Lane, preferit per l’Eurocambra

De Guindos va esgotar al màxim el termini per fer pública la seva candidatura fins al 7 de febrer. Llavors va prometre defensar la independència i la imparcialitat de l’entitat, que s’encarrega de la instrumentació de la política monetària de la zona euro.

Amb tot, el perfil marcadament polític de De Guindos ha provocat el rebuig de la majoria de grups del Parlament, que van mostrar-se partidaris de Lane després que tant ell com el ministre espanyol compareguessin davant del comitè en una sessió a porta tancada. En un comunicat, el president del comitè d’Afers Econòmics, Roberto Gualtieri, va afirmar que “la majoria de grups polítics van considerar el governador Lane més convincent”. A més, va remarcar que alguns partits “van expressar reserves sobre el nomenament del ministre De Guindos”. Els Verds ja han avançat que el pròxim 26 de febrer, quan se celebrarà una audiència amb l’espanyol, proposaran a la resta de grups emetre un dictamen negatiu respecte la seva candidatura.

Segon intent de De Guindos

No és el primer cop que el ministre aspira a ocupar un càrrec europeu. L’any 2015 va presentar-se com a candidat a la presidència de l’Eurogrup però l’holandès Jeroen Dijsselbloem va superar en suports a l’espanyol.

L’elecció de De Guindos permetrà a Espanya recuperar una plaça a l’executiva de l’entitat bancària després que l’estat espanyol perdés el seient al consell del BCE en benefici de Luxemburg l’any 2012, quan va esgotar-se el mandat de José Manuel González-Páramo. Fins llavors, el consell del BCE semblava regit per una norma no escrita que garantia a les quatre potències econòmiques de l’euro (França, Alemanya, Itàlia i Espanya) un seient.