Fruites, verdures, hortalisses i pa són els productes que es malbaraten més
UOC News. Segons el darrer Informe del consumo de alimentación en España 2016 del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, a les llars espanyoles es llencen setmanalment 24 milions de quilos d’aliments a les escombraries en condicions de ser consumits. Si ens fixem en un període d’un any (de l’octubre del 2015 al setembre del 2016), la xifra s’incrementa a 1.245,9 milions de quilos d’aliments llençats. Tot aquest menjar malbaratat representa el 4,3% del total dels aliments que es compren a les llars.
La majoria dels aliments que acaben a la brossa, el 85,6%, són fruites, verdures, hortalisses i pa, i en una proporció molt més baixa, el 14,4%, són aliments de receptes cuinades a casa i llençats directament del plat o de la nevera; d’aquests aliments, els productes que es malbaraten més són les elaboracions amb llegums i carn i les sopes, les cremes i els purés.
Amb tot, cal dir que, malgrat aquests 1.245,9 milions de quilos d’aliments que es malbaraten a les llars de l’Estat en un any, la xifra representa un descens del 6% respecte al període anterior, és a dir, es van llençar 80,1 milions de quilos menys.
Per a Alícia Aguilar, directora del màster universitari de Nutrició i Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el malbaratament es pot produir en tres moments diferents relacionats amb «les decisions de compra (comprar més del que necessitem aprofitant ofertes, improvisant, no llegint les etiquetes…), la conservació a casa (massa temps, manera incorrecta de conservar o d’emmagatzemar els aliments…) o el moment de cuinar (racions massa grans que sobren dins la cassola o al plat, fer servir només una part d’un aliment a la recepta…)», explica.
Consells per a allargar la vida dels aliments
Per tal de no malbaratar aliments, l’experta en nutrició de la UOC recomana planificar bé la compra setmanal tenint en compte el nombre de comensals: «És interessant fer una llista i pensar quins menús es prepararan per a adaptar la compra als productes necessaris. Això és especialment important per als productes frescos, que tenen una vida útil més curta». Si ens hem d’excedir en algun producte, afegeix, és millor fer-ho en conserves o en productes com l’arròs, la pasta i els llegums.
En aquest sentit, Anna Bach, professora del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC, recomana llegir les etiquetes, comprovar les dates de caducitat i seguir les recomanacions de conservació. I un cop a casa, conservar els aliments de la manera adequada: a la nevera, al congelador o als armaris, depenent del tipus de producte. La posició dels aliments dins la nevera també és important, afegeix. No solament cal tenir present l’altura en què els deixem (el nivell dels calaixos, dels prestatges i de la porta), sinó que també hem de tenir en compte no deixar aliments darrere d’altres, perquè poden quedar amagats i acabar fent-se malbé.
La congelació és un mètode de conservació dels aliments que, de manera general i si es fa bé, permet allargar el temps de consum d’un aliment sense que perdi valor nutritiu. Això és interessant tant per a la conservació dels aliments acabats de comprar, com per a les sobres de productes un cop cuinats.
A l’hora de cuinar, Bach remarca la importància d’adaptar la quantitat al nombre de comensals i de reaprofitar les restes per a fer receptes noves. En cas que mengem fora de casa, la nutricionista explica que es pot contribuir a disminuir el malbaratament d’aliments demanant un recipient per a emportar-se les sobralles i poder-les reaprofitar.
Tendències de consum: més plats preparats i menys carn i peix
L’informe destaca la importància dels productes frescos a les llars, que representen el 41% del volum total consumit i el 44,1% del pressupost total que les famílies destinen a l’alimentació. L’estudi també constata el creixement del consum d’aliments com els plats preparats (augmenten el 4,2% respecte de l’any anterior), les patates (creixen l’1,2%), la brioixeria, la pastisseria, els cereals i els productes nadalencs (pugen el 0,6%) i la fruita seca (s’incrementa el 0,3%).
En canvi, els aliments que noten un descens en el consum són l’oli, la llet líquida, els derivats lactis, la carn, el peix, la fruita seca, les fruites i les hortalisses transformades, el pa, la pasta i els ous.
