Jordi Roca, cap de llista del PP per Tarragona a les eleccions generals del proper diumenge, ha passat per l’Ajuntament de Tarragona com a regidor, pel Parlament de Catalunya com a diputat regional, i l’última legislatura ha representat a Tarragona al Congrés dels Diputats . Aquesta és la seva visió del que necessita l’economia per als propers quatre anys

Per què li hauria de votar un empresari?
Fonamentalment, per una responsabilitat personal amb tota la societat. Espanya ja va haver de superar dues recessions amb el govern de Mariano Rajoy després de les decisions errònies dels governs Zapatero, primer negant la crisi i després reaccionant al contrari del que s’havia de fer. El govern d’Espanya sorgit de la moció de censura torna a cometre els mateixos errors que en 2008 i ja ha pujat impostos i costos laborals i energètics que ja s’estan traduint en incertesa, descens d’activitat i destrucció d’ocupació. Des del Partit Popular oferim just el contrari: un marc fiscal favorable per als que s’arrisquen i creen ocupació.
Com alternativa a les fórmules que ja van fracassar en preparar-nos per la crisi de 2008 i van empitjorar la nostra economia, oferim les fórmules que han funcionat dues vegades: moderació de la despesa pública, baixades d’impostos i preservació de la Societat del Benestar (pensions, atur i serveis públics)
Reduirem costos laborals i energètics, eliminarem traves burocràtiques amb una autopista administrativa i el silenci positiu per defecte, i baixarem impostos: societats per sota del 20%, renda per sota del 40%.

Un jove emprenedor?
Els joves necessiten ajudes, no barreres. Apostarem pels joves que mostrin iniciativa. Cal protegir-los i donar-los un marc fiscal perquè puguin començar la seva activitat. Mantindrem la tarifa plana durant dos anys i bonificarem, per exemple, a aquells que iniciïn una activitat en el sector del turisme rural per enfrontar-nos al repte demogràfic de la ‘Espanya buida’.

I un autònom?
El govern socialista ja ha fet i anunciat importants pujades dels combustibles que si bé representaran gairebé mil euros més a l’any per família, en el cas dels autònoms el cost serà superior. Per al Partit Popular, qualsevol reforma energètica ha de complir tres requisits: ser respectuosa amb els nostres compromisos climàtics, no afectar la factura elèctrica i garantir la qualitat del subministrament.

Són vostès garantia per a la generació de riquesa i, per tant, benestar?
Davant d’un model de l’esquerra que veu els que generen activitat econòmica com una cosa negativa que cal gravar i taxar, nosaltres creiem que repartir la pobresa no és una bona solució per a res. Generarem el clima perquè els que creen riquesa puguin desenvolupar la seva activitat i fer que la societat sencera prosperi.
Hem demostrat dues vegades que baixant impostos creix l’economia i augmenta la recaptació el que permet garantir, per exemple, les pensions.

Creu que la crisi política està passant o passarà una greu factura econòmica a Catalunya?
Lamentablement, ja ens l’està passant. Fa 40 anys Catalunya era, amb diferència, la regió més rica d’Espanya. I la que, segons els índexs econòmics i d’ocupació, tenia més distància amb la resta del país. Hem anat perdent posicions i ara la nostra província, Tarragona, ja està per sobre de la mitjana nacional en atur. A part del maltractament sistemàtic durant dècades del Govern de la Generalitat contra la província de Tarragona, la inseguretat jurídica provocada per un govern autonòmic -que s’ha saltat la llei i amenaça amb tornar a fer-ho- és el pitjor enemic per a l’activitat econòmica. Com diuen els inversors, no hi ha res més covard que un milió d’euros.

Considera que l’impuls de la Catalunya real, a peu de carrer, està llastrat pel ‘procés’?
No només pel ‘procés’, també pel nacionalisme. Els catalans som els espanyols que més impostos paguem: els trams autonòmics dels impostos (IRPF …) són els més alts; les traves burocràtiques nombroses; els nous impostos (com els tecnològics, l’impost al sucre …) i l’intervencionisme exagerat practicat des del Govern de la Generalitat; un infern fiscal que fa molt difícil començar una activitat que no vagi vinculada als poders públics.

¿La qüestió territorial ha deixat en l’oblit els problemes quotidians dels catalans?
Aquesta ha estat una de les línies principals del nacionalisme: culpar Espanya de molts mals dels que ells eren els responsables. Per exemple, en competències transferides a la Generalitat. El Parlament que té competències per legislar sobre ocupació, indústria i polígons, consum, comerç, transport, turisme, etcètera s’ha limitat a aprovar una cosa tan insubstancial com el decret de la llet crua. El Govern de la Generalitat només està pendent del “prusés”.
Mentre la comunitat de Madrid gasta 3.000 € per càpita, la Generalitat gasta 5.000.
On van aquests 2.000 euros de més que paguem cada català? On van aquests 15.000 milions d’euros? Perquè ni a sanitat ni a educació van …
La diferència de resultats en infraestructures, inversions, serveis públics i dinamisme econòmic són enormes. Anem perdent llocs en les classificacions fins que algun dia ens preguntem quan es va començar a girar tot. La política identitària, sempre que ha estat hegemònica, ha acabat arruïnant les regions on l’han patit.
Recordo una entrevista a dos entre Pujol i Gallardón, llavors presidents autonòmics de Catalunya i Madrid, en la qual Pujol es feia la víctima i Gallardón li va deixar anar: “Jo em gasto el 25% del meu pressupost en infraestructures”. Quant ha plogut!

Segons la seva opinió, ¿l’empresariat manté la confiança en vostes?
Nosaltres governem per a empresaris, assalariats, pensionistes …, i creiem que els empresaris són actors econòmics fonamentals als quals hem de respectar i cuidar i no tractar-los com la gallina dels ous d’or. Gran part de la riquesa la genera la iniciativa privada que també paga els serveis públics. Conscients d’aquesta realitat, com més empresa, més activitat i, per tant, més benestar per a tothom.

Què es juga Catalunya el proper diumenge?
Catalunya es juga el mateix que la resta d’Espanya: o un govern d’esquerres que pugi tots els costos laborals i els impostos, amb un ‘sablazo’ anunciat de 68.000 milions d’euros, o un govern del Partit Popular que baixi impostos i promocioni l’activitat empresarial i la creació d’ocupació. Quan a Espanya li va bé, a Catalunya li va bé. I a Espanya, amb el PP sempre li va millor.

Quin missatge (sintètic) li agradaria que recordin els electors diumenge que ve?
El 2008 ens vam equivocar: Zapatero primer va negar la crisi i després va intentar corregir-la tard i aplicant polítiques equivocades per a l’economia. Espanya no es pot permetre repetir el mateix error. El balanç del govern del Partit Popular a la gestió de la crisi és positiu. Votar és gratis però castigar alguns errors i equivocar-se per tornar al zapaterisme ens sortirà caríssim.