La directora general de Joventut, Marta Vilalta, conjuntament amb la directora general de Relacions Exteriors, Marina Falcó, i la Secretària General del Consell Interuniversitari de Catalunya, Mercè Jou, ha presentat aquest matí el recull de mesures que ha dissenyat el Govern de la Generalitat per promoure el retorn dels joves catalans que han emigrat de Catalunya per motius laborals. A la presentació també hi ha participat la responsable de programes internacionals del SOC, Esther Estany, i el representant de la Secretaria de Migracions i Ciutadania, Carles Macián.

Entre les principals eines que el Govern posarà en marxa després de l’estiu per fomentar el retorn dels joves que ja han emigrat hi ha la creació de l’Oficina Virtual del Retorn, una eina per tal d’oferir assessorament, atenció personalitzada i orientació laboral als joves a l’exterior que ho desitgin. La nova oficina estarà allotjada al Portal MónCat, que és l’actual eina informativa de l’administració catalana de suport integral a la mobilitat. Així mateix, amb l’objectiu de millorar el coneixement d’aquest portal, es farà una campanya de difusió per donar a conèixer els seu serveis i reforçar-ne la interactivitat, sobretot dels recursos vinculats al retorn.

Una altra mesura que s’implementarà és l’ampliació de la cartera de recursos dels joves inscrits al Registre de catalans a l’exterior, amb nous serveis, així com la creació i enviament de butlletins informatius específics a joves per tal de mantenir el contacte i el vincle o la realització d’enquestes específiques per detectar les necessitats del col·lectiu. Aquests serveis s’afegeixen als avantatges que el Govern va presentar el març passat vinculats també al Registre de Catalans residents a l’exterior, entre els quals hi ha la Targeta Sanitària Individual per les seves estades temporals a Catalunya, l’accés al Carnet Jove, a l’eBiblio Catalunya, estades específiques per a les colònies per a infants i joves de “L’estiu és teu!” i descomptes a la xarxa pública d’albergs, entre d’altres.

En l’àmbit laboral, les mesures del Govern passen per l’establiment d’un procés de mediació que casi l’oferta laboral d’empreses catalanes amb els professionals joves que són a l’exterior. A tal efecte, s’identificarà els perfils d’aquests professionals que vulguin retornar a Catalunya i es treballarà per visibilitzar-los de cara a les empreses catalanes, a través del nou portal Feina Activa. En la mateixa línia de facilitar els contactes entre joves i empreses catalanes es crearà una plataforma de suport al retorn vinculada a la xarxa social Linkedin per visibilitzar els perfils.

Amb el mateix objectiu, el Govern farà una campanya de sensibilització entre els agents econòmics i socials per posar en valor les competències transversals que els joves han adquirit gràcies a la seva estada internacional. Així mateix, crearà un espai de treball conjunt amb aquests agents per tal de definir un model estàndard de reconeixement de competències adquirides. A més a més, facilitarà l’acreditació de competències lingüístiques i l’accés als sistemes oficials de certificació d’idiomes.

També en el capítol d’instruments i incentius laborals, el Govern ha anunciat un pla d’aterratge a Catalunya vinculat a la Xarxa Emprèn dirigit a joves que actualment són a l’estranger i que vulguin posar en marxa projectes d’emprenedoria. A més a més, s’estudiarà l’obertura de línies de subvenció adreçades a persones residents a l’estranger per sufragar costos de desplaçament associats a les entrevistes de feina que facin a Catalunya, i unes altres línies de subvenció per a entitats que ofereixin programes de foment del retorn i de suport a la inserció laboral dels joves retornats.

En l’àmbit universitari i de recerca, les mesures presentades aquest matí passaran per la simplificació dels procediments administratius per fer els tràmits des de l’exterior; s’orientarà i acompanyarà els joves per facilitar l’homologació d’estudis; i es reforçarà el número de beques i ajuts dels programes postdoctorals de captació de talent.

Pel que fa a facilitar els tràmits en matèria d’habitatge dels joves emigrats, el Govern garantirà que les persones retornades puguin inscriure’s com a sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial sense necessitat d’acreditar període mínim d’empadronament recent al municipi, permetrà que puguin inscriure’s a les Borses de lloguer social gestionades pels ens locals  i es podran beneficiar d’una tasca d’acompanyament en aquest àmbit per part de tècnics especialitzats de les Oficines Joves.

Segons ha indicat la directora general de Joventut, Marta Vilalta, “una de les màximes prioritats del Govern en matèria de joventut és que l’emigració sigui una opció que els joves puguin prendre de forma lliure i voluntària, i no de manera forçada com, ha passat en l’actualitat”. Per aquest motiu, ha afegit, el recull de mesures del Govern presentades aquest matí se centren en “millorar i intensificar els processos d’acompanyament dels joves abans, durant i després de la seva emigració, perquè està demostrat que mantenir el vincle és una forma directe de facilitar el retorn”.

Es tracta de garantir “un bitllet d’anada i de tornada” i les mesures presentades són un bon recull per facilitar aquesta mobilitat de retorn i aconseguir que “Catalunya sigui un país per als joves”, ha afegit Vilalta.

