L’entitat programa reunions amb pagesos per augmentar la presència d’aquests insectes als conreus i que millorin la productivitat
Els pol·linitzadors salvatges són insectes que ajuden que les plantes tinguin fruit. El 80% de plantes que es conreen necessiten que hi hagi pol·linitzadors perquè pugui sortir llavor i, després, el fruit. “Sense pol·linitzadors, el 80% dels aliments que prenem, no els tindríem”, alerta Ferré, que apunta que no es tracta només de les abelles de la mel, i que hi ha altres insectes que pol·linitzen i són desconeguts per la majoria de la població.
Pel tècnic de GEPEC, la primera acció perquè hi hagi el màxim de pol·linitzadors és que l’agricultura passi a ser totalment ecològica, tot evitant herbicides i pesticides. En segon terme, hi ha diverses accions que poden fomentar la flora autòctona al voltant dels camps de conreu. Segons les xifres dels ecologistes, el 65% d’insectes que hi ha a les bandes multiflorals al voltant dels conreus són pol·linitzadors mentre que el 35% són depredadors de plagues. “Quan eliminem una sèrie de flora que hi ha al voltant del conreu, els fem més apetitosos per les plagues que vénen de fora”, ha considerat Ferré.
Segons GEPEC, una de les accions que poden fer els pagesos per incrementar la presència de pol·linitzadors salvatges és que tornin a experimentar amb diverses espècies de flors al voltant del conreu i deixar-les créixer. L’altra opció per aquells que no vulguin destinar un 5% del seu terreny a la flora autòctona i salvatge és implantar els hotels d’insectes.
“No és res més que un refugi amb diferents forats, no massa grossos perquè no hi aniran si hi ha massa llum, i no petits, perquè llavors només hi podran entrar els més petits; agafar fusta, argila, fer forats i, a partir d’aquí, els insectes entraran”, ha afirmat Ferré. Acollir hotels d’insectes als camps és “una inversió de temps i feina que ja es veu recompensada a la següent recol·lecta”, segons ha explicat Ferré, que assegura que l’augment de productivitat és visible d’una campanya a una altra.
L’organització engegarà la campanya al gener, amb deu reunions convocades –una a cada comarca de Tarragona- i també té l’objectiu “d’aconseguir aliances estratègiques amb pagesos i escoles agràries, centres de recerca, ajuntaments i espais naturals protegits”. Tot plegat, pot facilitar l’accés a diverses ajudes d’àmbit europeu, que es presten a aquells que s’hagin adaptat millor al canvi climàtic. “El nombre de plagues augmentarà amb el canvi climàtic, i tenir els camps de conreus amb més biodiversitat, els fa guanyar resiliència davant aquests problemes”.
La campanya està dirigida fonamentalment als pagesos però també a tècnics, jardiners i particulars. En acabar les sessions programades, s’elaborarà un dossier pràctic que es farà arribar als assistents i que es publicarà al web de l’organització perquè pugui ser un punt i seguit en el treball de foment de la biodiversitat dels camps. D’altra banda, es fomentarà la signatura d’acords de custòdia entre propietaris i GEPEC i aliances entre diferents actors del territori per preparar projectes conjunts per afavorir la biodiversitat.
En la campanya hi participen el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de la Universitat Autònoma de Barcelona, a més d’altres associacions. L’Obra Social La Caixa, la Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal Selmar, les Agrupacions de Defensa Vegetal, l’Horta protegida del Camp de Tarragona i de l’Avellana i cultius del Mediterrani, Escoles Agràries d’Amposta i Gandesa, la Societat Agrícola i de Crèdit de Valls, el Consell Comarcal del Priorat i els Ajuntaments d’Altafulla, Falset, Gandesa, Montblanc, Móra d’Ebre, Roquetes, Torredembarra, Valls i El Vendrell en són col·laboradors.