estan tancant negocis i fa falta dinamitzar l’entorn i, a més, hem ubicat el negoci en un lloc amb molt de trànsit i crec que excepcional perquè la gent conegui aquests serveis”.
