ACN Barcelona .- El secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, creu que una Catalunya independent trigaria “pocs dies” en impulsar un Codi català del treball que fes recuperar els drets laboral que s’han “perdut” durant la crisi econòmica. En una entrevista a l’ACN, Ginesta ha lamentat que els drets laborals i els salaris “no es recuperen a la mateixa velocitat que l’economia” i això es tradueix en “malestar, inestabilitat i conflictes” en diversos àmbits. El secretari de Treball ha considerat que l’increment del salari mínim interprofessional fins als 1.000 euros hauria de ser una de les prioritats d’una Catalunya en què s’imposés el sí a la independència el proper 1 d’octubre. A més, ha criticat les cadenes de subcontractació, que “superen els límits en molts casos”.

Ginesta ha lamentat que la crisi econòmica ha fet augmentar la conflictivitat laboral a Catalunya, ja que “la reforma laboral ha originat patologies que abans no existien al mercat de treball”. Ara hi ha unes “noves regles del joc que són antisocials, i això vol dir que alguna cosa falla”, ha afirmat. Com a exemples d’aquestes patologies, el secretari de Treball ha citat casos com els de les ‘Kellys’, les cooperatives càrnies o la cadena de subcontractació de Telefònica.

En aquest sentit ha recordat que les ‘Kellys’, cambreres de pisos d’hotels subcontractades, treballen per a empreses multiserveis que “no apliquen el conveni col·lectiu de neteja ni el de l’hostaleria, sinó un conveni propi que és pitjor en salari i en sobrepressió a les treballadores”. Pel que fa a la situació de les cooperatives càrnies, ha manifestat que “no quadra” que hi hagués membres d’una cooperativa amb un salari per sota del conveni col·lectiu de les càrnies i els escorxadors, fet que a Catalunya s’ha volgut resoldre amb la Llei de cooperatives. D’altra banda, ha manifestat que en les cadenes de subcontractació “se superen els límits en molts casos”. “Telefònica és una plataforma internacional de molta rellevància, i acabes veient com un senyor que és autònom ve a casa teva les deu de la nit a instal·lar l’ADSL i et diu que si us plau li deixis fer la feina perquè si no, no cobrarà res en tot el dia” , ha denunciat.

El secretari general de Treball ha recordat que el Parlament de Catalunya ja ha aprovat propostes en contra de la reforma laboral, així que, en cas que el referèndum de l’1 d’octubre derivés en una Catalunya independent, de seguida es legislaria en aquest sentit i es podria actuar contra la precarietat laboral, ha defensat.

Augment de sous

Una altra de les lleis que es podrien aprovar amb facilitat en una Catalunya independent, segons Ginesta, és l’increment del salari mínim interprofessional a 1.000 euros, que és el 60% del salari mitjà del país. Aquesta xifra estaria més a prop de la recomanació europea que l’establerta per l’estat espanyol, que aquest 2017 és de 707 euros per 14 pagues.

En cas que Catalunya no aconseguís ser independent, una alternativa per aconseguir incrementar el salari mínim interprofessional seria a través d’un acord en el marc del Consell de Relacions Laborals, un òrgan de debat en què hi participen la Generalitat, les patronals i els sindicats. De moment, però “no s’ha pogut avançar” en aquest aspecte. Tot i que aquest pacte no tindria rang de llei, adquirir-lo implicaria poder-lo introduir en les negociacions col·lectives, ha defensat Ginesta.

Per altra banda, Josep Ginesta s’ha mostrat a favor d’introduir la productivitat com a variable a l’hora de negociar increments de sous. Pel secretari de Treball, en moltes professions té sentit “trencar el binomi temps-diners” a l’hora de pactar un salari.