S’acaba el curs i els infants tenen gairebé tres mesos a davant sense escola.
UOC, Raquel Font.- Són vuitanta-dos dies de vacances que poden arribar a donar per a molt però que sovint demanen molts esforços per part de les famílies per a poder-los gestionar. Quina mena d’activitats haurien de fer durant l’estiu els nanos? Han de mantenir una rutina o se’ls ha de deixar plena llibertat? I els deures, també n’han de continuar fent?
Amàlia Gordóvil, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia de la UOC i doctora en Psicologia del centre GRAT, pensa que l’ingredient fonamental de les vacances escolars hauria de ser «poder passar temps de diversió en família, temps que ha de ser qualitatiu». Però per a no acabar necessitant «unes vacances de les vacances», el també professor col·laborador de Psicologia de la UOC i de Psicologia evolutiva i de l’educació de la UIB, Daniel Adrover, afegeix que, a més de diversió, les vacances haurien de permetre el descans tant dels pares com dels fills.
Activitats d’estiu
La realitat és, però, que molts pares no poden passar totes les vacances amb els fills perquè han de treballar i la majoria fan mans i mànigues perquè estiguin ben atesos. Casals d’estiu, colònies, camps de treball, campus esportius s’han convertit en algunes de les alternatives més populars entre les famílies que necessiten alguna activitat per a omplir el temps lliure del fill.
L’any 2016 a Catalunya es van fer prop de 3.000 activitats de lleure durant l’estiu amb més 155.000 infants i joves inscrits, segons la Direcció General de Joventut de la Generalitat. «Són una bona oportunitat perquè els menors coneguin altres nens i tinguin experiències variades sempre que puguin fer activitats que els agradin i no ho visquin com una experiència que els causi ansietat ni tinguin la sensació que els pares es desfan d’ells temporalment», apunta Adrover. Per a evitar aquesta darrera percepció, aquest expert recomana escoltar les preferències dels nanos a l’hora de planificar les vacances: «Si se’n senten part, s’hi implicaran molt més».
Quina mena d’activitats haurien de fer els infants durant les vacances? Segons Adrover, haurien de ser diferents de les de la resta de l’any, i això també inclou aprendre a estar avorrits, «sense fer res especial». Aquest expert aconsella que fomentin la col·laboració i participació dels pares. Com a exemple posa fer sortides familiars en bicicleta o caiac, cuinar un plat que triïn els nens, passar una tarda gaudint d’un joc de taula o fer un ball en grup. «L’objectiu és que els pares hi participin i incentivin activitats a l’aire lliure, la comunicació persona a persona i fins i tot l’interès per àmbits més desconeguts per als fills, com l’art», afegeix.
Desigualtats socials i econòmiques
Però fer qualsevol activitat val diners, i per a moltes famílies és una despesa extra que no poden assumir. Segons l’informe Nadius de la crisi: els nens de la clau de l’ONG Educo, a Espanya hi ha 580.000 nens d’entre sis i tretze anys que es queden sols tota la tarda durant les vacances escolars d’estiu perquè els pares treballen, però, malgrat això, no tenen prou diners per a pagar-los activitats de lleure durant l’estiu.
Gordóvil reclama més propostes des de l’Administració pública per a donar resposta a aquestes necessitats. I és que els infants, a aquestes edats, «no estan capacitats per a fer una gestió funcional del seu temps», i tenir tanta llibertat sense pautes pot acabar essent perjudicial per a la criatura. De fet, segons Gordóvil, si aquesta situació «es manté en el temps, és un factor de risc de desenvolupar conductes patològiques». Si un nen surt al carrer sense cap supervisió d’un adult, pot tenir companyies poc recomanables o, si es queda a casa sol, pot passar hores veient a la televisió continguts que no són adequats per a la seva edat i jugant a videojocs sense limitació; pot, fins i tot, arribar a desenvolupar una addicció a les noves tecnologies.
Rutines i deures
A més dels casals, l’altre gran dubte dels pares a l’hora de gestionar les vacances dels fills és si cal mantenir les rutines o és més recomanable ser flexible. La clau és l’equilibri, assegura Adrover. «L’important és saber explicar els límits que es posen als nens evitant l’argument de l’autoritat. Cal lloar-lo i reforçar-lo quan respecta els contextos regulats i, alhora, cal que tingui molts moments de llibertat que li permetin divertir-se, fomentar la imaginació i desenvolupar la creativitat», matisa aquest expert. Gordóvil proposa organitzar les vacances per setmanes. D’aquesta manera el nano sap què farà, tot i que també recomana ser flexibles i adaptar-se, la qual cosa comporta un bon aprenentatge per als infants.
I els deures? N’han de fer? Depèn de cada nen i del missatge que els pares vulguin transmetre. «Si volem que noti que ens sentim orgullosos del seu esforç durant el curs, l’actitud més coherent és deixar-los gaudir de les vacances sense haver d’estudiar; però, si considerem que no ha acomplert les seves responsabilitats, s’hauran d’incorporar estones d’estudi en la seva rutina», explica Gordóvil. Adrover és més partidari que es potenciïn activitats de moviment. «Actualment es dona molta importància al coneixement acadèmic, semàntic i als deures, i es deixen de banda elements molt valuosos de l’educació, com les habilitats socials, els jocs sense pantalles, l’activitat física, l’educació emocional i l’humor. Aquests últims són essencials per a tenir una vida feliç i cal donar-hi l’atenció que mereixen. L’estiu és un bon moment per a fer-ho», conclou.
