En la missiva, a la que ha tingut accés l’ACN, Puigdemont i els consellers destituïts Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, deploren que la repressió és “clarament contrària a l’Estat de dret i a l’ordenament de la Unió Europea”. “Per dir-ho suaument, l’Estat s’ha situat molt a la perifèria del bloc democràtic central europeu”, continua la carta, on Puigdemont i els quatre consellers asseveren que el fet que hagin optat exclusivament per la “via democràtica” per fer la independència és el que ha portat l’Estat a considerar que “l’única manera de frenar-la és frenant la democràcia activant una estratègia desesperada i extrema”.

Pel “Govern legítim” de Catalunya, “és un greu error pensar que la repressió és el camí perquè una bona part dels catalans abandonin les seves legítimes aspiracions”. “Podran humiliar-nos i assetjar-nos, a nosaltres i a les nostres famílies”, però “no podran derrocar mai les nostres aspiracions democràtiques”, avisen.

Crida per la llibertat i l’autogovern 

En la carta, asseguren que són “completament conscients” de la “desorientació causada” per la seva “manca de respostes ràpides” davant els “atacs desmesurats” contra les institucions catalanes, però asseguren que segueixen “forts i dempeus”. “Ni a vosaltres ni a nosaltres no ens podran robar ni un bri de la dignitat amb què afrontem aquestes hores difícils”, afirmen, i refermen l’aposta “pel dret a l’autodeterminació, pel diàleg i per una solució acordada”.

Per tot plegat, fan una crida a fer front al que consideren un “Estat embogit i descontrolat” amb una “combinació eficaç de coratge, de fermesa, d’indignació, de rebuig, i alhora de pau i respecte” tant en la manifestació d’aquest dissabte 11 a Barcelona per la llibertat dels presos, com també acudint massivament a les urnes el 21 de desembre per “foragitar democràticament” de les institucions d’autogovern “els qui se les han volgut fer seves amb un cop d’estat”. “No ens deixem arrossegar per la pulsió violenta que impera en bona part del sistema polític espanyol, perquè és l’únic àmbit en què segur que perdrem”, alerten, i equiparen el “clan del 155” a Felip V, Primo de Rivera o Franco.