El Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la URV ha finalitzat aquesta setmana una campanya que ha servit per consolidar la torre circular

Els treballs també han servit per consolidar la torre circular, una de les estructures més singulars del jaciment.  Del segle VI abans de la nostra era (ANE), va funcionar com un element aïllat del poblat fins a mitjans del segle V ANE quan es va integrar dins la nova planificació urbanística de l’assentament. Es creu que va ser un dels edificis emblemàtics del jaciment, essent destruïda a inicis del segle II ANE, durant la conquesta romana. En aquesta torre es va trobar en una campanya anterior una moneda, que enguany s’ha pogut datar. “És romana, de l’any 209 ANE, això confirma la hipòtesi que els romans van destruir i cremar aquesta torre, com a prova de força, mentre que el poblat va continuar existint”, explica Diloli.

Entre les troballes importants que també s’han tret a la llum en aquesta divuitena campanya hi ha dues monedes ibèriques de Bolskan i una gran quantitat d’hams i ploms que demostren  que la pesca al riu era una  activitat econòmica important al poblat.

A la campanya hi ha participat un equip de 12 persones entre els quals hi havia vuit  arqueòlegs de GRESEPIA i la resta eren estudiants d’Història i del Màster d’Arqueologia de la URV. El pressupost amb què han comptat ha estat de 18.000 euros finançats a parts iguals per la URV, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Tivenys. Paral·lelament a les excavacions també han treballat en la virtualització en 3D  de la torre per tal que a través d’una aplicació mòbil els visitants puguin veure com era en l’època en què el poblat de l’Assut estava habitat. Tot i que el jaciment encara no s’ha senyalitzat, s’ha iniciat la museïtzació del mateix.

El Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la URV ha finalitzat aquesta setmana la divuitena campanya d’excavacions al poblat ibèric de l’Assut, al terme municipal de Tivenys. Després de quatre setmanes els arqueòlegs han tret a la llum l’estructura de la que seria una doble porta d’accés al jaciment, situada al costat de la torre circular, a la part alta del turó. Es tracta d’un sistema d’accés fortificat, amb un passadís de cremallera, integrat per dues portes, una d’externa que dóna a un accés en forma d’essa, que connecta amb la porta, possiblement coberta, per on s’entrava directament al poblat. “No sabem si hi havia més portes, però en tot cas tenim clar que aquest era un dels accessos”, ha explicat, Jordi Diloli, director de les excavacions i professor d’Història Antiga a la URV.