UOC, Nereida Carrillo.- La cultura de treballar fora de l’empresa encara està poc estesa al nostre país. Només un 7% de les empreses petites espanyoles disposa d’empleats que treballen de manera remota, fora de l’empresa i per mitjà de tecnologia, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de l’any 2013. Si parlem d’empreses amb un mínim de deu treballadors, la xifra pot arribar fins al 27%, però la dada encara queda lluny de la d’altres països europeus, especialment els nòrdics, on el teletreball és una pràctica molt més habitual. Els experts aconsellen un canvi de mentalitat de les organitzacions per a implantar majoritàriament aquest mode de treball, que, entre altres avantatges, permet conciliar la vida laboral i la familiar.

Són quarts de cinc de la tarda i un empleat d’una gran empresa abandona el seu lloc de treball per anar a buscar el fill a l’escola, tot i que la seva jornada laboral encara no ha acabat. Se’n va a casa i després de donar el berenar al nen, continua treballant mentre el petit fa els deures. Interromp la feina per jugar una estona amb el seu fill, el banya, li prepara el sopar i quan ja dorm treballa una estona més. En un entorn laboral en què cada cop més enginys informàtics ens permeten connectar-nos a la xarxa en qualsevol moment i des de qualsevol lloc, el que fa aquest treballador no hauria de resultar estrany. Però encara són poques les empreses a Espanya que permeten una manera de treballar flexible, més recentment batejada amb el nom de treball intel·ligent (smartworking).

Les dades sobre el teletreball varien depenent de la font consultada. Segons un estudi de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i l’Eurofound només el 7% dels treballadors espanyols exerceix amb freqüència teletreball amb mobilitat i un 13% teletreballa  ocasionalment. Els resultats de l’Enquesta europea sobre les condicions de treball mostren que encara queda molt camí per recórrer, cosa que segons els experts hauria de fer reflexionar sobre la necessitat d’un canvi de mentalitat si es vol arribar als índexs d’altres països europeus. «En el nostre país encara està molt implantada la cultura del presentisme en el lloc de treball, per tant, cal un canvi cultural (dels comandaments mitjans i intermedis) i buscar el valor de treballar per objectius», explica Mar Sabadell, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i experta en teletreball i treball flexible.  «Tota empresa, començant per la direcció, haurà d’adoptar un enfocament més flexible i una cultura de confiança, i donar autonomia i cedir cert grau de control als treballadors», afegeix Eva Rimbau, també professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i experta en teletreball.
Diferència entre treball intel·ligent (smartworking) i teletreball

El concepte de treball intel·ligent o treball flexible presenta algunes diferències amb el de teletreball. La professora Sabadell explica que el treball intel·ligent és un concepte que neix per a parlar d’un teletreball que dona més autonomia i marge de llibertat al treballador, el qual decideix, segons l’activitat i el moment, si resulta més convenient i productiu treballar des de l’oficina o des d’un altre lloc (des de casa). Aquesta major llibertat no està tan associada al teletreball, que s’associa més a treballar en la distància i tot sol. Rimbau subratlla que el treball intel·ligent es caracteritza pels horaris flexibles i perquè els caps avaluen tenint en compte els resultats i no pas la presència física en el lloc de treball, de manera que la relació entre ambdós ha de ser de total confiança.
Les feines idònies per a fer e-treball

Les expertes asseguren que moltes feines es poden beneficiar dels avantatges del treball intel·ligent, però aquest actualment sobretot està implantat en aquelles professions i activitats que poden millorar els seus resultats amb l’ús de tecnologies digitals, perquè principalment es desenvolupen a partir de dades, informacions, idees i coneixements. És el cas, per exemple, d’empreses relacionades amb la societat de la informació i el coneixement, serveis de consultoria, empreses tecnològiques, banca i assegurances, despatxos d’advocats i economistes, universitats i centres de recerca, grans empreses i administracions públiques.