Per la seva banda, la directora general de Relacions Exteriors, Marina Falcó, ha remarcat el paper de vincle que poden fer les comunitats catalanes a l’exterior, així com les delegacions catalanes. I ha destacat que el registre de catalans a l’exterior és una de les eines que permet garantir serveis i drets i acompanyament als joves que estan fora de Catalunya. En aquest sentit, ha declarat que “hem de posar totes les eines per tal de posar en valor les competències que ha adquirit el talent català jove que hi ha arreu del món per ajudar-los a tornar i, així, contribuir a fer un país millor”.

Amb l’objectiu de prevenir aquest fenomen, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies  centra bona part dels esforços a instruments d’arrelament ocupacional que previnguin de l’emigració no volguda. En aquest àmbit, s’ha destacat els programes ocupacionals dirigits a joves com principal eina per fer front a l’emigració no volguda. Entre els programes d’inserció laboral juvenil, destaquen els programes de Garantia Juvenil que ha beneficiat un total de 70.844, així com el programa Odisseu per potenciar l’arrelament al món local. També en l’àmbit laboral, el SOC ha prioritzat el col·lectiu jove en les polítiques d’ocupació de Catalunya, i pel que fa al món del coneixement, es seguiran impulsant les beques i ajuts dels programes predoctorals i postdoctorals finançats per la Generalitat.

Un altre capítol de mesures s’enfocarà a millorar les garanties d’èxit durant el període de migració dels joves a l’exterior i a mantenir el vincle de l’Administració amb aquests joves, la qual cosa ha de contribuir a facilitar-ne el retorn voluntari. Amb aquest propòsit, es reforçaran els serveis de mobilitat internacional de les 39 Oficines Joves (entre les quals hi ha dues oficines especialitzades en l’àmbit del treball i en mobilitat internacional) i dels 296 Punts d’Informació Juvenil que hi ha a Catalunya, que faran un seguiment dels joves a l’exterior; es coordinarà la xarxa de professionals de joventut especialitzats en mobilitat internacional; s’incrementarà el nombre de beneficiaris dels programes que promouen experiències de mobilitat juvenil internacional amb trajectòries d’anada i de tornada, i es reforçarà el paper i la coordinació de les delegacions del Govern en matèria de suport i atenció als catalans emigrats, així com el de les comunitats catalanes a l’exterior, que fan una tasca d’acompanyament.

Durant la roda de premsa també s’ha posat de manifest el treball previ a la presentació del recull de mesures per part d’un grup de treball Interdepartamental encarregat d’elaborar les propostes.

En l’àmbit de l’anàlisi, l’Observatori Català de la Joventut (OCJ) ha participat en el projecte “#eMOVIX. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes digitals”, impulsat per un equip d’investigadors de la Universitat de Lleida. A partir d’aquest projecte, l’OJC va editar les publicacions “Marxar per tornar. L’adquisició de competències professionals en l’emigració internacional de les persones joves” i “L’emigrant 2.0. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes digitals”, i va organitzar un Fòrum d’Estudis sobre la Joventut monogràfic sobre aquesta qüestió, que es va celebrar a Lleida el novembre passat amb la participació de múltiples experts i responsables de gestió.

Una de les conclusions analítiques és la limitació important de les dades oficials sobre el fenomen, ja que aquestes es basen en les altes i baixes als padrons municipals i en les inscripcions al PERE i al CERA, però moltes persones que emigren no fan aquests tràmits (o triguen força temps a fer-los), un fet que és especialment freqüent en el cas dels joves que marxen a altres països de la UE.

Segons el PERE (padró d’espanyols residents a l’exterior), actualment hi ha 48.611 joves catalans que resideixen a l’exterior. Això suposa un increment del 101,7% respecte l’any 2009 i equival a un 4,3% de la població juvenil catalana. Les destinacions principals són l’Amèrica del Sud (37,4%), seguida dels països de la UE (29,8%).

El 81% d’aquests joves que viuen a l’estranger són nascuts fora de Catalunya, és a dir, que són joves amb la nacionalitat espanyola adquirida.

Pel que fa a les dades evolutives del flux d’emigració de joves des de Catalunya, l’any 2015 van marxar de Catalunya a un altre país un total de 23.617 joves de 15 a 29 anys, segons l’IDESCAT. Això representa un 25,4% sobre el total de persones emigrades (92.994). D’aquests 23.617 joves que van marxar el 2015, un total de 3.904 tenien nacionalitat espanyola (16,5% del total), mentre que 19.713 tenien nacionalitat estrangera (83,5% restant). Per tant, en molts casos són joves que van venir per motius econòmics i han anat tornant als seus països d’origen (o han reemigrat). Pel que fa 3.904 als joves amb nacionalitat espanyola, és sis vegades superior a la registrada deu anys abans, el 2005. De totes maneres, són dades relativament baixes en comparació amb les xifres equivalents a d’altres països de l’entorn econòmic i social de Catalunya.

Les estadístiques oficials no permeten aprofundir en la caracterització dels joves emigrats. No obstant això, diversos estudis no oficials apunten que un dels perfils d’emigració que darrerament ha guanyat més protagonisme correspon a joves majors de 25 anys i sense responsabilitats familiars, altament qualificats (amb titulacions universitàries i domini d’idiomes estrangers) i que han emigrat per culpa de la situació econòmica, per buscar millors oportunitats de carrera o per adquirir experiència laboral.

En aquest sentit, la directora general de Joventut, Marta Vilalta, ha indicat que l’emigració d’aquests joves suposa una pèrdua de talent per al país i que, per això, les mesures presentades van en la línia d’acompanyar les trajectòries de sortida amb trajectòries de tornada.