L’acte, obert al públic, s’inscriu en el cicle “Liceu a la Fresca”, que aquell vespre arribarà simultàniament a més de 100 municipis de Catalunya. Reus i el Liceu estaran especialment units en aquest esdeveniment per la figura del pintor Francisco de Goya, ja que la seva obra “Los desastres de la guerra” ha servit d’inspiració a l’escenografia d’aquesta òpera i al mateix temps el Museu de Reus presenta durant tot l’estiu una exposició amb els 80 gravats coneguts com a “caprichos” realitzats per l’artista aragonès.

territori. En el cas de Reus, i coinicidint amb la Capital de la Cultura Catalana Reus 2017, s’ha escollit el jardí de la Casa Rull, un dels edificis més representatius de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, el qual va projectar diferents construccions de gran valor patrimonial a la ciutat de Reus, com la Casa Navàs o l’Institut Pere Mata.

La Casa Rull
La Casa Rull (1900), promoguda en el seu moment pel notari Pere Rull, es troba al carrer de Sant Joan, és propietat de l’Ajuntament de Reus i acull la seu de l’Àrea de Cultura i de l’Institut Municipal Reus Cultura. Pel que fa als elements de construcció de la casa les façanes estan alçades amb pedra. La casa es troba en una cantonada i l’angle que forma les dues façanes és un dels elements visuals més importants que es pot apreciar. La línia de connexió entre façanes està especialment ben resolta amb una columna de pedra de gran efecte decoratiu. En el primer pis, hi ha una balconada excepcional amb decoració floral a la barana. Portes i finestres d’inspiració gòtica i els merlets que coronen l’edifici li donen una aparença molt luxosa.

Goya, protagonista a Reus
Una de les novetats d’aquesta edició 2017 del projecte “Liceu al Territori” és la producció de “Il Trovatore”, de Giuseppe Verdi. El director d’escena Joan Antoni Rechi prepara una producció en què “Los desastres de la Guerra” de Francisco de Goya serveixen d’inspiració per la posada en escena, que ha volgut donar protagonisme especial a l’artista aragonès i a la ciutat on es va pintar la sèrie de gravats. Goya esdevé un espectador d’excepció de la història de “Il trovatore”, i fins i tot un personatge més, un narrador o trovador que amb els seus pinzells va desgranant aquesta tragèdia d’amor, venjança, guerra i mort. En definitiva, els desastres que originen les guerres, des de les medievals a les actuals. Una producció en la qual apareixen les pintures del geni aragonès barrejant-se amb la història de “Il trovatore”. Transformant, a més, l’escenari del Gran Teatre del Liceu en un immens llenç. O, tal i com va titular l’artista en el primer gravat de la sèrie, en “tristes presentimientos de lo qua ha de acontecer”.

El protagonisme de Francisco de Goya en aquesta producció del Liceu coincideix amb l’exposició “Caprichos de Goya: 80 estampes de 1799”, que es pot veure del 12 de juliol al 23 de setembre al Museu de Reus (raval de Santa Anna, 59), simultàniament amb la mostra “Marià Fortuny, gravador. La col·lecció del Museu”, 30 aiguaforts estampats per l’artista reusenc, entre 1860 i 1870, de la col·lecció del Museu de Reus. Les dues exposicions, juntes, són el fruit de la col·laboració entre la Diputació Provincial de Saragossa, el Consorcio Cultural Goya-Fuendetodos i el Museu de Reus, que es porta a terme com un dels projectes més rellevants de la Capital de la Cultura Catalana Reus 2017.