Entre els incentius fiscals que preveu el Govern, s’hi troba la reformulació de l’impost de societat en el sentit de preveure deduccions per guanyar “eficàcia, neutralitat i transparència en la seva configuració”; la millora del tractament fiscal de les pimes i empreses intensives en coneixement; o la millora del tractament fiscal dels beneficis reinvertits en la pròpia activitat. El Govern aclareix que aquestes mesures de política fiscal tindran en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea que preveu “evitar la discriminació entre empreses i la distorsió de la competència”.

Segons queda plasmat en el document, aquest nou marc fiscal comptarà amb un marge fiscal que suposarà que la hisenda de la Catalunya independent ingressaria “24.000 milions d’euros més per la recaptació dels impostos estatals que es paguen a Catalunya (IRPF, impost societats, IVA, etc.), que superarien àmpliament els aproximadament 10.500 milions d’euros de major despesa que suposaria l’assumpció de les noves funcions que hauríem de desenvolupar com a Estat”.

Millora de la regulació del mercat elèctric

D’altra banda, el Govern també preveu una millora de la regulació del mercat elèctric en una Catalunya independent. Segons el document, el sistema elèctric català està integrat al mercat espanyol i, per tant, “està totalment regulat per la legislació espanyola”. El mercat espanyol es caracteritza per ser “oligopolístic, amb cinc grans holdings que posseeixen o controlen les tres activitats en el mercat espanyol”, un fet que se li suma una “elevada capacitat de producció infrautilitzada, manca d’interconnexió amb Europa i un deute acumulat de dèficit tarifari de més de 30.000 MEUR des de mitjans dels anys 90”.

Com a conseqüència d’aquesta situació, assegura el Govern, els preus de l’energia són “sensiblement superiors” als dels països de l’entorn. De fet, en el document es constata que els usuaris domèstics i les indústries petites i mitjanes van veure com s’encarien les factures un 65% i un 100% respectivament entre el 2008 i 2014. Els usuaris domèstics paguen actualment “un preu un 10% més car que el preu mitjà per als usuaris domèstics de la resta de la UE-28”, mentre que les petites i mitjanes indústries paguen per a l’electricitat un preu un “44% més car que la resta de la UE”. Per contra, les grans indústries paguen per l’electricitat, segons el document d’Economia, “un 20% menys del que paguen de mitjana els usuaris de la mateixa mida de la UE-28”.

En aquest sentit, el Departament d’Economia constata que la majoria d’usuaris industrials d’energia a Catalunya són indústries de mida petita i mitjana, de manera que una Catalunya independent podria donar resposta als problemes específics que afecten el mercat català i la seva competitivitat “sense estar tan condicionada per l’oligopoli que domina el mercat espanyol i el cost d’amortització de les grans inversions sobredimensionades”. També consideren que Catalunya “podrà posar en pràctica més ràpidament l’estratègia europea de la Unió de l’Energia, que té com a objectius l’augment de la seguretat energètica, l’accessibilitat o la implementació del mercat interior de l’energia”.

Creació d’un Mercat Alternatiu Borsari

El Govern també preveu impulsar un Mercat Alternatiu Borsari (MAB) propi que ajudi les pimes a diversificar el seu finançament. L’executiu català critica que el MAB espanyol té una “reduïda liquiditat” i unes condicions d’accés “enfocades a grans empreses”. El MAB és un mercat de valors dedicat a empreses de capitalització reduïda que busquen expandir-se i facilita una regulació a mida dissenyada per a aquest tipus d’empreses. El Govern creu que la Borsa de Barcelona, que ha anat perdent funcions dins de l’estructura de la Borsa de Madrid (BME), podria guanyar noves funcions dins del nou MAB.

D’altra banda, també preveu una diversificació de les fonts de finançament empresarial. El Govern lamenta que les pimes catalanes tenen “moltes més dificultats” per accedir a finançament i, les que hi accedeixen, “ho fan en pitjors condicions que les principals empreses competidores d’altres països europeus”. L’executiu català ho atribueix al marc regulador estatal dels serveis financers. Per això, el document apunta que és clau la millora de l’accés al finançament de les pimes mitjançant l’emissió d’accions i el desenvolupament de formes alternatives de finançament, com el microfinançament col·lectiu (crowfunding).

També es considera clau el desenvolupament del sector FinTech (Financial Technology) per millorar l’accés al finançament de les empreses, però des del Govern es lamenta que el seu desenvolupament “està limitat per obstacles que en gran part provenen de les legislacions dels estats i l’espanyol és un dels més reticents a introduir aquests canvis”.. El Govern creu que la creació d’un nou Estat és una oportunitat per tirar endavant una “nova regulació que faciliti la desintermediació, tenint en compte que Barcelona s’ha consolidat en els darrers anys com una capital tecnològica de referència per a emprenedors i empreses”.

El trasllat de seus socials de les empreses

En el document elaborat pel Departament d’Economia també es deixa clar que el trasllat de la seu social de les empreses fora de Catalunya “no té efectes reals sobre l’activitat, els comptes públics ni sobre els clients de les empreses”. Segons el Govern, es tracta, sobretot, “d’una operació preventiva, de comunicació i missatge polític que no tindrà gairebé efectes econòmics”. Segons el document, “els llocs de treball a Catalunya seran els mateixos i l’IVA i l’IRPF associats també”. El Govern assegura que el cost de fer un simple canvi legal és “molt baix” i, per això, “molts analistes consideren que aquests moviments responen al desig d’aquestes entitats de tenir plena cobertura legal durant el procés de transició, per després possiblement revertir-ho”.

A més, en el document al qual ha tingut accés l’ACN també s’assegura que el canvi de seu social no comporta canvis per als comptes públics. Segons el document, l’impost de societats es paga al país on s’obtenen els beneficis, l’impost sobre les persones físiques es paga segons la residència del treballador i només l’impost sobre activitats econòmiques dels ajuntaments és el que està lligat a la seu social.