UOC, Núria Bigas Formatjé.- Les dones triguen de mitjana quinze minuts més que els homes a detectar que pateixen un atac de cor. No l’identifiquen perquè no reconeixen els símptomes. Mentre els homes tenen dolors toràcics, elles pateixen molèsties estomacals, suors i dificultat per a respirar. «El problema és que la simptomatologia femenina és més desconeguda per la societat perquè el model utilitzat sempre ha estat el masculí», afirma Pilar García-Lorda, directora dels Estudis de Salut de la UOC.

Durant anys, la recerca sobre salut femenina s’ha centrat en el que es coneix com a «medicina biquini», és a dir, que s’ha ocupat exclusivament de les parts del cos que queden cobertes per aquesta peça de roba. «S’ha assumit que es podien diagnosticar i tractar ambdós sexes de la mateixa manera tot i les evidents diferències biològiques. Això pot costar a les dones, en alguns casos, la vida», alerta García-Lorda.

Per a l’antropòleg de la UOC, David Fornons aquest desequilibri també es deu al fet que s’utilitzen patrons estàndard que ja no són vigents. «No s’ha tingut en compte el canvi d’estil de vida que han patit les dones en els últims 40 anys», afirma.

L’assaig de la viagra femenina fet en homes

Segons un estudi publicat a la New England Journal of Medicine, elles tenen set cops més possibilitats que no pas els homes de ser mal diagnosticades i donades d’alta incorrectament en cas d’atac de cor. «L’origen d’aquesta desigualtat és la manca de representació del sexe femení en els estudis clínics i preclínics. Això fa que aquest coneixement que es genera i que després els professionals aprenen a les universitats i fan servir en la pràctica clínica, presenti un clar biaix de gènere», adverteix García-Lorda. Per a l’assaig de la viagra femenina, per exemple, es va disposar de 25 subjectes per a comprovar la seva interacció amb l’alcohol: 23 eren homes i només dos eren dones.

Els resultats provats en homes es generalitzen i s’apliquen a les dones sense tenir en compte les diferències fisiològiques. «Elles presenten una susceptibilitat diferent per a les malalties, tenen altres reaccions i respostes desiguals als tractaments mèdics, tant en l’efectivitat dels medicaments com en els efectes secundaris», explica García-Lorda.

Més temps per ser diagnosticades

Aquesta desigualtat s’estén a la pràctica assistencial. Segons l’últim informe de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas), les dones triguen un 13,6% més de temps que els homes a ser derivades a l’especialista. «Tenen més possibilitats que els seus símptomes siguin subestimats o s’atribueixin a factors psicològics, de manera que no rebin un tractament adequat o que aquest sigui merament simptomàtic». L’informe, a més, confirma que les dones triguen més a tenir el diagnòstic i que se’ls recepta una quantitat més alta de psicofàrmacs.

L’alta probabilitat que té una dona de no rebre un diagnòstic adequat, tret que els seus símptomes siguin similars als dels homes, és el que es coneix com a síndrome de Yentl. Només entre un 8-10% de les pacientsque pateixen un atac de cor tenen dolor al pit, el clàssic signe d’alerta en homes. Segons l’estudi publicat a The New England Journal of Medicine, les dones menors de 55 anys que no han patit dolor al pit tenen el doble de possibilitats de morir.

Estudis només testats en homes

Cap a final dels anys setanta, després de casos greus com el de la talidomida, l’agència reguladora dels fàrmacs als Estats Units, la FDA, va recomanar que no s’incloguessin dones en edat fèrtil en els estudis. «A la pràctica, això va portar a excloure-les totalment dels estudis de recerca», adverteix García-Lorda. Aquesta regulació va canviar fa vint anys als EUA, on s’exigeix la inclusió de tots dos sexes per a rebre finançament. A Espanya, s’aconsella la representació de les dones en els estudis. «Però, tot i això, la paritat no s’ha assolit i elles continuen infrarepresentades», adverteix.

Segons una enquesta realitzada el 2016 per la Women’s Heart Alliance a les facultats de medicina dels EUA mostrava que les diferències de gènere no es contemplen habitualment en la formació dels metges. El 60% dels cardiòlegs no està ben preparat per a avaluar el risc de cardiopaties de les dones. La falta de coneixement i sensibilitat de molts investigadors i professionals de la salut ajuda a perpetuar aquesta visió androcèntrica. «Una ciència que exclogui o extrapoli a un grup amb característiques diferencials que representa més del 50% de la població mundial no pot ser una bona ciència; no solament per a les dones sinó tampoc per a la societat en general, pels costos econòmics i socials que pot representar», conclou García-Lorda.