Un cop rebuts els informes de la Fiscalia, de la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela i de les parts, Llarena ha d’adoptar una decisió en els pròxims dies, fet que podria implicar canvis en la situació dels presos per aquestes causes. El seu criteri respecte als membres de la Mesa del Parlament, per als que va dictar fiances per eludir la presó, ha estat diferent al de la jutgessa Lamela, que va dictar presó incondicional per a tots els investigats a les seves causes tret del major Trapero.

L’informe de la Fiscalia no s’ajusta al que ha redactat la jutgessa Lamela, que defensa que el Tribunal Suprem assumeixi totes les causes “perquè s’està investigant els membres d’una complexa organització on cadascú compleix una funció per aconseguir la secessió de Catalunya i la seva proclamació com a república independent contravenint l’ordre constitucional i estatutari”.

Alerta sobre les eleccions del 21D

Al seu escrit, la Fiscalia sosté que el Tribunal Surem només ha de jutjat els investigats que són aforats, i sosté que la qüestió s’hauria de debatre després de les eleccions del 21D, quan “la condició d’aforats o no dels investigats podrà veure’s alterada”.

Vol causes “per separat”

En tot cas assegura que les causes que se segueixen fins ara per separat a l’Audiència Nacional i al Tribunal Suprem “gaudeixen de substantivitat pròpia” i “són susceptibles d’anàlisi independent o separat”.

Una macrocausa “seria inconvenient per a l’agilització de la justícia”

En aquest sentit apunta que una “macrocausa” seria “molt inconvenient per a l’agilització de la justícia, l’economia processal i el compliment de les finalitats” que es persegueixen perquè “en la mesura que les conductes són diferents” cal “adaptar formules que agilitzin i facilitin la celeritat de la investigació processal”.

“No presenten una connexió material inescindible”

Per tot plegat, segons la Fiscalia, “el més raonable és que el fet atribuïble” a la Mesa del Parlament “pugui ser investigat i jutjat de forma separada” respecte als presidents de l’ANC, Òmnium i els exmembres del Govern. Les actuacions d’uns i altres, segons la Fiscalia, “no presenten una connexió material inescindible” fet que permet jutjar-les “per separat”.

Recorda els judicis pel 9-N

Cita com a jurisprudència en el cas contra l’exconseller Francesc Homs, que va ser jutjat pel 9-N al Suprem per separat respecte als processos del TSJC contra Artur Mas i les conselleres Ortega i Rigau. “En aquest cas la separació competencial es produeix fins i tot dins del mateix àmbit d’actuació del propi Govern, mentre que el que aquí sembla que es pretengui és la formació d’una sola causa”.