El que el selfie explica de tu

UOC News – Núria Bigas Formatjé.- El 16 de gener de 2011, Jennifer Lee va publicar la primera fotografia etiquetada com a #selfie. Anys més tard, aquesta innocent etiqueta s’ha utilitzat a Instagram milions de vegades. «El selfie és una forma d’autoexpressió, és una pràctica social i comuna i respon a una qüestió cultural», afirma Gemma San Cornelio, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Per a alguns és una expressió narcisista; per a l’experta i investigadora del projecte Selfistories «és una forma més de narrativa personal, desplaça el tradicional ús de la fotografia, de l'”això és així” al “jo hi era”, i és una pràctica consolidada i normalitzada que ha provocat una reducció de l’etiqueta #selfie».

En aquesta línia, una recerca del grup Mediaccions de la UOC publicada a la revista International Journal of Communication dels investigadors i professors de Comunicació Gemma San Cornelio i Antoni Roig, Selfies and cultural events: mixed methods for the study of selfies in context, conclou que l’autofoto és una eina de narrativa personal quotidiana, que les autofotos de grup guanyen pes i que es fa servir menys l’etiqueta #selfie.

L’estudi analitza les publicacions (posts) fetes durant dos esdeveniments: el Barcelona Games World i el Primavera Sound 2016. Durant 24 hores es van monitorar les publicacions a Instagram amb l’etiqueta oficial de cada un dels esdeveniments. De l’anàlisi del primer dia de l’etiqueta #primaverasound2016s’han extret 1.760 imatges, un 15,5% de les quals són autofotos, individuals o de grup. «El selfie individual s’ha identificat com una mena de desviació patològica i un fet narcisista que es percep negativament», afirma Roig. Durant la recerca, algunes de les persones entrevistades es veien amb la necessitat de donar alguna justificació que n’expliqués l’ús. «Amb el selfie grupal això no passa; el fet de mostrar com es gaudeix col·lectivament d’una situació dona transcendència a la foto, és més ben valorat i es percep més positivament», afirma Roig. Algunes de les autofotos que han recopilat més m’agrades al llarg de la història són de grup: la dels Oscars, la del papa Francesc o la de Barack Obama.

Adeu a l’etiqueta #selfie

Els resultats de la cerca del concepte selfie a internet han anat a la baixa els darrers cinc anys, però no pas el nombre d’autofotos, afirmen els investigadors de la UOC. L’explicació és simple: «És un signe de “naturalització” de la pràctica; se’n fa innecessari l’ús perquè tothom és capaç de reconèixer què són», explica San Cornelio. Tal com demostra la recerca, els usuaris consideraven redundant etiquetar amb «selfie» una imatge que ja s’entén i se sap que ho és.

«És important tenir en compte també la informació que envolta la publicació, les etiquetes, les mencions i com es relaciona aquesta imatge amb les seves altres publicacions de la cronologia», considera Roig. Durant l’anàlisi es va posar de manifest que les etiquetes més fetes servir es relacionen amb l’experiència viscuda, l’esdeveniment i la localització, juntament amb etiquetes espontànies i en anglès per a arribar a una audiència potencialment més gran.

La variable del temps

«L’ús que es fa dels selfies està més relacionat a mantenir i rememorar el moment i l’esdeveniment com un record que a aconseguir m’agrades», explica San Cornelio. Es poden interpretar com una forma de testimoni que capta un moment únic, com feien els àlbums de fotos en el passat. «En el cas d’Instagram, els records es narren sobretot en temps real, per a ser compartits, rebre m’agrades i comentaris», considera Roig.

El temps es converteix en un element clau que a més n’explica l’ús. «Narrativament, hi ha un temps vàlid de publicació de les imatges i els usuaris autoregulen el marge de temps raonable per a poder explicar una experiència», alerta Roig. Aquesta narrativa, però, no ha de ser necessàriament lineal ni sincrònica: «les imatges es poden publicar dies després de l’esdeveniment, però el factor de legitimitat (“jo vaig ser allà”) té un paper important durant l’esdeveniment», consideren els experts. Aquesta asincronia es dona per la mateixa estratègia narrativa de l’usuari, per a qui és important triar, pensar, reenquadrar la foto i pensar on la pot compartir, per exemple.

Què pot explicar l’autofoto de la meva cultura?

«La perspectiva cultural del selfie es relaciona amb noves formes de comunicació basades en la presentació del “jo” com a expressió d’emocions i estats d’ànim», considera Roig. «Per a entendre el fenomen, és important considerar el selfie com un fet cultural i social amb un significat individual i una expressió creativa», afegeix.

Precisament, l’estudi Selfiecity, que va recollir 120.000 imatges a l’atzar durant una setmana a Instagram provinents de cinc ciutats diferents (Bangkok, Berlín, Moscou, Nova York i Sao Paulo), ho posa de manifest. Segons aquest estudi, les dones es fan més autofotos que els homes, les fan amb posicions més expressives que ells i amb un enfocament més picat. Per a cada ciutat analitzada, les autofotos femenines superaven les masculines: les russes es fotografien 4,6 vegades més que ells, i a Europa la xifra es reduïa fins a 1,9 vegades. Tanmateix, segons es desprèn de l’estudi, les dones que tenen més de trenta anys disminueixen el nombre d’autofotos. L’edat mitjana total era de 23,7 anys, de 21 a Bangkok i de 25,3 anys, l’edat més gran, a Nova York. Les ciutats de Bangkok i Sao Paulo tenien les autofotos més somrients i Moscou, les menys somrients.

Altres estudis com The lonely selfie king: selfies and the conspicuous prosumption of Gender and Race mostren com el significat i la percepció sobre l’autofoto són diferents segons gènere i raça. Així, segons l’estudi, els homes i dones blancs són menys proclius a fer-se autofotos en comparació dels homes i dones negres i llatins. A aquests últims els agrada fer-se’n i se’n fan moltes més que els homes i dones blancs que sí que se’n fan. Segons el gènere, les motivacions i la dedicació a l’autofoto són diferents. «Aquestes noves maneres de fotografiar i de compartir per mitjà de les TIC també demanen noves maneres de mirar aquestes imatges», conclou San Cornelio.