L’advocat de Millet acusa la Fundació del Palau d'”encobrir” CDC

Les defenses de Millet i els Montull demanen les atenuants de confessió, reparació del dany i dilacions i asseguren que han viscut vuit anys “en arrest domiciliari”

ACN Barcelona .- L’advocat de Fèlix Millet, Abraham Castro, ha acusat aquest dimarts els actuals gestors del Palau de la Música i la seva presidenta, Mariona Carulla, d’haver “ignorat o encobert” el pagament de comissions per part de Ferrovial a CDC a través de l’entitat cultural, “potser perquè ha confessat massa”. El lletrat ha aclarit que no es referia ni al fiscal, ni a l’acusació popular (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, FAVV), ni a l’advocat de l’Estat, sinó a la Fundació del Palau de la Musica, especialment a la seva actual presidenta i anterior vicepresidenta, Mariona Carulla, i al Consorci, representat per les administracions que, al seu entendre, haurien de “callar”. Només el fiscal i l’acusació popular sol·liciten el decomís a CDC de 6,6 milions d’euros.

“S’està demanant apedregar l’adúltera per part dels que tenen molt a amagar”, ha indicat, a la vegada que ha fet referència a la frase bíblica de “el que estigui lliure que tiri la primera pedra”. L’advocat ha recordat que el problema de Millet és “haver confessat massa” i “algunes acusacions no l’hi perdonaran”. Ha qualificat les penes reclamades per a Millet per part del Palau de la Música, que exerceix l’acusació particular, de “draconianes”, ja que pugen a més de 80 anys de presó. “De veritat pot venir aquí el Palau a dir que no sap quin és l’origen il·lícit dels diners?”, ha preguntat.

La Fundació del Palau i el Consorci -integrat per les administracions que atorguen subvencions públiques al Palau- demanen, respectivament, penes de 81 i 21 anys per a Millet i Montull, sense acusar CDC de lucrar-se a través de l’espoliació.

De fet, ha arribat a dir que Millet i Montull no es quedaven l’1,5% de la comissió del 4% que pagava Ferrovial, sinó només l’1%, ja que el 0,5% restant “es quedava” a la Fundació. L’altre 2,5% és el que hauria anat a CDC.

L’advocat demana menys de dos anys de presó per Millet, però ha admès que l’expresident del Palau es va apropiar de fons de l’entitat musical per a despeses particulars, com obres a casa seva, a L’Ametlla del Vallès, o viatges d’oci, i ha reconegut que se li “van creuar els cables” a l’hora de quedar-se diners que no eren seus. Segons ha dit, a principis dels anys 80, quan Millet va arribar a la direcció, el Palau es trobava en un estat ruïnós tant físicament com comptablement i en pocs anys Millet va aconseguir més de 40 milions d’euros de patrocinis. “No conec cap espoliador a la història que quan se’n va deixi més del que s’havia trobat”, ha argumentat. L’advocat ha explicat que, per la seva bona gestió, Millet va creure que ell i Montull mereixien cobrar ‘bonus’ de les arques de la institució sense sotmetre-ho als òrgans del Palau: “Aquí va venir el seu gran error. Per pudor, vergonya o desvergonya van decidir agafar-ho sense més”.

Castro lamenta que l’expresident del Palau porti vuit anys complint una pena “d’arrest domiciliari” després d’haver confessat. Segons ha dit, el seu client i ell han hagut de sortir de restaurants perquè la gent s’aixecava. També ha dit que s’han sentit “injustament tractats per part del fiscal del cas” i considera que no els va tractar igual que a altres encausats, en una al·lusió implícita al tracte del fiscal cap a Montull i a la filla d’aquest i exdirector financera del Palau, Gemma Montull, que tenen peticions de pena més baixes que Millet.

Els 9 milions desapareguts

Però l’advocat també ha explicat on són els suposats 9 milions d’euros que la fiscalia no sap on van anar a parar. Segons ell, està clar que van anar a les butxaques de Millet i Montull, com haurien confessat el setembre del 2009, i també en efectiu per a fer altres pagaments, recalcant que al Palau es feien pagaments en efectiu tant a treballadors, com a col·laboradors i a orquestres i artistes.

Així, ha recordat que en la confessió pública deien que s’havien repartit un ‘bonus’ d’un milió d’euros, però no només un any, com diu la fiscalia, sinó durant els últims vuit anys de gestió. D’aquí surt el suposat destí de set dels nou milions desapareguts. Els altres dos milions, segons el lletrat i segons els pèrits que va contractar, es van pagar, també en efectiu a col·laboradors, orquestres o artistes. En aquest sentit, ha qualificat de “document més important de la causa”, una nota del director de les orquestres Josep Vila on es deia que bona part dels treballadors cobraven en negre.

