Amb les vacances d’estiu molta gent acostuma agafar algun avió. Els passatgers, a causa del canvi brusc d’altitud i de pressió, pateixen diversos canvis fisiològics durant el vol

UOC.- A banda de la inflor de cames o del mal de cap, les molèsties digestives són algunes de les principals conseqüències. Àlex Vidal, nutricionista de la UOC i també d’Alimenta’t, dona alguns consells per a prevenir o combatre aquest tipus de malestar.

La inflor o la pesadesa abdominal i l’estrenyiment són alguns dels inconvenients de volar. L’activitat de l’aparell digestiu i la segregació gàstrica es redueixen durant el trajecte. En aquests casos, els experts recomanen aixecar-se del seient cada hora i caminar per l’avió. «L’exercici permet activar la circulació de les cames i evitar possibles trombes, però també facilita la circulació dels budells, tan necessària per a regular el trànsit intestinal», explica Vidal.

Entre els principals problemes dels trajectes amb avió, sobretot dels de llarga durada, es troba també la deshidratació. Els passatgers passen moltes hores asseguts i normalment beuen poca aigua. Això provoca cansament, retenció de líquids i dificultats digestives. Per a combatre-ho, el professor de la UOC aconsella beure aigua regularment, «un got o dos cada hora», durant el vol.

Pèrdua d’un 30% del sentit del gust

La dieta rica en fruita i verdura pot ser una font d’hidratació, però no sempre és possible seguir-la: els menús de les companyies aèries acostumen a ser alts en carbohidrats refinats i a tenir poca presència d’hortalisses. A més, per a compensar la pèrdua de fins al 30% del sentit del gust quan es vola, el menjar que es serveix és més alt en sal i sucre. A 10.000 metres d’altitud, segons un estudi de Lufthansa (2010), hi ha un descens de la humitat del 15% que afecta la boca, la gola i el nas, parts imprescindibles per a notar els gustos. La dosi extra de sal, però, contribueix a patir una deshidratació més forta i, per tant, a tenir possibles problemes de digestió, assenyala Vidal.

Pel que fa a les postres d’aquests menús, a l’alcohol o al cafè, el nutricionista de la UOC explica que són «calories buides». «L’únic que fan és contribuir igualment a la deshidratació, cosa contraproduent també per al jet-lag, ja que augmenta les possibilitats de patir-ne», afegeix.

A les persones propenses a l’estrenyiment, a més de caminar per l’avió, se’ls recomana fer un àpat lleuger i incorporar, en la mesura que sigui possible, la ingesta de fibra. Els snacks que es venen a l’avió elaborats a base de fruita seca són un bon aliat. «La fibra és present bàsicament en aliments d’origen vegetal; per tant, la fruita d’aquest tipus pot ser una font de fibra interessant», recorda aquest expert.

Relaxar-se i dormir, aliats del benestar digestiu

Els moments de nervis que es poden passar quan es pot perdre l’avió, o en passar els controls o trobar-se amb connexions impossibles, poden provocar un alentiment en l’aparell digestiu. En casos d’estrès, apunta Vidal, s’ha de mirar de respirar profundament i a poc a poc, perquè això aporta oxigen a la paret intestinal i en regula l’activitat.

En trajectes llargs, sempre que es pugui, és aconsellable dedicar algunes hores al son. Dormir ajuda a «descansar el sistema digestiu», conclou.