La mateixa tarda dels atemptats, el director de ‘El Periódico’, Enric Hernández, ja va fer un tuit dient que la CIA havia alertat feia mesos de la possibilitat d’un atemptat a la Rambla. La informació va ser desmentida oficialment pel Govern, però dies després el diari va treure el que suposadament era la nota que els serveis secrets nord-americans havien enviat als Mossos. La policia catalana va negar la veracitat de la nota, però va admetre que el Centre Nacional Antiterrorista dels EUA havia dit a finals de maig a tots els cossos policials espanyols que tenia informacions no contrastades sobre un atemptat a la Rambla el següent estiu.

Mesos després, a finals d’octubre, la policia catalana hauria intentat destruir aquells documents, però la policia espanyola va interceptar-los abans de ser incinerats a Sant Adrià del Besòs.

Segons ‘El Periódico’, la nota dels serveis d’intel·ligència dels Estats Units parlava d’una “informació no corroborada de veracitat desconeguda” de finals de 2016 que indicava que el grup terrorista tenia plans d’atemptar a l’estiu contra “emplaçaments turístics molt concorreguts a Barcelona” i “específicament a La Rambla”. No obstant, els Mossos no li van fer gaire cas perquè era poc fiable i concret. De fet, els investigadors creuen que els terroristes volien atemptat inicialment al Camp Nou i la Sagrada Família amb cotxes carregats d’explosius, i que l’opció de l’atropellament massiu a la Rambla i Cambrils va ser improvisada quan va explotar la casa d’Alcanar i es van quedar sense material explosiu. A més, els EUA mai ha confirmat oficialment aquest avís.

Comunicació informal amb Bèlgica

Una polèmica similar va sorgir amb un suposat avís de la policia belga a la catalana sobre la radicalització de l’imam de Ripoll. Els Mossos inicialment van negar rotundament el fet, però més tard van admetre que un policia local belga havia preguntat el març del 2016, per via informal a un sergent dels Mossos de l’àrea d’anàlisi, amb qui tenia confiança, si tenien referències o antecedents penals de l’imam, ja que Es Satty volia instal·lar-se allà i volien saber els seus precedents. El mosso ho va mirar i li va respondre que l’imam estava empadronat a Ripoll, però no li constaven antecedents, i no va comunicar res més a ningú.

No obstant, Es Satty havia complert quatre anys de presó per tràfic de drogues a la presó de Castelló, entre el 2010 i el 2014 i també va ser condemnat a mig any de presó el 2003 per intentar introduir a Espanya de manera il·legal un ciutadà que viatjava amb un passaport falsificat. En el correu del sergent català es va afegir així mateix que un cosí d’Es Satty, Mostapha, havia sigut investigat en el marc de l’operació ‘Chacal’, activada després dels atemptats d’Atocha de l’11-M contra una cèl·lula jutjada per reclutar terroristes. La sentència d’aquest judici va ser finalment invalidada per una absolució del Tribunal Suprem per falta de proves. Però el sergent dels Mossos no va explicar al seu col·lega belga, perquè ningú de Mossos ho sabia, que en aquesta operació de la policia espanyola el mateix Abdelbaki també va ser investigat i se li va ‘punxar’ el telèfon.

Es Satty va arribar a l’estat el 2002 i el seu telèfon ja va aparèixer en alguns dels detinguts pels atemptats de l’11-M, tot i que no va ser imputat. Va ser al 2010 quan va ser detingut per tràfic de drogues i empresonat quatre anys. En sortir, va viatjar a Bèlgica, on va intentar treballar a una mesquita, però va ser rebutjat. Per això, va traslladar-se a Ripoll.

Relació amb el CNI

Justament, el CNI va admetre informalment que va tenir contactes amb Abdelbaki Es Satty, mentre va estar ingressat a la presó de Castelló per un delicte de tràfic de drogues i va actuar com a confident. Es Satty va romandre al centre penitenciari entre el 2010 i el 2014, tot i que es desconeix si els serveis secrets espanyols hi van mantenir contacte durant aquests quatre anys i si Abdelbaki Es Satty va rebre alguna remuneració a canvi. D’altra banda, fonts del CNI han apuntat que és una pràctica habitual quan les forces policials detecten algun indici relacionat amb el terrorisme jihadista.

