En relació a les eleccions del 21-D, Hortalà ha dit que veu el “panorama molt complicat”. “No hi haurà una solució al problema català”, ha assegurat, però també ha confiat que podrien establir-se les bases perquè s’iniciï “un diàleg” per una “nova entesa” entre Catalunya i Espanya. “Potser amb persones noves d’un costat i altre” o “amb una via més tècnica que política”, ha aventurat. Això donaria una “pausa” que permetria “encarrilar” la situació, la qual cosa tindria “repercussions positives” per a l’economia.

El màxim responsable de la Borsa de Barcelona ha recordat que l’impacte més destacable de la situació política en els mercats es va produir els dies posteriors al referèndum amb la “forta davallada” d’alguns valors –com Banc Sabadell o CaixaBank- perquè els inversors “van vendre de forma irracional i massiva, sobretot els estrangers” però ha puntualitzat que “es va corregir ràpidament” . “Fins al mes d’octubre el procés no cotitzava”, ha recordat Hortalà, que ha emfatitzat que la borsa també es veu influïda per molts altres factors perquè està “molt globalitzada”.

De fet, l’Ibex 35 va començar 2017 per sobre dels 9.300 punts i va assolir el seu màxim anual el 8 de maig en situar-se en 11.177 punts. A partir d’aquí, va iniciar un lleuger descens, que es va agreujar amb l’esclat del conflicte polític a Catalunya. Després dels fets de l’1-O, l’índex borsari de referència va perdre els 10.000 punts (concretament, el dia 5 d’octubre, quan es va situar en 9.934 punts). Després d’una recuperació amb alts i baixos, l’Ibex 35 ha tancat el novembre per sobre dels 10.100 punts.

Catalunya “desemparada” pels trasllats de seu 

Preguntat pel trasllat de seu social fora de Catalunya de sis de les set empreses catalanes de l’Ibex, Hortalà ha desitjat que tornin “com més aviat millor”, especialment “les de caràcter financer”. “Catalunya es troba desemparada”, ha lamentat. “Jo crec que en la mesura en què les coses tornin a una necessària normalitat les empreses no tindran arguments per no tornar”, ha reflexionat Hortalà, sobretot “les més significatives i arrelades”. Tot i això, ha recordat que les empreses “volen guanyar diners” i actuen en conseqüència davant “qualsevol cosa que perjudica els seus guanys”.

Abertis, millor en l’estructura espanyola 

El president de la Borsa de Barcelona també ha valorat la disputa als mercats financers per Abertis entre Atlantia i ACS, a través de Hochtief i ha assenyalat que l’oferta pública d’adquisició es culminarà a “un bon preu” per als accionistes. En el rerefons polític de l’operació, Hortalà ha suggerit que les autoritats espanyoles prefereixen que una societat com Abertis es mantingui “en l’estructura financera i de capital espanyols, millor que en una estructura italiana”. “Això ja va passar a Endesa i l’experiència no ha estat massa bona”, ha sentenciat Hortalà, afegint que en aquest cas es tracta d’una opinió personal.