En extingir el seu contracte de treball, al març de 2014, el demandant va presentar una demanda contra Varzim Sol a fi de que es declarés que aquesta empresa no li havia concedit els dies de descans obligatoris als quals considerava que tenir dret. Referent a això, va sol·licitar que se li abonés una compensació corresponent a la remuneració pertinent de les hores extraordinàries treballades.

La directiva sobre l’ordenació del temps de treball estableix que tots els treballadors gaudiran, per cada període de set dies, d’un període mínim de descans ininterromput de 24 hores, a les quals s’afegeixen 11 hores de descans diari. El tribunal portuguès va demanar al TJUE si el període mínim de descans setmanal ininterromput de 24 hores a què té dret el treballador ha de ser concedit com a molt tard el dia següent a un període de sis dies consecutius de treball.

Mitjançant la seva sentència dictada aquest dijous, la justícia europea declara que el dret de la Unió no exigeix que el període mínim de descans setmanal es concedeixi com a molt tard el dia següent a un període de sis dies consecutius de treball, sinó que es concedeixi dins de cada període de set dies.