Els mitjans tradicionals tenen més influència en l’opinió pública que els digitals

L’excepció són els lectors joves, entre els quals les capçaleres en línia també són un referent

UOC, Ainhoa Sorrosal.- Els espanyols consulten les edicions en línia de diferents mitjans de comunicació per seguir l’actualitat política, però, en termes generals, les capçaleres tradicionals tenen més rellevància i són més prescriptores d’opinió que els nous digitals. Per als més joves, però, la credibilitat i la capacitat de generar opinió dels nous mitjans en línia guanyen pes i rellevància.

Aquestes són algunes de les conclusions de la tesi de la doctora per la UOC Sílvia Majó-Vázquez,Les notícies digitals a Espanya: característiques i efectes de la producció en línia i el consum, després d’analitzar els hàbits de 30.000 usuaris espanyols. La investigadora ha fet servir dades inèdites i tècniques d’anàlisi de xarxes, procedents de l’àmbit de la física i les matemàtiques, per a entendre la complexitat dels comportaments de les audiències de notícies a internet i l’impacte que té en l’agenda pública.

«Veiem que l’opinió pública no està fragmentada. La gent que s’informa en línia coincideix a identificar els temes que són més importants per a millorar la societat. Aquest treball aporta proves empíriques que ho demostren i que, per tant, contradiuen les que sostenen que el fet que hi hagi molts mitjans digitals provoca la fragmentació de la societat», adverteix Majó-Vázquez.

El pes de la marca 
L’estudi conclou que els mitjans convencionals que tenen edició en línia tenen més bona reputació que els nous digitals. És a dir, es reconeixen més fàcilment com a fonts d’informació amb autoritat. «Aquest punt demostra la importància del llegat de les marques periodístiques a la xarxa», explica Majó-Vázquez.

El que demostra la tesi de Majó-Vázquez és que, si bé els mitjans purament digitals han tingut un gran impacte pel que fa a les dinàmiques internes de producció de notícies i de treball dels professionals, no han erosionat la centralitat dels tradicionals en la distribució d’informació. «Només existeix un petit nombre de nous mitjans o mitjans purament digitals —PúblicoEldiario—que ocupen les posicions més altes en el rànquing de fonts d’informació amb més autoritat», apunta la investigadora, que també fa un matís: «L’excepció és el segment més jove de població. Entre els joves, els nous mitjans digitals sí que tenen clarament un paper destacat».

Consumidors promiscus 
La investigació confirma que l’oferta de mitjans de comunicació espanyols està molt fragmentada. Els mitjans es resisteixen a citar-se els uns als altres i, contra el criteri periodístic, prioritzen els interessos i les estratègies de negoci.

L’audiència, però, es comporta al marge de l’estratègia empresarial i salta d’un mitjà a l’altre.«Consumeix més mitjans de comunicació que abans d’internet», diu l’autora, i afegeix: «Després d’analitzar els hàbits de 30.000 usuaris espanyols, podem dir que l’organització de notícies que fan els mitjans no afecta tant el consum com es podria pensar. Els lectors busquen la seva dieta de notícies i passen d’un mitjà a l’altre, cosa que abans, sense internet, no feien».

Consens sobre els temes d’interès
La promiscuïtat dels consumidors d’informació política es combina amb l’autoritat dels mitjans tradicionals. Per això, segons la recerca, hi continua havent consens sobre els grans temes que configuren l’agenda pública. «És a dir, tot i que hi ha més mitjans i les dietes informatives són més diverses, els ciutadans continuen coincidint en la definició dels temes més rellevants en el debat públic. I aquests temes venen marcats per l’agenda dels mitjans tradicionals», aclareix la investigadora.

Per a arribar a aquesta conclusió també s’ha fet una enquesta a 725 persones, 340 de les quals han estat monitorades durant prop de dos mesos. És a dir, s’ha fet un seguiment del seu consum real de notícies en el dia a dia.

Publicació en diaris especialitzats
La tesi doctoral de Sílvia Majó-Vázquez, que ara és investigadora del Reuters Institute for the Study of Journalism de la Universitat d’Oxford, s’emmarca en el Projecte Opinionet de la UOC. Aquest projecte el dirigeix la professora Ana Sofía Cardenal, dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i del grup de recerca GADE, que a més ha dirigit la tesi de Majó-Vázquez. En aquest estudi també ha participat la professora catalana de la Universitat de Pennsilvània Sandra González-Bailón.

El primer capítol d’aquesta tesi ja ha estat acceptat per publicar en una de les dues revistes científiques de més prestigi en l’àmbit de la comunicació a escala mundial: Journal of Computer-Mediated Communication. Majó-Vázquez aplica ara la mateixa metodologia per a estudiar els comportaments de les audiències de notícies a Twitter durant les darreres eleccions a França i al Regne Unit.