Amb tot, la denúncia del Ministeri d’Hisenda ja admet que “en aquest moment no resulta possible la definició certa de la quantitat dels danys produïts”, tot i que ho atribueix a “l’ànim d’ocultació del finançament” per part des responsables del referèndum. Malgrat això, dona per fet que hi va haver una “actuació il·legal amb l’ús de recursos públics per part del Govern de Catalunya i de les Associacions identificades”.

A la denúncia de Fernández Moya, número 2 del ministre Montoro, fa constar que després de l’aprovació dels decrets de convocatòria del referèndum i les mesures complementàries per a la seva realització el Govern va tenir una “actuació conscient” que s’estaven utilitzant mitjans humans i materials i recursos públics amb “una finalitat manifestament coneguda i reconeguda judicialment com il·legal”.

Basa la denúncia en un reguitzell d’informacions periodístiques –que cita- de La Vanguardia, El Mundo i El País, on s’apuntava als 2.315 col·legis electorals i 6.249 meses, a la campanya electoral, als mitjans informàtics, a les aplicacions mòbils i a les paperetes, així com al merchandaising i els cartells electorals. Per això demana que –a més de les aplicacions informàtiques i el cost de les paperetes- es comptabilitzi el cost de l’ús dels col·legis electorals (inclòs el de l’aigua, llum, telefonia, neteja i personal), així com el “cost del transport” de les urnes i les paperetes als col·legis electorals.

Amb aquestes premisses, demana a la Fiscalia del Tribunal de Comptes que “adopti les mesures precises” per “definir l’import dels danys causats a l’erari públic derivat de la citada activitat amb mitjans patrimonials mobiliaris i immobiliaris públics existents utilitzats per a la celebració del referèndum”. També emplaça la Fiscalia a demanar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) les actuacions que ha emprés sobre l’1-O, i que acusi el Govern i determini “l’eventual responsabilitat que correspongui” a l’ANC i Òmnium.