D’aquesta manera, ha volgut posar en evidència que, si com diu el fiscal, Millet era molt meticulós i ho apuntava tot, però no hi ha rastre dels nou milions, és que no van desaparèixer sinó que es van desviar de la forma abans descrita. De fet, ha dit que això també demostra que Millet no controlava al detall tota la comptabilitat ja que, per exemple, no veia les factures dels industrials, ni deia què s’havia de fer amb elles, ni tant sols parlava amb aquestes empreses subministradores.

Sobre les obres particulars a casa seva, ha dit que ell desconeixia que Jordi i Gemma Montull també feien servir el seu mateix sistema, cosa que demostraria que Millet no controlava tot el que passava a l’entitat. A més, ha recordat que el valor de les obres rondaria els 70.000 euros i que la cap de manteniment, Marta Bas, no va descartar absolutament que alguna de les suposades obres fraudulentes s’hagués fet al Palau com constava a les factures que les acusacions consideren falses.

Dels viatges i els casaments de les seves filles, ha dit que un dels destins era Mèxic i que va ser com a president del Palau, i que els casaments de les filles efectivament van servir per a publicitat

En resposta directa a l’informe del fiscal, Castro ha explicat, a més, que quan es va fer el registre de la casa de Millet a L’Ametlla del Vallès el 2012, el mateix jutge li va requisar tots els diners però va deixar-li deu bitllets de 500 euros per a despeses quotidianes. Com que que l’investigat “fuma molt” anava a l’estanc amb un d’aquests bitllets.

Els Montull

Per la seva banda, l’advocat de Jordi Montull, Jordi Pina, ha estat força dur amb les acusacions, excepte la fiscalia, i amb algunes defenses, i ha recordat que ell està en el procés des del primer dia, quan van confessar Millet i Montull. Així, ha criticat que la majoria d’acusacions no tinguin en compte les atenuants de confessió i de reparació del dany, ni tampoc la de dilacions indegudes.

Segons ell, la confessió inicial de Millet i Montull i les posteriors ampliacions, inclosa la que van fer al principi del judici admetent les comissions irregulars a CDC pactada amb la fiscalia, va provocar un “linxament” i “escarni” públic als dos encausats i fins i tot als seus advocats, que en algunes ocasions s’han vist insultats en locals públics dels quals han hagut de marxar. “Jordi Montull no és l’assassí de les nenes d’Alcàsser”, ha dit, i ha demanat al tribunal que tingui en compte els vuit anys que han passat des d’aquella confessió, per valorar l’atenuant de dilacions indegudes, i perquè “la pena va començar a comptar quan van confessar”. De fet, com l’advocat de Millet, el de Montull també ha dit que durant vuit anys han patit arrest domiciliari i una mena de “venjança” de la ciutadania cap a ells.

Pina també ha intentat deixar Montull com a “cooperador necessari” de Millet, i no pas com a autor dels mateixos delictes en el mateix grau que l’expresident del Palau.

Pel que fa a la reparació del dany, ha exposat que des del primer moment van enumerar tots els seus béns, els van posar a disposició del jutjat i els van intentar vendre, cosa que ha suposat un “esforç” per retornar, entre ell i Millet, un total d’uns vuit milions d’euros.

Pel que fa a la FAVB, acusació popular, li ha retret que denunciés suposades ingerències polítiques dins del Consorci per no acusar CDC i no veiés les mateixes ingerències “a l’esquerra” per intentar canviar les conclusions definitives del Consorci a última hora.

Per últim, l’advocat de Gemma Montull, Jorge Navarro, ha dit que la seva clienta com a màxim va ser “encobridora” del seu pare i de Millet, però en cap cas va participar de l’espoli. Així, ha recordat que tant els viatges com les obres a casa seva es pensava que els pagava el seu pare i que ha quedat demostrat que dels diners desviats el 80% se’ls quedava Millet i el 20% Jordi Montull, i per tant ella no se’n beneficiava. A més, tot i ser directora financera, no tenia poders notarials ni firma als comptes bancaris ni als xecs.

El lletrat també ha recordat que la seva clienta no va ser citada a declarar ni com a testimoni en el judici del cas de l’hotel del Palau, i per tant no tenia tant coneixement de l’entitat com se li atribueix. De fet, ha dit que va treballar al Palau des de finals del 2003 al 2009, menys de sis anys, mentre que el procés judicial ha durat gairebé vuit anys.