Des de jove Jordi Salvador ha estat implicat en la defensa dels drets als treballadors i ho ha fet des del moviment sindical nacional i internacional. És doctor en antropologia social i cultural i també llicenciat en Geografia i Història. Salvador va obtenir un premi extraordinari de doctorat per una tesi antropològica del Barça publicada per Edicions Proa.

Depèn a quin tipus d’empresari ens referim. Som defensors de la petita i mitjana empresa. No donem suport a empresaris que especulen amb mà d’obra barata. Sí apostem per l’empresari creador d’economia productiva i amb retorn social, els donarem tots els avantatges. No hi pot haver empresa, ni indústria sense un cost energètic competitiu, sense un sistema de mobilitat competent. El més normal seria demanar-li a aquest tipus d’empresari què li fa falta, i ens posarem mans a l’obra.

Un jove emprenedor?
No és cap joc crear empresa. Donarem suport a tots aquells que apostin per una economia no especulativa. Suposo que quan es refereix a emprenedor no es refereix a un autònom o fals autònom. Alguns creuen que són emprenedors i el que són en realitat és treballadors en precari. Lluitarem a mort contra la precarietat perquè va amb el nostre ADN.

I un autònom?
Que l’autònom prengui consciència que no deixa de ser un treballador i moltes vegades més precari que molts assalariats. Nosaltres hem liderat la lluita contra la morositat, contra el fals autònom. Tot el que faci referència al fet que l’autònom pugui viure dignament sempre ho recolzarem. Som el partit de les classes treballadores.

Són vostès una garantia per a la generació de riquesa i, per tant, benestar?
Sí, evidentment. ERC beu de la social democràcia radical directa. Els països que han aconseguit les millors quotes de treball i benestar social són països construïts amb la socialdemocràcia, com els països del nord. Alguns aquí es diuen socialistes però fan polítiques de dretes. Avui dia defensem aquest model pràcticament sols. També som garantia d’una bona distribució de la riquesa per tota la societat.

Creu que la crisi política està passant o passarà una greu factura econòmica a Catalunya?
Les crisis mai són bones però des del punt de vista econòmic passa molta més factura aquest sistema especulatiu que hi ha a Espanya, d’oligopolis, les reformes laborals que es van fer, el frau fiscal… Hi ha moltes coses i més importants del que passa a Catalunya, que al cap ia la fi és un problema polític que es podria solucionar amb un referèndum.

Considera que l’impuls de la Catalunya real, a peu de carrer, està llastrat pel ‘procés’?
No. Sempre hi ha hagut conflictes entre els que tenen casa o no, els que tenen feina o no… el conflicte és inherent a qualsevol societat. El conflicte de com ens organitzem en aquest Estat precisament és important, però no el que més.

És cert que la qüestió territorial ha deixat en l’oblit els problemes codidianos dels catalans?
D’entrada no m’agrada el nom de qüestió territorial perquè en el territori viuen persones. L’auge de l’independentisme ha vingut en part perquè hem vist com moltes de les institucions d’Espanya estan podrides (des de la monarquia, el sistema judicial, passant per oligarquies econòmiques). Molta gent ha cregut que construir una nova República és una solució més viable que reformar l’Estat actual.

En la seva opinió, ¿l’empresariat manté la confiança en vostès?
Hi ha de tot, principalment la petita i mitjana empresa sap que històricament som el seu partit. Sempre hem lluitat per les classes treballadores. No passa el mateix si parlem de les grans oligarquies energètiques, de telecomunicacions o constructores; evidentment, no tindrem la seva confiança perquè no estem per ‘trapicheos’.

Què es juga Catalunya el proper diumenge?
Moltes coses: solucionar un problema polític de manera democràtica o un 155 que judicialitza la política. Es juga que puguin guanyar partits que fan polítiques econòmiques de dreta o extrema dreta, o en canvi podem influir en fer polítiques socialdemòcrates. Són unes eleccions importants per a totes aquelles persones que creuen en la justícia social i la llibertat.

Què missatge (sintètic) li agradaria que recordin els electors abans de votar?
Tenyir de groc Catalunya és el millor que podem fer per defensar els drets nacionals i els socials.