Fer dieta, aprendre idiomes, anar tres dies al gimnàs, dedicar més temps a la família… Aquests són només alguns exemples dels propòsits que ens solem fer quan tornem de vacances
UOC.- Però, fins a quin punt som capaços d’acomplir tots aquests propòsits? Per què ens els fem si per l’experiència d’anys anteriors les probabilitats de fracassar i de frustrar-nos són altes? Hi ha alguna manera de garantir que acomplirem els propòsits que ens fem? Aquestes qüestions i d’altres les expliquen experts de la UOC en neurociència, psicologia i sociologia de les emocions.
En la presa de decisions i formulació de propòsits hi intervenen dues parts del cervell: la frontal ventromedial, profundament vinculada a les emocions, i la dorsolateral, molt més vinculada al raonament i a la consciència. Però, com explica el neurocientífic i codirector del Cognitive Neurolab Diego Redolar, no sempre funcionen en harmonia: «quan comença un curs escolar o any acostumem a estar molt motivats, més del compte, i la part emocional del cervell preval sobre la part racional a l’hora de fer-nos propòsits, cosa que descontextualitza el nostre propòsit de la realitat en què vivim i ens impedeix valorar la casuística del nostre context».
Per al sociòleg de les emocions Francesc Núñez, «tendim a creure’ns la nostra pròpia propaganda senzillament perquè és una pràctica terapèutica, perquè imaginar produeix plaer, encara que després no aconseguim acomplir el nostre propòsit totalment». El principal perill, adverteix, és la frustració que apareix quan, any rere any, fracassem.
Per això, adverteix Mercè Conangla, psicòloga i autora del llibre La força de la gravitació emocional (Editorial UOC), no s’han de confondre els objectius amb les il·lusions. «Els desitjos connecten amb les il·lusions; en canvi, un bon objectiu mobilitza la força de voluntat, que és la permet obtenir una motivació intel·ligent per perseverar en l’acció», explica. Per a combatre la frustració i afavorir un compliment dels propòsits, Conangla recomana seguir cinc consells.
- Preguntar-se quin objectiu es vol aconseguir. Perquè sigui un bon propòsit ha d’estar alineat amb els valors personals i amb allò que té sentit per a nosaltres en aquell moment. Un exemple podria ser «millorar les relacions personals».
- Analitzar el perquè. Es tracta de buscar el sentit del que es desitja. «Anhelar relacions més profundes i comunicar-se millor pot ser molt significatiu per a nosaltres si aquestes persones són importants en la nostra vida», argumenta.
- Definir operativament com assolir l’objectiu. Cal pensar quines accions poden conduir a l’acompliment de la fita. «Per exemple, un cop identificades en una llista les persones importants amb les quals no ens comuniquem gaire, proposar-nos trucar o escriure un correu cada dilluns a una d’elles».
- Establir com es farà el seguiment. S’ha d’anar valorant periòdicament si estem acomplint el que ens havíem proposat o si cal modificar alguna acció en el procés.
- Revisar els resultats. Valorar quin nivell de satisfacció ens aporta cada fita aconseguida.
Es tracta en definitiva de passar del «voldria o desitjaria» al «vull» (en present), que vol dir voluntat aplicada a l’acció (motiv-acció), conclou Conangla, directora de l’Institut d’Ecologia Emocional.
