Per contra, segons el fiscal, “la seva col·laboració [dels Mossos] amb la celebració del referèndum va anar més enllà de la inactivitat i es va convertir en una acció a favor de la seva consumació”. En aquesta línia, recollia un seguit d’exemples de la suposada “inacció” dels Mossos i de “l’actitud passiva” dels agents malgrat la “resistència activa” dels votants de l’1-O i de les persones que protegien les aules. En aquest relat, el fiscal destacava les suposades lesions que van patir els agents de la policia espanyola a cadascun dels punts que van intervenir.

“Col·laboració real i efectiva”

La jutgessa ha de determinar si com diu el fiscal no només hi va haver “inacció”, sinó també actes de “col·laboració real i efectiva” dels Mossos amb el referèndum. Pel que fa “tan l’obstrucció de l’actuació dels membres del CNP com la seva connivència amb els responsables de les meses electorals”. Segons la Fiscalia, aquests fets “només poden ser, com s’ha dit, conseqüència d’una actuació policial coordinada i subjecta a les prèvies instruccions dels caps dels Mossos d’Esquadra i dels responsables de la Conselleria d’Interior de la Generalitat”.

La jutgessa dona dos dies a les parts perquè es pronunciïn sobre la petició de la Fiscalia de declarar la causa com a ‘complexa’, fet que implicaria que la investigació es pot allargar dels sis mesos actuals a 18 mesos, és a dir, un any més. La Fiscalia justificava la petició pel fet que “es pot parlar de nombrosos fets punibles, amb nombroses implicacions personals i que requereixen l’examen de documentació abundant”.