En el seu últim torn de paraula, Osàcar ha explicat que de ben jove anava a escoltar música al Palau, que ha considerat una “referència i un far” de la “catalanitat, la cultura i la música”. A més, ha dit que sempre ha cantat en corals i en diverses ocasions ho ha fet al mateix Palau. Per això, troba inconcebible que se l’acusi de espoliar l’entitat.

Així, ha retret al fiscal que no li fes més preguntes “potser perquè no li anava com volia”. “Va ser una decisió intel·ligent però poc equitativa”, ha opinat. Així, ha assegurat que podria haver aportat com a testimonis “70 o 80 persones no militants de CDC” que haurien parlat bé d’ell. “Sóc un home de bé, senzill i humil, que durant anys he ajudat els altres en el camp social, polític, religiós, formatiu, cultural, acompanyant i escoltant a qui ho necessita”, s’ha definit. “Sóc íntegre i honrat”, ha conclòs. A més, diu que ha rebut moltes mostres de suport. També s’ha definit com a catòlic practicant i ha citat la Bíblia per defensar la seva innocència.

Per últim, ha demanat al tribunal que no se’l jutgi “per narracions brillants però desenfocades i tendencioses, si no per proves fefaents”. Així, ha considerat una “elucubració” frases com “sembla que aquell –Carles Torrent—feia alguna cosa, aquest ho haurà seguit fent”.

Abans que parlés Osàcar ho ha fet el seu advocat i de CDC, Xavier Melero, que ha defensat la innocència del partit. Així, ha dit que el partit no és responsable de cap quantitat si no es demostra que hi va haver tràfic d’influències. Si n’hi hagués, ha rebaixat els 6 milions d’euros reclamats per les acusacions a 2,4 milions corresponents als convenis signats entre la Fundació del Palau i la Fundació CatDem i a factures pagades pel Palau a empreses que havien treballat per a CDC.

En tot cas, Melero ha recordat que l’extresorer Carles Torrent, predecessor d’Osàcar, va morir abans que el cas fos investigat i per tant no es poden atribuir al partit o al seu client el que va fer abans de morir.

Per últim, ha elogiat el partit per dissoldre’s abans del judici. “Ha estat un partit important en la transició i la democràcia espanyola”, ha dit, però ha admès que ha comès “errors” i té “defectes”. No obstant, creu que ha fet “examen de consciència i un acte de constricció” i s’ha renovat totalment, cosa que no han fet altres partits condemnats per finançament irregular, citant el PP i el PSOE. Així, ha defensat l'”honorabilitat i bona fe” de bona part de la militància.

Gemma Montull: “No tinc por d’anar a la presó, confiança plena en la justícia”

En sortir de la Ciutat de la Justícia, Gemma Montull ha assegurat davant els periodistes que no té “cap por d’anar a la presó”. “Tinc plena confiança en la justícia, ningú es mor per anar a al presó i no tinc per què anar-hi”, ha afirmat. L’exdirectora financera del Palau espera que “es faci justícia” i poder “tornar tots a les nostres vides”. Considera que “no hi ha prou proves” contra ella i, en cas que el seu pare acabi sent condemnat, ha afirmat que “sempre” acatarà el que la justícia decideixi.

L’exresponsable de les finances del Palau també ha valorat que “per fi, després de tant de temps” s’hagi celebrat el judici, que ha qualificat de “fantàstic”, perquè ha estat “molt agradable i còmode per a tots”. “Hem pogut dir tot el que havíem de dir i el que volíem dir. M’he quedat bastant més tranquil·la. Després de tot aquest temps, crec es podran veure les coses amb més claredat”, ha expressat als mitjans de comunicació. Montull ha assenyalat que al banc dels acusats “no hi són tots els que hi havien de ser”, tot i que no ha entrat en més valoracions perquè no li “pertoca”, ha constatat.

Abans de sortir, Gemma Montull també ha utilitzat el seu torn de paraula per explicar que durant els últims vuit anys ha patit insults, pintades i vexacions al carrer, al domicili, al tren, en restaurants o a una botiga que va obrir al Masnou (Maresme) i va haver de tancar per “una pressió insostenible”.

L’advocat de Jordi Montull, Jordi Pina, també ha defensat que l’empresa Belfort Baix no ha de pagar res perquè l’operació de compra-venda d’un immoble al Palau es va revertir quan va esclatar el cas.

L’advocat de la Fundació del Palau i l’Orfeó, ha defensat que l’entitat no ha de retornar diners pagats per les obres a casa de Millet i Montull.

L’advocada de Marta Vallès, esposa de Millet i acusada com a responsable civil a títol lucratiu, ha dit que només ha de retornar 2,7 milions d’euros, corresponents als 2,5 milions per obres a casa seva pagades pel Palau i 120.000 euros dels viatges exòtics. Així, ha dit que no ha de pagar pels viatges fets per altres membres de la seva família o per haver estat convidada al casament de les seves filles amb diners del Palau. A més, segons la lletrada, Vallès no sabia que el seu marit feia servir empreses familiars per moure diners del Palau, a més de no existir cap prova que es quedés diners de l’entitat.

Per a les filles de Millet, Clara i Laila, ha negat que rebessin cap tipus de fons directes del Palau, excepte que el seu pare va pagar els seus casaments amb diners de l’entitat.

Aprofitant el seu dret a l’últim torn de paraula, Pedro Luis Rodríguez Silvestre, de les empreses de ‘mailing’ Letter Graphic, New Letter i Mail Rent, ha explicat que està acusat per què li va tocar ser administrador d’una societat, tot i que en realitat era soci i feia feines comercials. Així, ha insinuat que va ser l’administrador real, sense que els altres ho sabessin, qui va desviar diners del Palau a CDC. “Sóc un administrador tonto”, ha dit, però ha negat que robés res.

Un dels altres administradors d’aquestes empreses ha argumentat el mateix i ha explicat que està pendent que li embarguin el seu pis, que tenia hipotecat per finançar les empreses.

La sessió ha acabat amb l’agraïment de la magistrada presidenta, Montserrat Comas, a totes les parts i funcionaris per la seva col·laboració, i anunciant que la sentència es farà pública després de l’estiu.