Fixat aproximadament en el mateix termini de temps, el periodista Quico Sallés repassa sota el títol ‘On eres l’1-O?’ (Rosa dels Vents) els fets que van tenir lloc entre el matí de divendres 29 de setembre i l’aturada del 3 d’octubre, uns dies que assegura que faran que res torni a ser igual. Es tracta d’una crònica que vol explicar les emocions, la determinació i el valor dels més de dos milions de persones que van votar l’1-O.

Un dels elements més preuats d’aquell dia van ser les urnes gràcies a les qual es van fer les votacions. A ‘Operació Urnes’ (Columna), els periodistes Laia Vicenç i Xavi Tedó repassen l’operatiu que es va seguir d’amagat per tal que les urnes estiguessin als punts de votació el matí de l’1 d’octubre. El llibre recull testimonis de persones que van idear i participar en l’operació, molts d’ells fent ús de pseudònims.

A ‘Vam fer un referèndum. 1-O: El que sabem i el que no sabíem’ (Edicions Saldonar), l’escriptor i historiador Andreu Pujol Mas explica també com es va preparar i organitzar l’1-O fent un repàs cronològic de tot el que va passar.

L’escriptora Liz Castro també s’ha endinsat en el procés català amb ‘Els carrers seran sempre nostres’ (Pòrtic) i ho fa centrant-se en “la violència utilitzada per les forces de seguretat espanyoles arreu de Catalunya per impedir un vot democràtic” l’1-O, segons explica la mateixa editorial. Així, es recullen episodis com els viscuts a Barcelona, Sabadell, Girona, Sant Carles de la Ràpita, Dosrius o Sant Joan de Vilatorrada. El llibre pretén ser una denúncia però també un homenatge als voluntaris i votants de l’1 d’octubre.

Una altra obra és l’escrita pel professor d’Història Moderna i Contemporània Arnau Gonzàlez, el professor catedràtic Enric Ucelay-Da Cal i el reporter Plàcid Garcia-Planas sota el títol de ‘Tumulto. Meditacions sobre l’octubre català’ (Gregal). Tots tres fan les seves meditacions i reaccions sobre la vida política i social catalana de finals de l’estiu passat i els inicis de la tardor de 2017.

Més enllà dels relats amb paraules, l’1-O també ha donat com a resultat obres fotogràfiques. Entre aquestes, ‘Hem votat’ (Edicions Sidilià) del fotògraf Enric Costa, qui va decidir voltar per tot el país per retratar cartells, murals, pintades, samarretes, pancartes, crida i lemes a favor del referèndum. El resultat és un recull d’unes 300 fotografies que repassen tot el material relacionat amb la campanya de l’1-O i el mateix dia de la votació.

Un altre llibre de fotografies és ‘Els fets de l’1-O’ (Pagès Editors), que a més d’un recull d’instantànies sobre aquell dia incorpora textos dels exdiputats Josep Lluís Carod Rovira i Anna Gabriel, el filòsof Jordi Graupera o la periodista Gemma García. També hi participen el fotoperiodista Santi Iglesias i el fotògraf Edu Bayer, entre d’altres.

Un tercer és ‘Dies que duraran anys’ (Ara Llibres) del fotoperiodista Jordi Borràs. Es tracta d’una selecció de fotografies d’ell mateix però també una mostra de les imatges de Sergi Alcázar, Oriol Clavera, Ramón Costa, Sira Esclasans, Ramon Ferrandis, Albert Garcia, Santi Iglesias, Miriam Lázaro, Carles Palaco i Carles Ribas. Les imatges estan acompanyades de textos d’Anna Ballbona, Jenn Díaz, Marina Espasa, Natza Farré, Albert Forns, Raül Garrigassait, Jordi Lara, Adrià Pujol, Gemma Ruiz i Joan Todó.

També en l’àmbit fotogràfic, s’ha publicat i presentat recentment ‘3 octubre – 155 reaccions per a una República’ de Ramon SIcart i amb texts del vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Agustí Alcoberro. El llibre recull cartells exhibits en les manifestacions amb motiu de la vaga i l’aturada de país del 3 d’octubre, en protesta a les actuacions de la policia espanyola l’1-O.

Més enllà de l’1 d’octubre

Anant més enllà de l’1-O, a ‘Cómo ganamos el proceso y perdimos la república’ (ED Libros), l’ex secretari de comunicació de la Generalitat Josep Martí repassa els fets que segons explica han portat Catalunya a la situació actual. El llibre compta amb 24 capítols que pretenen oferir claus desconegudes sobre moments importants dels darrers vuit anys a Catalunya. El periodista fa servir anècdotes viscudes en primera persona i barreja fets i opinió.

