En el subtram entre Castellbisbal i Martorell està prevista la redacció d’un nou projecte que preveu recuperar el túnel de Castellbisbal -ara en desús-. Pel que fa als subtrams entre Martorell i Sant Vicenç de Calders, i des d’aquest punt fins a Vila-seca, s’estan fent modificacions per adaptar-los a la normativa, segons ha manifestat el coordinador del Corredor Mediterrani, amb la previsió que les obres també finalitzin l’any 2019. En paral·lel, Foment manté converses amb la Generalitat per decidir la construcció d’un enllaç amb la línia del TAV al Penedès per escurçar els temps de viatge dels trens de passatgers entre l’àrea de Tarragona i Barcelona.

A més, es manté la previsió de posar en marxa al 2018 el tram de doble via del Corredor Mediterrani entre Vandellòs i Tarragona, actualment en obres. Tal com va anunciar el ministre Íñigo de la Serna, el 2018 es disposarà d’ample ibèric i, posteriorment, s’adaptarà a l’ample europeu. Barios ha justificat la decisió perquè, en cas contrari, inicialment el tram no tindria continuïtat “ni pel sud ni pel nord”. Cal tenir en compte que la connexió entre Vandellòs i Castelló no estarà enllestida fins l’any 2019, en aquest cas amb ample internacional des d’un principi.

Ferrmed reclama més previsió i connexions amb els ports

Davant d’aquestes previsions, tant Ferrmed com els principals agents institucionals i econòmics tarragonins s’han mostrat a l’expectativa i han recordat els successius incompliments de terminis que està patint el Corredor Mediterrani. El president del lobby, Joan Amorós, ha lamentat la falta d’un calendari concret per connectar les terminals intermodals i els ports catalans. “On carregarem els trens?”, s’ha preguntat Amorós, qui ha recordat que Catalunya i el País Valencià representen més de la meitat del trànsit de contenidors de tot l’Estat.

Així mateix, el president de Ferrmed ha advertit que la línia de mercaderies entre la frontera francesa i València tindrà “greus problemes de saturació” en l’horitzó de l’any 2025. “Si no comencem a projectar el desdoblament de la línia l’any que ve, ho tindrem complicat, perquè tot haurà de passar pel mateix lloc: trens d’alta velocitat, de mitjana distància, rodalies i trens de mercaderies”, ha subratllat.

Ferrmed ha exigit al govern espanyol que impulsi un pla d’acció que preveu diverses actuacions a mig i llarg termini. En concret, Amorós ha reclamat la conversió a l’ample internacional de la línia Tarragona-Lleida-Saragossa (2020); la construcció d’una línia d’Alta Velocitat entre València i Barcelona per a passatgers (2024); la implantació de l’ample europeu en les línies entre Barcelona-Portbou, i Barcelona-Puigcerdà (2025); connexions de la línia d’Alta Velocitat amb els aeroports de primer nivell (2025), i una nova línia per a mercaderies entre Tarragona i Martorell, per l’interior (2026).

El territori vol que el tercer fil sigui provisional

La directora general de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Teresa Pallarès, ha advertit que el territori no es pot permetre més retards perquè està en joc la captació d’inversions. Al seu torn, el president del Port de Tarragona, Josep Andreu, ha valorat positivament l’impuls definitiu del projecte i s’ha mostrat confiat que es compliran els compromisos. Andreu s’ha mostrat satisfet pels avenços entre Vila-seca i Castellbisbal i per la confirmació que s’instal·larà el tercer fil a les dues vies. Malgrat tot, el president de l’Autoritat Portuària ha recordat que aquesta és una solució provisional i ha apel·lat a la recuperació de la línia Reus-Roda com a corredor definitiu per als trens de mercaderies.

El regidor de Territori de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Milà, també ha reivindicat la provisionalitat i ha cridat a la unitat dels ajuntaments de la zona. “Crec que ja hi ha consens territorial suficient perquè hi hagi una veu única dins el territori per defensar el model que volem i en les solucions per a mercaderies i passatgers”, ha reclamat Milà.

La conferència organitzada per Ferrmed al Tinglado número 1 del Port de Tarragona ha aplegat unes 180 persones.