Joan Tous: “És el moment d’evitar un error històric”

Aquest especialista, que dirigeix l’estudi Tous Arquitectes i presideix el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya en la seva Demarcació de Tarragona, reflexiona -a petició d’Actual Tarragona- sobre el possible impacte a curt i mig termini del ‘tercer fil’ ferroviari, les possibles alternatives i també sobre el somni d’eliminar les vies del front marítim de la ciutat.

-Té sentit continuar reivindicant el ‘tercer fil’?

Sabem que no és la solució bona, i també sabem què passa amb la provisionalitat, que es transforma en errors històrics que duren dècades. En el seu moment, el ‘tercer fil’ potser solucionés una part del problema de la indústria química i el Port, però avui no es pot permetre aquesta hipoteca amb trànsit de mercaderies perilloses per la costa amb calendari indefinit.

-No sembla lògic mantenir les mercaderies per la costa i treure els viatgers fora de la ciutat…

El ciutadà de Tarragona, al final, el que vol és una connexió fiable amb Barcelona, ​​sense riscos ni molèsties. Una freqüència alta de trens a preu raonable i des del centre urbà. Hi ha un ‘tarragonisme’ mal entès que porfídia de Barcelona, ​​quan és una enorme sort i no un handicap tenir-la tan a prop.

-Creu que és un bon moment (recuperació econòmica, inversions previstes al Corredor…) per plantejar una solució definitiva al problema de la barrera ferroviària litoral?

En la seva última manifestació en públic, davant del sector químic, el coordinador del Corredor Mediterrani donava per fet l’ample mixt (tercer fil) per portar mercaderies per la costa. Adif va obrir la porta tímidament a alguna solució alternativa, i crec que és el moment de donar una resposta consensuada de ciutat, recolzada en la societat civil, per evitar un error històric. Cal recordar que l’Ajuntament va acceptar un pacte a canvi d’una sèrie de compensacions … Els projectes estan a punt de licitar-se, però som a temps.

-Com plantejaria l’eliminació de les vies a Tarragona i localitats veïnes?

L’actual Pla Territorial planteja alternatives d’alt impacte econòmic, amb soterrament inclòs. No sóc un expert en temes ferroviaris, però crec que a dia d’avui s’obren possibilitats de menor cost que permetrien alliberar parcialment o totalment el front marítim. Crec que una solució tècnica i econòmicament viable passa per recuperar trams de la Reus-Ròda amb les modificacions necessàries per suavitzar el seu pas per zones amb més densitat de població.

-Mantindria un tramvia lleuger per la costa?

Té els seus punts crítics, ja que no és la millor solució per la densitat de població i la intensitat dels desplaçaments entre les ciutats del Camp. El tramvia és una opció estupenda per nuclis de població més grans i amb major massa crítica de potencials viatgers.

-Es implicaria personalment en una plataforma per a reivindicar una Tarragona oberta al mar?

Sí, per què no. Sempre que es donin unes condicions de seguretat de la societat civil i no s’instrumentalitzi políticament. A Tarragona hi ha molta associació però la societat civil no està ben articulada per tenir en compte en temes clau.

-Què opina que suposaria per a Tarragona la desaparició de les vies?

A més d’un salt turístic important, el final de les vies, -amb el trasllat de l’estació urbana a la zona sud de l’Horta Gran-, suposaria crear un nou focus de centralitat i seguir cosint els barris de Ponent, de la mateixa manera que es fa amb els Jocs Mediterranis. Sota el meu intuïció del possible traçat, crec que portaria amb si l’activació de la Tabacalera, de tota la zona arqueològica de la necròpolis, i una recuperació del riu com a element articulador de la ciutat. Aquesta nova estació, amb un cost molt menor que mantenir-la a la platja, donaria al Francolí un paper protagonista com a eix d’una nova centralitat.

-L’alliberament de la plataforma ferroviària permetria una Rambla del Mar?

Sí, encara que sempre sota la premissa d’un tractament integrador i no especulatiu. Evidentment, també permetria una actuació integral a la Part Baixa de la ciutat, que pateix una greu degradació de l’espai públic, cada vegada més disfuncional, obsolet i problemàtic. Tenim la història d’èxit de la Part Alta i l’aposta de ciutat ha de seguir aquest mateix camí. La desaparició de les vies, o el tractament suau d’aquest traçat, segur que suposaria un impuls molt important.

-Creu que és assumible des del punt de vista financer?

És més un tema de voluntat política. Si es compara amb les inversions ferroviàries a València, serien fins i tot assumibles les opcions més cares. L’important és el consens del territori per assumir la defensa d’una opció i exigir als polítics que la facin possible. D’altra banda, l’edificabilitat en el sòl que s’allibera també aportaria una part de finançament, i també són interessants els consorcis públic-privats per no donar-li tota la responsabilitat a l’Administració.

-Un projecte així també enfortiria el concepte de relació amb el mar i la identitat mediterrània de Tarragona.

Ens caracteritzem per viure en ciutats d’una certa densitat de població, amb una barreja d’usos i on l’espai públic és públic, ens agrada ocupar-lo i gaudir-lo. Per tant, qualsevol intervenció que potenciï tot això va en favor del concepte de ciutat mediterrània. Si desapareixen les vies, jo veig dos usos clars, un més urbà que potencia el vincle amb el mar des del Serrallo a l’Arrabassada, i un altre en què es potenciï la renaturalització i la preservació del caràcter més verge de tota la Platja Llarga.