No obstant això, les expertes subratllen que encara existeixen grans diferències entre les organitzacions, depenent de les seves dimensions. Per exemple, segons l’Enquesta sobre l’ús de TIC i del comerç electrònic a les empreses, de l’INE, corresponent al primer trimestre de 2016, prop d’un 36% de les empreses amb menys de deu treballadors facilitava a la seva plantilla accés remot al correu electrònic, a documents de treball i a les aplicacions de l’empresa, mentre que per a les que tenen més de 250 treballadors, la xifra s’enfila fins al 92,5%. Mar Sabadell apunta que les diferències es deuen, entre altres factors, al fet que les petites generalment tenen menys recursos, personals i econòmics, per a afrontar el canvi. «Teletreballar en bones condicions obliga a fer una inversió en infraestructura i formació que permeti fer evolucionar les eines, les tècniques de treball i la gestió dels recursos humans, d’acord amb l’estratègia de canvi organitzacional», explica. Tot i això, està convençuda que el treball intel·ligent ha vingut per a quedar-se. «No és una tendència de futur, sinó de present», afirma.
Avantatges i inconvenients per al treballador i l’empresa

Més flexibilitat horària, possibilitat de conciliar vida laboral i familiar, estalvis en costos i desplaçaments fins al lloc de feina, increment de la productivitat i menys estrès són alguns dels avantatges que les expertes destaquen d’aquest mode de treball. Segons un estudi de l’empresa de treball temporal Adecco, més del 50% de teletreballadors assegura que és més productiu que treballar a l’oficina perquè es tenen menys interrupcions, hi ha menys reunions innecessàries i se senten menys estressats. No obstant això, la professora Sabadell alerta que treballar fora de l’oficina no està exempt de distraccions. «Treballar a casa evita les interrupcions personals, sí, però augmenten les interrupcions digitals i això pot afectar la productivitat», avisa.

Per a l’empresa, el teletreball també té beneficis. Segons Rimbau, dotar de més flexibilitat laboral la plantilla permet atraure empleats amb talent, redueix les baixes derivades de l’estrès i permet disminuir l’espai d’oficines necessari i el cost associat. «Permet al treballador organitzar la seva feina d’acord amb les seves necessitats professionals i personals, la qual cosa millora la seva salut i redueix les baixes associades a l’estrès», explica.

Entre els inconvenients, l’experta subratlla que els teletreballadors poden no tenir instal·lacions i espais adequats per a treballar, per exemple quant a ventilació, llum, soroll, mobiliari (cadira) o equipament tecnològic, ja que el dret a la privacitat a la llar fa difícil que els empresaris o les administracions puguin comprovar si les condicions en què treballen són segures.

A més, la solitud també pot influir en l’estat d’ànim. «La complicitat que s’estableix en persona amb els companys és difícil d’assolir si es teletreballa», afirma Rimbau. En aquest sentit, explica que algunes empreses que ja van néixer basades en el teletreball o treball intel·ligent, fan trobades periòdiques perquè tots els col·laboradors coincideixin en el mateix espai. A més a més, l’experta subratlla que treballar a casa «pot fer borroses les fronteres entre feina i vida personal», cosa que pot resultar estressant. Mar Sabadell ho defineix com el «conflicte de rol» a casa. «Si no saps gestionar el temps dedicat a la feina i el temps personal, la gent que conviu sota el mateix sostre pot interpretar el fet que siguis a casa amb el fet que no treballis. Cal fer pedagogia perquè quedi clar», afirma.

Per a l’empresari, el teletreball pot generar desconfiança perquè no veu què es fa en el lloc de treball i pot fer-li més difícil la promoció a llocs de responsabilitat. «Els directius senten que perden el control perquè no veuen els seus treballadors; cal que la cultura de l’empresa estigui alineada amb la idea que l’important són els resultats i no pas la presència física», conclou Rimbau.