El director del CNI, el general Félix Sanz Roldán, va demanar al novembre comparèixer al Congrés dels Diputats per aclarir aquesta relació a porta tancada a la Comissió de Despeses Reservades, però encara no s’ha fet aquesta compareixença. El resultat de les compareixences de la Comissió de Fons Reservats s’han de mantenir en secret per llei.

A tot això, s’hi suma que la situació política ha impedit que el Parlament de Catalunya creés cap comissió d’investigació sobre els atemptats, i fins i tot que el conseller d’Interior del moment, Joaquim Forn, comparegués a la cambra. El Congrés de Diputats va rebutjar aquest dimarts, amb els vots del PP, PSOE, ERC, PDeCat, PNB i la resta del Mixt i l’abstenció de Podem, una iniciativa de Cs per a la creació d’una comissió d’investigació sobre suposats errors policials en relació als atemptats.

El grup d’Albert Rivera sosté que hi ha “dubtes” sobre “les comunicacions i avisos que la intel·ligència dels EUA va fer arribar a la Generalitat” i sobre el nivell de coordinació entre les policies espanyoles i els Mossos, i “l’opinió pública té l’aspiració legítima de saber si el procés independentista de Catalunya ha pogut afectar negativament la coordinació entre cossos i la gestió de la lluita antiterrorista”. La iniciativa posava l’accent també en la relació entre l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, i el CNI. Els grups van acusar Cs de buscar un “espectacle” mitjançant la “demagògia” i arguments “simplistes” per motius electoralistes, en una iniciativa que “no mira les víctimes” sinó que només busca “desgastar l’adversari polític”.

Investigació policial i judicial

Poca estona després de l’atropellament mortal a la Rambla ja es van fer les primeres detencions. Driss Oukabir es va lliurar la mateixa tarda als Mossos i va admetre haver llogat la furgoneta de la Rambla, tot i que va dir que pensava que era per a una mudança pel seu germà Moussa i dos terroristes més, Mohamed Hichamy i Younes Abouyaaqoub, el conductor de la Rambla i abatut a Subirats (Alt Penedès) dies després. Es va desvincular dels atemptats, però va apuntar a l’imam de Ripoll com l’autor intel·lectual dels fets, i va ingressar a presó. Mohamed Aalla, propietari de l’Audi A3 negre utilitzat en l’atemptat a Cambrils, i Salh El Karib, amo del locutori de Ripoll on els sospitosos van comprar bitllets d’avió a nom de Driss per anar al Marroc, també van ser arrestats, però van quedar en llibertat provisional. El Karib va explicar que l’única relació que tenia amb els terroristes era comercial i va condemnar els atemptats, però a l’imam només el coneixia de vista.

El quart detingut va ser el jove hospitalitzat per l’explosió d’Alcanar, Mohamed Houli Chemlal, que també va ingressar a presó després d’admetre que preparaven explosius a la casa d’Alcanar.

A finals de setembre, el magistrat Fernando Andreu també va enviar a presó Said Ben Iazza, detingut a Vinaròs (Baix Maestrat) per col·laboració amb la banda terrorista, ja que mantenia una relació amb dos dels principals membres de la cèl·lula: Younes Abouyaaqoub, conductor de la Rambla, i Mohamed Hichamy, abatut a Cambrils i implicat en el lloguer d’una de les furgonetes que pretenien utilitzar. Aquest detingut també hauria ajudat en la compra del material utilitzat per fabricar l’explosiu que preparaven a Alcanar, anomenat ‘la mare de Satanàs’, amb la seva documentació. La primera de les compres, de 100 litres de peròxid d’hidrogen, es va realitzar el 12 de juliol en un establiment de Tortosa (Baix Ebre). Segons la investigació, el 27 de juliol Youseff AAlla i Mohamed Hichamy varen adquirir 240 litres més amb la documentació del detingut, traslladant-los en el vehicle propietat de Said Ben Iazza.

