L’acte serà a les 7 de la tarda a L’Arxiu a la Tabacalera i es lliuraran els diplomes de Soci d’Honor a Josep Lerín i Manel Martínez

 
La gènesi de l’excursionisme organitzat es remunta a l’any 1895 quan es va fundar a Tarragona la Secció Excursionista de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera, organitzant excursions i visites a espais propers a la ciutat.  Entre el 1914, any en què es celebrà a Tarragona el tercer Congrés Excursionista Català, i 1930, la ciutat comptava amb vuit associacions excursionistes, com el Grup Excursionista Muntanyenc (1923) i l’Agrupació Excursionista Ginesta (1929).  Aquestes dues entitats van desaparèixer després de la Guerra Civil i no van renéixer fins als anys cinquanta. Finalment, el 12 de setembre de 1972, ambdues entitats es van fusionar creant l’actual Centre Excursionista Tarragona, sota la presidència consensuada de Julio Valderrama Espinosa, amb 428 socis i local social al número 18 del carrer de la Nau. Aquesta etapa es caracteritzà per la continuïtat amb les activitats pròpies: els rallis, els campaments i les marxes. Cal destacar també la inauguració del refugi de la Figuera “Leandre Lerín” l’any 1975.

A partir de l’any 1976, amb Josep Lerín de president, es van mantenir les activitats tradicionals, però també destacà la reconstrucció del refugi d’Albarca i la creació del Grup Alpí, amb un caire més esportiu i tècnic. L’any 1983 va assumir el càrrec una nova junta presidida per Lluís Laborda, període en el qual s’organitzà i es realitzà la primera expedició a l’Himàlaia coronant el cim del Nun (7.135 m). A partir de l’any 1985, Jordi Aluja exercí de president. D’aquests anys destaca l’organització del Grup d’Esplai per a nens i nois de 7 a 16 anys, l’edició de la revista El Full, dirigida per Rafael López i la creació de noves seccions com la de Natura, la del grup d’Escaladors o la del grup d’Esquí. Una altra fita destacable d’aquesta etapa fou la primera expedició a un pic de més de vuit mil metres, l’Annapurna (8.091 m), convertint-se així amb la primera ascensió a nivell estatal.

A finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, es van registrar les presidències successives de Joan Soler, Pedro García i, durant 20 anys, de Marga Aguilà. En aquest període, el local social es traslladà al número 11 del carrer Sant Antoni M. Claret on es va construir un rocòdrom, s’edità la revista Camins d’aventura, el butlletí que recollia les activitats habituals com la Cursa Pujada a la Pena, els campaments d’iglús i van continuar realitzant-se expedicions arreu del món: Andes, Alaska, Himàlaia, etc. L’organització d’expedicions organitzades pel Centre Excursionista de Tarragona es va iniciar l’any 1968 amb destí a l’Alt Atlas, al Marroc, on es troben cims com el Toubkal (4.165 m), l’Aksoual (3.912 m) o l’Ouanoukrim (4.089 m), entre d’altres. L’any 1980, l’objectiu van ser els volcans de Mèxic amb cims de més de 5.000 metres. Dos anys més tard, el Kilimanjaro (5.895 m), a Tanzània, i l’any 1986, el Troll, a Noruega, la paret de roca vertical més alta d’Europa, amb 1.100 metres. L’any 1985 s’inicià la primera de les expedicions a la serralada de l’Himàlaia, amb l’ascensió al Nun (7.135 m) i  que continuaren l’any 1987 amb l’Annapurna (8.091 m), l’any 1992 amb el Broadpeak Central (8.047 m), l’Everest (8.848 m), els anys 1997, 2000 i 2003, el Gasherbrum I (8.068 m) i el Gasherbrum II (8.035 m), l’any 2003 i el K2 (8.611 m) per la via Magic Line al 2004.