Alguns grups van voler portar també el president espanyol, Mariano Rajoy, el seu cap de gabinet, Jordi Moragas i l’excap del PPC i membre de la Mesa del Congrés, Alícia Sánchez Camacho, però no van obtenir el suport majoritari dels grups.

Ara, la comissió s’ha donat per tancada. Un fet que ambdós grups han lamentat. El termini per presentar conclusions acaba aquest dilluns al vespre i els diferents partits tenen fins al 31 de juliol per intentar consensuar un redactat.

ERC i PDeCAT han coincidit en afirmar que, després d’escoltar les compareixences, ha quedat acreditat que va existir una “operació Catalunya”, que es va pagar amb fons públics, que el president Mariano Rajoy n’estava al corrent i que es van crear proves falses per acusar i difamar polítics sobiranistes, com Junqueras, Mas o l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias.

Els dos partits afirmen que en aquesta operació hi estaven involucrats tant càrrecs públics com funcionaris d’Interior i membres d’altres institucions com l’Oficina Antifrau de Catalunya i la mateixa judicatura. Per això, des d’ERC denuncien que no hi ha hagut separació de poders. Per part del PDeCAT, asseguren que és un dels “escàndols més grans de la democràcia” i, ambdós, assenyalen també que l’exministre Fernández Díaz estava al centre de la trama i que Rajoy n’era coneixedor.

Insten la fiscalia a actuar

Per part del PDeCAT, sostenen que durant el mandat de Fernández Díaz es van destinar recursos econòmics i humans a actuar com a “policia política” i per “generar espais mediàtics contraris als rivals polítics del PP”. Així mateix, asseguren que el ministeri va donar ordre de generar informacions falses contra Mas, Junqueras o Trias.

Un fet que, segons el PDeCAT, es va produir a les portes d’unes eleccions i que podria considerar-se un delicte electoral. Per això, proposen que aquestes conclusions siguin remeses a la fiscalia. Una posició que també mantenen els republicans, que demanen que la Mesa del Congrés doni trasllat d’aquestes conclusions al Ministeri Fiscal.