Els llegums es mantenen en un consum estable respecte a l’any 2015. A l’Estat se’n consumeixen 136.239,13 kg, cosa que es tradueix en una mitjana de 3,1 kg a l’any per persona: 1,25 kg de cigrons, 0,93 kg de mongetes i 0,93 kg de llenties. Per a Bach, els llegums són una font rica en fibra alimentària, proteïnes i aminoàcids essencials, i tenen un contingut baix de greixos. En recomana el consum perquè proporcionen beneficis per a la salut cardiovascular i gastrointestinal, alhora que ajuden a controlar el pes corporal. A més, és apte per a vegetarians, diabètics i celíacs. L’experta recomana un consum de llegums de tres cops a la setmana.
Pel que fa a les begudes, les dades mostren un augment del consum dels vins tranquils (és a dir, sense gas) amb denominació d’origen protegida (DOP), els vins escumosos (inclòs el cava) i gasificats amb DOP, els vins amb indicació geogràfica protegida (IGP), l’aigua envasada, les begudes refrescants i les cerveses, i un descens dels vins sense DOP ni IGP, les begudes refrescants, els sucs i els nèctars, i les begudes espirituoses (és a dir, que contenen alcohol provinent de la destil·lació de matèries primeres agrícoles, com ara raïm, cereals, fruita seca, etc.).
Fomentar un consum responsable
Les professores dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Alícia Aguilar, Anna Bach i Laura Esquius donen aquests consells per fomentar els productes de proximitat i de temporada:
- Informar-se de la procedència del que es menja: llegir les etiquetes dels aliments i esbrinar d’on procedeixen i quins sistemes de producció agrícola, de cria i de pesca s’han emprat. El consum de proximitat millora la vida de les petites comunitats agrícoles, augmenta la biodiversitat i contribueix a una alimentació sana.
- Prioritzar els aliments locals i de temporada: garantir el consum de productes frescos, amb tot el gust i les propietats nutritives que tenen de manera natural i una relació qualitat-preu més bona.
- Comprar de’una manera responsable: el transport dels aliments fins als mercats contamina el medi ambient i consumeix molta energia. Apostar pels productes locals, de proximitat i de temporada implica menys consum de combustible.
Adquirir bons hàbits alimentaris des de petits
Per a Anna Bach, el procés d’adquisició d’hàbits alimentaris va estretament lligat al desenvolupament de la persona i de la seva salut, i els infants estan en una etapa idònia per a aprendre’ls, «mitjançant una educació alimentària que impliqui necessàriament l’entorn familiar i l’entorn escolar». L’objectiu, afegeix, és promoure una alimentació variada, equilibrada i saludable en l’adquisició progressiva d’hàbits vinculats al procés alimentari que contribueixin a la prevenció de trastorns com el sobrepès i l’obesitat, entre alguns altres. «L’alimentació mediterrània compleix amb escreix aquestes condicions», conclou l’experta en nutrició.
La dieta és clau per a la salut
Els hàbits de no fumar, seguir una dieta rica en fruites i verdures, mantenir un pes normal, fer activitat física de manera regular i no beure alcohol o fer-ho amb moderació redueixen el risc de patir càncer de còlon un 37%, de mama un 26% i gàstric fins a un 51%, tal com recullen els estudis mèdics. Per a minimitzar el risc de patir càncer, la nutricionista i també professora del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC Laura Esquius explica que cal prioritzar els aliments d’origen vegetal, de manera que s’haurien d’ingerir cada dia almenys cinc racions (com a mínim 400 g) de vegetals no feculents rics en fibra (verdures i hortalisses) i fruites, i s’hauria d’incrementar el consum de cereals no refinats i llegums, a banda de limitar els cereals refinats. També aconsella limitar la ingesta de carn vermella i evitar el consum de carns processades, ja que un informe emès per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) associa la ingesta d’aquest tipus d’aliments amb un increment del risc de càncer colorectal. «La ingesta d’aliments d’origen animal s’hauria de fer en quantitats moderades», apunta Esquius.
