UOC.- Tot i que encara són pocs els qui es poden arribar a guanyar la vida com a bloguers o youtubers, els experts auguren que a la llarga aquesta activitat es pot arribar a convertir en una professió. De fet, ja figura com una de les feines anhelades pels més petits. En la XII enquesta ¿Qué quieres ser de mayor?, publicada l’any passat per l’empresa de recursos humans Adecco, apareixen en tercer lloc entre els nois, mentre que en anys anteriors tenien un pes anecdòtic en el rànquing. Ser youtuber, gamer o bloguer ja sumen el 9% de les preferències del total d’enquestats.

«A dia d’avui, la majoria encara no pot viure només d’això i necessiten altres feines, però també és cert que cada cop més els plans de màrqueting de les empreses els tenen en compte com un dels canals on fer publicitat i són cada cop més cotitzats», subratlla l’expert en màrqueting d’influencers Òscar Cumí. Al voltant d’alguns influencers s’ha creat ja una xarxa de negoci: agències de representants, persones que ajuden a fer créixer el canal, que gestionen els ingressos, l’agenda… “No només hi haurà negoci per als influencers, sinó per a tots aquells que estiguin en aquesta cadena de valor”, afirma.

A més, tot i que el perfil d’influencers i seguidors és relativament jove, difícilment el fenomen tindrà data de caducitat. «Ha vingut per a quedar-se», assegura Elisenda Estanyol, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i directora del màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC. Segons l’Estudi Anual de Redes Sociales IAB-Spain, realitzat a una població de 1.095 persones d’entre 16 i 55 anys, el 85% va declarar que seguia a influencers a través d’aquestes xarxes, principalment Facebook, Twitter, Youtube i Instagram. Un 71% només llegeix o visualitza el contingut i un 29% el comparteix.

«Qualsevol persona experta en un àmbit pot esdevenir un influencer a la xarxa», destaca Estanyol. A més, segons l’experta, un dels requisits que s’exigeix als líders d’opinió d’avui és la constància a la xarxa i tenir capacitat d’interactuar amb l’audiència. Segons l’estudi Social influence marketing and the brand-influecer-fan connection, de l’agència Engauge, el 70% dels influencers creen continguts diaris a la xarxa. La seva presència i influència a les xarxes fa que converteixin en prescriptors d’una marca. Els anunciants ho saben i cada cop més s’interessen per colar els seus missatges en els seus canals.
Un filó per a la publicitat

Davant d’aquest fenomen, cada cop més les marques fixen la seva atenció en els influencers. «La seva presència i influència a les xarxes fa que es puguin convertir en prescriptors d’una marca, una eina útil per a impactar en les audiències d’anunciants de manera rendible», destaca Cumí. «Les seves opinions i valoracions generen més credibilitat que la publicitat», afegeix Estanyol.

Que un influenciador tingui més o menys èxit depèn de molts factors. Segons els experts, tenir un criteri propi, mostrar credibilitat, ser honestos amb l’audiència i creure en allò que es diu són alguns dels atributs que li poden fer guanyar subscriptors. «Comparteixen un llenguatge i un codi amb els seus seguidors, que els veuen com un amic i els donen més credibilitat que a un anunciant», explica Estanyol. Per contra, copiar el que puguin dir altres influenciadors, donar publicitat a una marca que no s’adigui ni amb la seva personalitat ni amb el seu tarannà, fer discursos despectius o mostrar actituds vexatòries o humiliants pot portar a la pèrdua de seguidors.

Però no sempre és així. Crida l’atenció, per exemple, que Reset, el youtuber que va donar pasta de dents dins una galeta Oreo a un indigent de Barcelona, tingui actualment més d’1,1 milions de subscriptors, o que el youtuber d’Alacant que es va fer famós fa un temps per haver rebut un cop de puny d’un repartidor a qui va anomenar caranchoa hagi multiplicat els seus seguidors arran d’aquest fet fins a arribar al mig milió. «És un camp que no està regulat i hem d’esperar que siguin els seguidors els qui mostrin el seu rebuig quan hi ha pràctiques poc ètiques», explica Estanyol, que afegeix que a la llarga hi haurà associacions professionals que evitaran aquest tipus de comportaments.

No obstant això, aquestes campanyes publicitàries no sempre són garantia d’èxit. Cumí explica que «el gran error de les marques és voler tractar els influenciadors com si fessin un anunci tradicional, sense tenir en compte la seva línia editorial ni el públic al qual es dirigeixen», explica. «Si la marca vol obligar un youtuber a actuar d’una manera determinada o l’insta a adoptar un rol definit o una manera de comunicar que no li escau, aquell anunci serà un fracàs, tant per a l’influenciador, que perdrà seguidors, com per a la marca», afegeix Cumí, que destaca que és molt important que l’anunciant conegui molt bé l’influenciador amb el qual treballarà i la seva personalitat perquè la campanya arribi a bon port.

L’expert participarà, el 4 d’abril a les 7 de la tarda, en un seminari en línia organitzat per UOC Alumni per a explicar les estratègies de màrqueting que han de tenir en compte les marques quan treballen amb influencers i microinfluencers. La diferència entre uns i altres és que els segons, com que tenen menys seguidors, també tenen més capacitat d’interactuar amb la seva audiència.
La fi d’algunes professions?

L’aparició de bloguers del camp de la moda com Dulceida, que té 1,6 milions de seguidors a Instagram i un milió a YouTube, es pot convertir en una amenaça per a professionals que escriuen en revistes d’aquest tipus? «No necessàriament», afirma Estanyol, que ho veu com una possibilitat de transformació més que no pas com un perill. Tanmateix, algunes veus, com la prestigiosa revista de moda Vogue, s’han mostrat crítiques amb el paper de les blogueres, a les quals han arribat a qualificar de patètiques. «Segurament les veuen com un perill, una amenaça al seu statu quo com a líders de tendència, però aquestes no són les millors formes d’afrontar un nou paradigma que ha vingut per a quedar-se», subratlla Cumí.