Com funciona una petició d’extradició a Suïssa

Perquè les autoritats helvètiques iniciïn un procés de detenció i extradició és necessari que, en primer lloc, hi hagi una sol·licitud de cerca, que arriba normalment a través d’un registre al Sistema d’Informació Schengen (SIS) -Suïssa no forma part de la UE però sí que és dins l’espai Schengen-, d’una oficina nacional de la Interpol o d’un ministeri de Justícia estranger. En segon lloc la Unitat d’Extradicions de l’OFJ és qui s’encarrega d’examinar la sol·licitud i si l’extradició demanada, que s’ha de fer a través d’una sol·licitud formal dins d’uns terminis, és “factible”. També és l’OFJ qui encarrega a les autoritats policials competents la detenció de la persona en qüestió, que passa a prendre declaració. La persona resta detinguda fins que finalitza el procediment però durant aquest pot demanar el seu alliberament.

És a partir de la declaració i un cop s’hagi estimat si es compleixen les condicions formals i materials i si els fets imputats en la sol·licitud són punibles d’acord amb la legislació suïssa -principi de doble punibilitat- que l’OFJ pren una decisió en primera instància. Si s’accepta l’extradició, la persona afectada pot recórrer la decisió al Tribunal Penal Federal. L’opinió d’aquest tribunal pot ser recorreguda, al seu torn, a una altra instància: el Tribunal Federal. Per tot plegat, un procés ordinari d’extradició pot arribar a trigar més d’un any si s’esgoten totes les vies de recurs i els terminis.

Aval de Suïssa al viatge de Puigdemont

El Departament Federal d’Afers Exteriors suís ha fet públic un comunicat en què afirma que davant la visita “privada” de Carles Puigdemont al país, el govern helvètic “reitera” que la qüestió de Catalunya és “un assumpte intern” d’Espanya que “hauria de ser tractat” dins del marc de l’ordre constitucional espanyol. També afirma que les autoritats espanyoles i suïsses “estan en contacte”.