Teresa Giménez Barbat celebra que “per fi” s’ha acabat “l’immobilisme” del govern espanyol respecte a Catalunya. “Ara sembla que s’estan movent, que estan prenent mesures que fins ara no s’havien pres”, remarca l’eurodiputada, que comparteix grup parlamentari amb el PDeCAT i el PNB a Brussel·les. Giménez-Barbat nega que l’1-O pugui haver-hi un “xoc de trens” a Catalunya, i considera la metàfora “curiosa” perquè “les forces estan molt desequilibrades”. “Això es va veient mica en mica”, remarca. “La maquinària de l’Estat s’ha menystingut de forma brutal”, avisa Giménez-Barbat, que afegeix que no té “por” a què s’inhabiliti el president de la Generalitat o se suspengui l’autonomia.

“Jo estic d’acord en què s’intervingui proporcionalment amb el que vagi passant, naturalment. La llei està per això. A mi també m’arriben requeriments i he de respondre a la justícia com qualsevol. Un president de la Generalitat, més que qualsevol altre. Ell sabrà on vol arribar”, destaca.

Segons aquesta eurodiputada, els catalans no-independentistes no tenen “res a veure” amb el procés, i es podrien començar a mobilitzar si la situació va a més a partir de l’1 d’Octubre. “Hem aguantat això, amb molta paciència”, assegura, afegint que “potser hi haurà algun moment més complicat” però que la independència és només “una febrada”. “Sentiments en tenim tots, i segurament els sentiments de pertinença a Espanya que té una gran població de Catalunya despertaran d’una manera més contundent del que s’ha vist fins ara”, pronostica.

L’eurodiputada liberal es mostra en contra de l’oficialitat del català a la Unió Europea perquè diu que “hi ha moltes llengües, ja, a Europa” i cal anar cap a “un futur amb menys llengües”. Segons Giménez-Barbat, “a la llarga l’anglès serà la llengua més parlada” a la UE i serà “el que unirà de manera més forta tots els europeus”. “No crec que li faci cap bé a ningú demanar que hi hagi una llengua més al Parlament”, afirma, en referència al català. “No només per problemes econòmics, sinó perquè crec que el camí és un altre”, destaca. “Basc, gallec, català…això no tindria aturador. Forçar-ho encara més no crec que faci bé ni a Catalunya ni a Espanya ni a Europa”, afirm