A banda dels esdeveniments polítics i, en especial, el referèndum de l’1-O, l’ONG també inclou altres fets rellevants en l’apartat d’Espanya en el recull del 2017. Menciona els atacs a Barcelona i Cambrils ocorreguts el mes d’agost i recorda que van deixar 16 morts i més d’un centenar de ferits. “Va ser l’atac més mortífer a Espanya des del 2003”, subratlla l’organització. També es fa ressò dels avisos per part de funcionaris públics contra la islamofòbia arran dels atemptats. “Els incidents antimusulmans que es coneixen van incloure un assalt a un nen marroquí de 14 anys”, apunten. D’altra banda assenyalen que un home pakistanès va portar un cas contra l’Estat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per “l’ús policial de perfils ètnics”, un problema que segons l’organització és “persistent al país”.

Un altre aspecte senyalat en l’informe anual de l’ONG té a veure amb les condicions amb les quals es troben els immigrants que arriben a Espanya per mar. “L’augement xoca amb les condicions deficients a les instal·lacions policials i els obstacles per sol·licitar asil”, es constata. Segons dades difoses per l’organització, més de 16.000 persones van arribar per mar a costes espanyoles en els primers deu mesos del 2017, fet que suposa “un augment significatiu” respecte a l’any anterior. També destaca que més de 5.000 van fer-ho a través de fronteres terrestres cap a Ceuta i Melilla, molts dels quals escalant tanques.

A més, el text recorda que al gener un tribunal d’apel·lacions va reobrir la investigació de la mort de 15 immigrants a les aigües de Ceuta el 2014, després que agents de la Guàrdia Civil els disparessin pilotes de goma i gasos lacrimògens mentre eren a l’aigua. Encara relacionat amb immigració, l’informe també evidencia el fracàs de la política d’asil a l’Estat: “Fins al setembre Espanya havia reubicat a 1.257 sol·licitants d’asil dels 9.323 als quals s’havia compromès a acollir des de Grècia i Itàlia”.

Per últim, HRW també incorpora en el seu repàs que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va emetre dues sentències -una el desembre del 2016 i l’altra el gener del 2017- contra Espanya per pràctiques hipotecàries deslleials.