L’1 d’octubre, tot i l’ús desproporcionat de la força per part dels cossos policials de l’Estat, més de 2 milions de persones vam poder votar en un referèndum per decidir si volíem que Catalunya fos un Estat independent en forma de República. I la resposta fou que sí.
Aquest referèndum fou possible gràcies a una estretíssima col·laboració i coordinació entre les nostres institucions i una gran part de la ciutadania que va anar a protegir les escoles la nit abans i durant tot el dia 1, per poder garantir no només un dret individual, sinó col·lectiu. Aquell dia passarà a formar part de les vides de molta gent que va sentir com havia de sortir a defensar un dret tan fonamental com el dret a vot i que ho va fer acompanyat dels seus veïns i veïnes en una mostra d’exercici de ciutadania i comunitat que poques vegades a la història succeeix. Precisament això va ser la clau de l’èxit i això ha de fer possible construir una República.
El que va succeir en els dies posteriors també ho recordarem sempre: la declaració suspesa del 10 d’octubre, la declaració d’independència del 27 d’octubre, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució pel Govern espanyol, amb el cessament de tots els mem
bres del Govern de la Generalitat i la dissolució del Parlament convocant unes eleccions pel 21 D, l’empresonament del vicepresident Junqueras i altres consellers i conselleres i l’exili forçat del president i altres consellers a Brussel·les.
bres del Govern de la Generalitat i la dissolució del Parlament convocant unes eleccions pel 21 D, l’empresonament del vicepresident Junqueras i altres consellers i conselleres i l’exili forçat del president i altres consellers a Brussel·les.
I el 21D hi va haver les eleccions amb una participació del 80%. I tot i que la força més votada fou Ciutadans, les forces republicanes, una vegada més, i malgrat tenir els caps de llista a l’exili o a la presó, i altres dels seus candidats amenaçats, van tornar a sumar majoria, aquest cop amb 70 diputats. Novament, una majoria tornava a expressar la voluntat de fer República com ja ho havia fet el 9N del 2014, el 27S del 2015 i l’ 1 d’octubre del 2017. Una majoria que des de llavors es manté sostingudament en el temps i va augmentant. Una majoria que en aquest moment és del 47% de la població i que, per tant, necessàriament ha de superar la barrera del 50% per poder dur-la a terme.
La clau de com poder fer aquesta República és, com s’ha dit en diverses ocasions, eixamplant la base social, arribant a superar el topall del 50%. I això es pot aconseguir. Es pot aconseguir sumant per l’esquerra, fent república en minúscula, fent polítiques que combatin la situació d’emergència social en què es troba una part important de la població, que assoleixin la realitat efectiva entre homes i dones, que potenciïn els tres sectors econòmics, que revisin la fiscalitat a la qual estan sotmeses les petites empreses i els autònoms, que exigeixin major contribució a aquells que més tenen, que garanteixin l’accés universal i equitatiu al sistema de salut, que vetllin per l’escola pública i pel nostre model d’escola catalana, que apostin per una economia del coneixement on la recerca i la investigació no es considerin una despesa sinó una inversió, que protegeixin el medi ambient i desenvolupin les energies renovables, que apropin la cultura a tothom, que assegurin un futur als nostres joves i una vellesa digne a la gent gran.
És el que Esquerra Republicana anomena les 50 mesures republicanes. Amb aquestes mesures republicanes de ben segur que les forces d’esquerra se’ns apropen, perquè totes aquestes mesures i polítiques s’allunyen de l’immobilisme i l’autoritarisme al qual ens tenen acostumats els poders institucionals i fàctics de l’Estat des de fa segles i que no es preveu que canviïn ni a curt, ni a mig termini. Després d’una fase en què s’han prioritzat les declaracions i els simbolismes, toca desplegar la república de l’efectivitat, del dia a dia, toca exercir república per acabar tenint República.
Paral·lelament amb això, cal obrir també un gran diàleg de país amb vocació constituent que actuï fora de l’àmbit institucional i que ajudi a construir aquesta majoria a favor de la República i on participin activament les associacions, les entitats, els moviments socials, els partits polítics, els sindicats, la patronal i el conjunt de la ciutadania
Ningú no va dir que seria fàcil, però tampoc ningú no hagués dit fa uns anys que seríem tants i que ho tindríem tan a prop. Per tant, Som-hi!
A construir la República!
Noemí Llauradó, diputada d’ERC per Tarragona al Parlament de Catalunya