UOC, Nereida Carrillo.- El Consorci Unicode, l’organisme que s’encarrega de validar els nous emojis oficials, n’afegirà més de 200 de nous a partir del 30 de juny. Entre les emoticones que s’estrenen hi ha una cara que aixeca una cella, una mare que alleta, una dona amb vel, vampirs, sirenes o una persona que fa ioga. La incorporació de totes aquestes opcions indica el moment daurat que viuen els emojis, unes eines ―subratllen els experts― que cada vegada s’empren més en les converses mitjançades per la tecnologia.

Per a Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, expert en mitjans socials, els emojis són «un valor afegit capaç d’enriquir la conversa amb matisos que complementaven el llenguatge verbal». Lalueza assenyala que aquest fenomen «va néixer en el si de la cultura japonesa» i que, amb el temps, s’ha globalitzat. Avui, s’empren arreu del planeta i per totes les generacions. Per a Ona Domènech, directora del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, són «un llenguatge universal, que s’expandeix amb més rapidesa que cap altre i que avui es considera el més escrit del món».

Pel que fa al catàleg de nous emojis, Domènech assenyala que «la tendència és anar incorporant tots els que tenen a veure amb el respecte per la diversitat i el tractament igualitari de les persones, sense cap mena de discriminació per raó de sexe, raça, religió, etc.». En aquest sentit, Lalueza afegeix que la intenció del Consorci Unicode amb aquestes incorporacions és «reduir el nombre de persones que poden no sentir-se representades adequadament pels emojis». De fet, les novetats parteixen de peticions elevades a aquest organisme, demandes dels usuaris que han de justificar i raonar. «En general, es demana que siguin icones amb un ús potencial elevat, amb una imatge clarament diferenciada de les ja existents o que permetin completar un conjunt d’emoticones ja en ús», subratlla Domènech.
Ús creixent

L’interès per incorporar nous emojis mostra l’èxit que viuen aquestes eines. Cada cop són més emprades pels usuaris en els seus whatsapps, el xat de Facebook o Twitter. Els experts atribueixen el seu auge a diverses raons. Lalueza assenyala, en primer lloc, que «cada cop són més els dispositius, les plataformes i les aplicacions que els suporten: des de Gmail fins a iPhone passant per WhatsApp, Facebook, Messenger i Twitter, entre molts altres». El segon motiu, per a Lalueza, és el fet que la comunicació és cada vegada més visual i menys verbal.

A més, els experts també addueixen la capacitat emocional dels emojis com una raó més del seu ús habitual. Lalueza apunta: «Incorporen un factor d’ambigüitat que, en un context comunicatiu on el component emocional sovint preval sobre el component racional, ens permet sentir-nos més còmodes que quan emprem les paraules, ja que ens comprometen menys». En aquesta línia, Domènech agrega: «La conversa escrita no es pot complementar amb la gestualitat, l’entonació, la posició corporal, la mirada. Són factors fonamentals en la comunicació cara a cara. I en aquest sentit les emoticones exerceixen un paper molt important perquè ens ajuden a complementar els nostres escrits». Lalueza també assenyala altres factors: es poden intercalar bédins un text escrit «per a matisar, complementar, reforçar, qüestionar o fins i tot contradir-lo» i, a més, hi ha un efecte contagi: el fet que els nostres interlocutors els facin servir ens anima a emprar-los també.
La llengua s’adapta

Domènech qüestiona alguns mites associats a les emoticones i a la manera en què ens comuniquem amb el mòbil. L’experta assenyala que hi ha un corrent d’opinió entre pares, docents i altres professionals que «considera que la xarxa exerceix un efecte negatiu respecte de la llengua», però això no és necessàriament així. «Els diversos estudis que s’han fet en aquest sentit (a França, als Estats Units i també a l’Estat espanyol) mostren que no hi ha una relació entre l’ús dels mitjans digitals (missatgeria instantània) i el baix nivell d’ortografia i gramàtica en altres situacions formals d’escriptura més tradicional», assegura Domènech. La directora del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC afegeix: «La llengua s’adapta a cada situació, i d’això en diem adequació lingüística. Quan escrivim a les xarxes socials utilitzem un registre lingüístic diferent, que té les seves particularitats (informalitat, brevetat, etc.), i que no podem valorar amb els mateixos criteris amb què valorem altres registres, com ara els escrits formals».

A més de les emoticones, també creix el consum de vídeo o la comunicació de veu en els xats de WhatsApp i altres eines. Cada vegada s’escriu menys i es busquen llenguatges més audiovisuals. Lalueza explica per què: «Tenim poc temps i estem sobresaturats d’informació. En conseqüència, acabem fent prevaler el que és capaç de cridar la nostra atenció instantàniament i sense demanar gaire esforç». Per a aquest expert en xarxes socials, tot plegat té conseqüències: «L’emotivitat preval sovint sobre la racionalitat, la superficialitat preval sobre l’aprofundiment i l’ambigüitat preval sobre la precisió».