El rastreig de l’activitat telefònica i el posicionament han permès concloure que el detingut es trobava a Alcanar (Montsià) els dies 23 d’abril, 1 i 13 d’agost, dates en les quals la confecció del material explosiu va ser conclosa.

D’altra banda, la policia del Marroc investiga si un dels dos detinguts en aquest país després dels atemptats, concretament Hicham Ennadih, un butaner que va residir a Ripoll, va ser qui va subministrar a la cèl·lula les bombones que emmagatzemava al xalet d’Alcanar. Ennadih va ser butaner i va residir al domicili de Ripoll on podria haver viscut o almenys tingut estada temporal Youness Abouyaaqoub, abatut pels Mossos i autor de l’atemptat de Barcelona.
La investigació de Fernando Andreu segueix sota secret de sumari i no se’n sap gairebé res des de setembre. Ni tant sols les acusacions particulars de les víctimes i els seus familiars ni l’acusació popular, dirigida i coordinada per l’Associació 11-M d’Afectats pel Terrorisme, han tingut accés a la causa, i els afectats no han estat citats a declarar pel jutge, a banda del que van declarar en nombroses ocasions davant dels Mossos d’Esquadra.

Al desembre es va saber que els Mossos d’Esquadra havien localitzat entre les restes de la casa d’Alcanar un vídeo en què hi apareixen quatre dels autors dels atemptats, i un d’ells, Mohamed Hychami, -de 24 anys, nascut al Marroc i criat a Ripoll- amenaça els ciutadans de l’estat mirant a càmera amb el missatge en àrab “Espanyols, patireu”. Les imatges estan gravades a l’interior de la casa d’Alcanar però també en surten de la Torre Eiffel l’11 i 12 d’agost, pocs dies abans dels atacs. Aquest fet es va comunicar de seguida a les autoritats franceses, que ja han reaccionat amb la instal·lació d’un mur de vidre i metacrilat al voltant del monument a prova de bales i resistent a les envestides de camions i furgonetes.

El jutge Andreu manté la investigació oberta en una peça separada dels atemptats en relació al vídeo, d’uns 60 minuts de durada. En les imatges gravades a Alcanar, es veu com les quatre persones tenen a les mans el peròxid d’acetona a punt, l’explosiu que van fabricar de forma casolana. El vídeo és un ‘making of’ de la preparació dels explosius i un retrat dels darrers dies dels membres de la cèl·lula.

En la gravació, però, no es parla d’objectius concrets, com la Sagrada Família, tot i que sí hi apareix la Torre Eiffel. Els investigadors treballen amb la hipòtesi que es traslladessin a França dies abans dels atemptats per rebre instruccions o una benedicció religiosa o que visitessin una altra cèl·lula disposada a atemptar o ells mateixos pensessin atacar als dos països. L’imam no surt parlant a càmera en cap moment i això podria fer pensar que Abdelbaki Es Satty pensés amb nous atacs i els coordinés.

Segons els investigadors, els atacants pensaven en dur a terme atemptats en diversos escenaris buscant grans concentracions de gent el dissabte 19 o el diumenge 20 d’agost, com el Portal de l’Àngel o el Camp Nou, on el Barça jugava contra el Betis, però l’explosió d’Alcanar va fer canviar els plans.

Els experts en jihadisme Fernando Reinares i Carola García-Calvo van assegurar fa poques setmanes en una publicació de l’exèrcit nord-americà especialitzada en terrorisme que, si bé Estat Islàmic va afirmar que els atacants eren ‘soldats del califat’, “encara no està clar si el grup va tenir un rol directe en els atemptats”. La relació entre la cèl·lula de Ripoll i Estat Islàmic continua “confusa”, sostenen aquests dos experts.