De la seva banda, Vicent Partal explica a ‘Nou homenatge a Catalunya’ (Ara llibres) el procés viscut a i ho fa aportant informació “que no havia vist la llum fins ara”, acompanyada de la reflexió del periodista. L’editor i escriptor Quim Curbet també intenta explicar a ‘La Tardor Catalana’ (Curbet Edicions) el període entre el 20 de setembre i les eleccions del 21 de desembre del 2017. En ell, l’autor reflexiona sobre les “poderoses imatges, instants de glòria i d’adversitat, llums i ombres” que assegura que només amb el pas del temps es podran valorar en tota la seva profunditat.

La situació dels líders independentistes a la presó o a l’estranger també ha arribat als llibres. Una de les mostres és ‘Per la llibertat!’ (Ara llibres), un recull de les cartes que aquests han escrit, acompanyada d’altres que els hi han adreçat escriptors i periodistes com Jordi Basté, Jordi Borràs, Núria Cadenes, Jordi Creus, David Fernàndez, Albert Om, Ada Parellada, Vicent Partal, Marta Rojals o Xavier Sardà, entre d’altres. El llibre l’obre un pròleg escrit per les dones de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, Txell Bonet i Susanna Barreda.

Un altre títol sorgit és ‘España quedó atrás’ (Now Books),on Ramon Cortarelo explica el context històric en que ha crescut el procés català i repassa els fets previs i posteriors a l’1-O fins arribar a l’aplicació del 155 i, més tard, les eleccions del 21 de desembre.

També s’han publicat llibres centrats en territoris determinats del país. És el cas d”1-O. Basat en fets reals’ (Fonoll) dels periodistes lleidatans Pere Giralt, Imma González, Gerard Martínez i Abel Pujol. L’obra explica, a partir de cinquanta històries basades en els relats d’un centenar de testimonis, com es va viure l’1-O a les comarques de Lleida.

També han arribat a les llibreries volums de sectors contraris a la independència, com ‘Tabarnia. La pesadilla de los indepes’ (Libros Libres), escrit pel portaveu d’aquesta plataforma Jaume Vives. L’autor es proposa en aquest volum contestar a l’independentisme “amb altes dosis d’humor”, segons explica la mateixa editorial.

Els polítics com a autors

No només periodistes, historiadors i fotògrafs s’han endinsat en el procés català sinó que també ho han fet polítics. Entre aquests hi ha l’exconseller Santi Vila, que a ‘D’herois i traïdors. El dilema de Catalunya o els 10 errors del procés’ (Pòrtic) fa un repàs de la seva etapa al Govern, com va viure els passos cap al referèndum i la seva dimissió per les discrepàncies en aquest assumpte.

Un altre polític que s’ha llençat a publicar un llibre és l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias que ha tret ‘Tot el que no es volia dir’ (Pòrtic). L’obra no està dedicada directament al procés català sinó que en ell repassa els canvis polítics dels últims 40 anys. Al llibre, Trias explica la seva visió de com s’ha construït el país, com es va gestar l’actual sanitat catalana –va ser director de l’Institut Català de la Salut (ICS)-, quines conseqüències va tenir el mandat de José María Aznar per a Catalunya, què ha significat l’arribada de les noves forces polítiques i de quina manera es va proclamar la república el 27 d’octubre, incloent en què considera que hi ha han hagut errors i què ha dut Catalunya a la situació actual, entre d’altres.

Un tercer títol en aquest àmbit és el dels exdiputats de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) Albano Dante Fachín i Àngels Martínez-Castells, que a ‘Informe urgents des dels escons 4 i 5’ (Pol·len Edicions) fan un repàs de la darrera legislatura donant la seva versió sobre els fets i el seu canvi de rumb davant el procés independentista després de l’1-O.

Un altre volum que ve de les files de CSQP és ‘Empantanados’ (Ediciones Península) de Joan Coscubiela. En ell, l’exdiputat parteix de la seva intervenció el 7 de setembre al Parlament quan es van aprovar les lleis per donar cobertura a l’1-O i explica com creu que Catalunya ha arribat fins a la situació actual. Coscubiela defensa que només el pacte podrà donar resposta al distanciament actual i apostant perquè la independència deixi de ser l’únic eix de la política catalana a mitjà termini.

També el socialista Josep Borrell i el popular Josep Piqué acompanyats de Francesc de Carreras i Juan-José López Burniol van publicar a finals d’any ‘Escucha Catalunya, Escucha España’ (Península). Es tracta d’una reflexió amb la que proposen escoltar el que no pensa com tu per trobar vies de diàleg i acord.