Hem tornat a passar a l’horari d’hivern, com ja ho estem fent des dels anys 60. Hem de canviar el viure per treballar per un més convenient treballar per viure. Des de la societat civil catalana i ja fa quatre anys s’està treballant per estructurar un seguit d’iniciatives per aconseguir aplicar una reforma horària que garanteixe un ritme més ordenat i, per tant, més saludable. Està constituït el Pacte Nacional per a la Reforma Horària, amb la creació d’una oficina sota la tutela del Departament de Presidència de la Generalitat i amb l’horitzó de posar en pràctica els seus postulats l’any 2025: compactar horaris de la jornada laboral per sortir abans de la feina, avançar els horaris dels àpats i sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals.
Fent història hem de recordar que aquest desgavell prové de la segona meitat del segle XX, en ple desenvolupament franquista, del sistema fabril i de l’auge dels serveis, de l’arribada de la plurioucupació i de les hores extres, que van canviar tot el sistema laboral. La realitat és que la conciliació laboral i familiar és un tema que hores d’ara no està resolt al nostre país, a la nostra cultura. Treballar a temps complet – de nou del matí fins a les set de la tarda, amb dues hores per dinar – és incompatible amb, per exemple, anar a buscar als fills al col•legi. Entre 2007 i 2014, malgrat la crisi i el context econòmic, s’ha augmentat el percentatge d’empreses que ja han aplicat mesures de conciliació, sobretot la flexibilitats horària o l’elecció de torn després d’una baixa per maternitat o paternitat. Cada vegada més hi ha treballadors que segueixen totalment o parcial l’horari laboral europeu. És a dir, començar a treballar abans de les nou, realitzar una pausa per dinar inferior a una hora i finalitzar la jornada laboral a les cinc. La indústria és el sector que més aplica aquesta horari, sent el comerç i l’hoteleria els que tenen més dificultats per portar-lo a terme.
L’any 2010 TV3 va fer la campanya “El temps és el millor que tens, fes-lo teu”. Des de ja fa més de 10 anys l’”Asociación para la Racionalizació de los Horarios Españoles/ARHOE” organitza congressos i reunions per tal de què tots els ciutadans optimitzem el temps . El temps és un bé únic i insustituïble al qual li hem de donar el màxim valor i hem de respectar el temps dels altres. La puntualitat ha de ser un principi ètic que ha de guiar la nostre conducta. Tots els pares i les mares han de disposar de temps per conviure i dialogar amb els seus fills, interessar-se pels seus sentiments i els seus problemes. Les iniciatives de racionalització i flexibilització dels horaris permeten a las persones atendre millor la vida privada i en conseqüència es troben amb més motivació i més lleialtat a la seva empresa. El ciutadà és conscient que el seu laboral grinyola, però no ho és del tot que això afecta la seva salut.
Es tenen que fer molts canvis i molt profunds, que afectaren sobretot en tres àmbits bàsics: l’escola, la feina i el servei públic. A l’escola s’haurà d’incorporar el dinar a l’horari dels instituts i avançar les extraescolars perquè també acabin abans. Al mon del treball es té que garantir la flexibilització de la jornada laboral i les bosses d’hores; som un dels països més rígids pel que fa a horaris i estem obsessionats amb la feina presencial i no es fomenta el teletreball. Respecte a les administracions, cal més flexibilització i més treball per objectius, horaris més compactes i el foment dels tràmits i les gestions administratives per internet.
En l’entorn de la nostre vida diària es tenen que produir una sèrie de canvis amb els horaris comercials que tenen que ser més flexibles en benefici de tots, sense perjudici de què els treballadors del sector disposin del seu temps de descans i de lleure, per un costat, i els programes televisius i espectacles en general haurien d’ajustar els seus horaris de forma més racional, per un altre. En el treball, las persones tenen que ser valorades per la eficiència, no per la presència i las jornades laborals perllongades perjudiquen la qualitat de vida de les persones i no són rendibles per a las empreses. Las relacions laborals tenen que basar-se en la confiança i el compromís, no tan sols en el compliment estricte del horari. La conciliació laboral és molt important, així com la familiar, tot amb el comú denominador de la reforma horària, que ens portarà també a millorar la salut, aspecte que ara tothom ho comença a entendre i ho comparteix.
En resum, el temps segurament és el millor que tenim i no li donem la importància de saber gestionar-lo bé. Aquest és el tema. Fes-lo teu. Fem-ho.
JOSEP M. BUQUERAS
