UOC.- L’spin-off de la UOC Open Evidence i el Cet.la (Centro de Estudios de Telecomunicaciones de América Latina) han desenvolupat un nou model per a avaluar la implementació dels projectes i les polítiques amb impacte social de les smart cities. Es tracta, segons els investigadors, de superar la ciutat intel·ligent com a concepte i quantificar els efectes reals de l’impacte de les polítiques que es posen en marxa. Justament aquesta és la temàtica de l’Smart City Expo World Congress, que acull la ciutat de Barcelona entre el 14 i el 16 de novembre. Un esdeveniment en què participen 700 ciutats de 120 països amb 420 ponents i que aplega disset mil visitants.

La consultora Juniper Research afirma que sis de les deu ciutats intel·ligents més potents són a Europa i destaca el paper de Singapur, Barcelona, Londres, Oslo i San Francisco. En un article recent, l’urbanista Boyd Cohen situa Copenhaguen, Estocolm, Amsterdam, París i Barcelona entre les deu ciutats intel·ligents europees més destacades. Però per a fer la classificació valora qüestions diferents. En el cas de les tres primeres ciutats, en destaca el foment de l’ús de la bicicleta i el compromís amb les polítiques ambientals; de París, les polítiques econòmiques, el foment de les TIC entre la població, el Govern i les polítiques ambientals; pel que fa a Barcelona, subratlla el compromís de l’Ajuntament amb el concepte de ciutat intel·ligent, el foment de les energies renovables i l’aposta per la bicicleta.

Aquestes classificacions s’han fet emprant models diferents. No obstant això, aquests rànquings no quantifiquen l’impacte d’aquestes característiques en variables concretes. En aquest punt és on incideix el model d’Open Evidence (UOC) i el Cet.la, basat en un estudi publicat en l’informe Ciudades inteligentes. Evaluación social de proyectos de Smart Cities. L’investigador de la UOC Francisco Lupiáñez-Villanueva ha coliderat el projecte que presenta un model de mesura que combina «el paper fonamental de les TIC i altres elements com ara el creixement econòmic sostenible, la reducció d’emissions o la qualitat de vida».

Model pioner

«La majoria de classificacions només tenen en compte quants sensors s’instal·len, però no quin efecte té això sobre la reducció del trànsit rodat, la contaminació i el nombre de morts a l’any per la inhalació de fums tòxics», explica Francisco Lupiáñez-Villanueva, professor de la UOC. Les variables per a quantificar l’impacte s’han agrupat en els sis indicadors següents:

1. Smart economy: indicador relacionat amb el cost econòmic del projecte.
2. Smart governance: elements relacionats amb l’Administració municipal.
3. Smart mobility: indicador relacionat amb transport i TIC.
4. Smart environment: factors relacionats amb consum d’energia.
5. Smart people: població, estudis i ús de les TIC.
6. Smart living: qualitat de vida de la ciutat.

Es tracta d’un model analític de presa de decisions que utilitza la millor evidència disponible per a calcular el cost-efectivitat de la intervenció.